Público
Público

Cultura Impresas: apoderament i reinserció responsable

Sis professionals del periodisme i l'àmbit social posen en marxa un projecte d'apoderament a la presó de Picassent amb l'objectiu que 15 dones editen una revista que veurà la llum el proper 8 de març.

Tres redactores del projecte Impresas. ESTRELLA JOVER.

Una nova revista és a punt de veure la llum. Tot i que encara no coneixem el seu nom, sí que sabem que el seu número zero arribarà el 8 de març després d'un intensíssim treball que s'ha dut a terme des del passat 5 d'octubre. Els seus artífexs: 15 dones al centre penitenciari de Picassent, molt a prop de València, que s'han encarregat de tot el procés d'edició, des de la selecció de les temàtiques fins a la redacció dels textos, passant per la maquetació i la posada a punt per a la seua publicació en paper.

La iniciativa d'agitar la creativitat en un àmbit d'exclusió tan evident com la institució penitenciària naix del col·lectiu Impresas. Durant un any, aquest equip s'ha posat mans a l'obra per oferir un taller sobre creació de continguts i generar, d'aquesta manera, un clima creatiu dins de presó amb l'objectiu de reafirmar les habilitats i afavorir l'apoderament grupal de les participants. El resultat està a punt d’eixir del forn: una revista, diuen, amb continguts tan diversos com les seues autores, que inclourà entrevistes, crítiques d'actualitat, cinema, literatura, poesia, microrelats, receptes, gastronomia, esport femení, passatemps i fins i tot un vocabulari castellà-valencià-caló.

Al capdavant d’Impresas se situa Pilar Almenar. Aquesta compromesa periodista va decidir dirigir el projecte després de conèixer Javi Vilalta, de l'associació Àmbit, amb 25 anys d'experiència en el treball a la presó i amb persones recluses i exrecluses. Per a ella, el periodisme té un deute pendent amb els grups que mai no han tingut un espai per expressar-se. És una qüestió de justícia. "Hi ha col·lectius als quals no se'ls ha preguntat res i quan els preguntes alguna cosa es genera en ells una necessitat d'autodefinició més enllà de les etiquetes que els hem posat altres persones des de fora. Les eines de la comunicació poden ser un revulsiu per a l'apoderament d'aquestes persones", defensa Almenar.

La comunicadora posa l'accent en el caràcter castrant i infantilizador, i de certa violència simbòlica, que defineix el sistema penitenciari. El seu contacte amb exrecluses ja ho va certificar. Elles mateixes així ho han relatat. La disciplina regimental a la presó suposa un fre més a la creativitat. "Hi ha moltes dones que al carrer mai no han sentit que algú els diga que són vàlides, que tenen talent. Les nostres iaies, per exemple, no van rebre mai un imput com aquest", argumenta Almenar. I hi afegeix: "En aquest procés horitzontal que hem començat i a través del qual els hem acompanyat, elles han hagut de buscar nous registres identitaris i buscar coses que volen dir a un públic. S'han retrobat amb els seus coneixements tradicionals, les seues llengües, les seues dites, acudits, contes ... No pensaven que explicar acudits fóra cultura".

Però Pilar Almenar no ha estat sola en aquesta iniciativa. Per tal de donar relleu a aquesta causa, va convocar una sèrie de dones a les que admira professionalment. És el cas de Patricia Blanco, que treballa al capdavant d’Adonar, associació que connecta el món cultural amb col·lectius socials perquè els projectes que es fan en comú tinguen un impacte social real. "Al final el que veus dins és el que veus fora. Les persones que veus dins són persones que el sistema ja ha marginat quan estaven fora. Fora eren persones en risc d'exclusió i dins ja són persones en situació d'exclusió", explica Blanco.

Equip del projecte Impresas. PAULA FELIPE

Menys recursos, més discriminació

En un dels qüestionaris previs que les participants van emplenar, se'ls demanava la seua opinió sobre el fet que la iniciativa estiguéra dissenyada específicament per i per a dones. En lletra majúscula, ben visible, una de les recluses va respondre "Que ja era hora". I és que, tal com expliquen des d’Impresas, les dones són una minoria a la presó i els recursos que tenen per a la reinserció són inferiors en nombre i diversitat. La població femenina representa només el 8% del total de la població reclusa a les presons espanyoles. A la de Picassent, la més gran de l'Estat, viuen prop de 2.400 persones, de les quals al voltant del 12% són dones.

Malgrat els molts col·lectius que treballen en aquest àmbit en pro de la reinserció, des d’Impresas són conscients que projectes com el seu són un pegat. Apunten que cal una línia molt més estratègica i continuada. Així ho expressa Almenar: "O es genera un canvi ideològic en la societat perquè el sistema torne a acollir a aquestes persones o mai no hi haurà reinserció. Cal un canvi de paradigma que permeta que quan una persona ix de presó no siga vetada en cap àmbit". Blanco, així mateix, assumeix que el projecte beneficia les dones que participen però també al sistema, en el qual es reflecteixen maneres de fer constructives i responsables que generen impacte i poden ser imitades.

La gran virtut d’Impresas és que ha aconseguit reunir dones de diferents mòduls. També del de mares, un mòdul independent aparentment més "amable" on resideixen les mares amb els seus fills fins que aquests compleixen tres anys i llavors elles passen a mòduls regulars. "De sobte han vist que tenien coses en comú que no només és haver comès un delicte. S'estan relacionant gràcies a l'escriptura", sosté Blanco. "Han descobert que, més enllà d'haver-se equivocat, són dones amb recursos, idees, vàlua i capacitats que realment són el que els defineix. La vida no pot estar condicionada per haver-se equivocat una vegada", conclou Almenar.

Impresas, amb vocació de continuïtat, el fan possible un equip multidisciplinari. La branca periodística del grup està composta per la periodista Pilar Almenar, directora del projecte; Laura Bellver, periodista especialitzada en igualtat i perspectiva de gènere; així com la fotoperiodista i llicenciada en filosofia Estrella Jover, la coordinadora de continguts. La branca social compta amb Patricia Blanco, especialista en gestió de projectes socials, qui aporta la visió estratègica en aquest camp; Rus Martínez, psicòloga amb experiència en treball en presons; i Cristina López, terapeuta ocupacional amb formació en gestió emocional i de grups.

El Centre Penitenciari de Picassent, adscrit a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, acull el projecte que en aquesta primera edició compta amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa". A més, el projecte compta amb el suport de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València i del Vicerectorat de Cultura i Esport de la UV.