Público
Público

Cultura Les editorials catalanes i independents treuen el cap a la fira de Guadalajara, la més important en lletres hispàniques

El certamen de la ciutat mexicana, que s'allarga fins diumenge, és un espai on es tanquen un munt de negocis del sector editorial i on es combina la presència de grans grups amb segells independents, alguns de casa nostra. La FIL també és una cita obligada per a molts lectors, que assisteixen als centenars d'actes programats.  

Entrada a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, a Mèxic. MAR CARRERA.

Tota editorial del món que editi en llengua castellana té una cita aquest dies, la la 33a Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara (Mèxic). Es tracta d’un esdeveniment de la indústria del llibre -que enguany s'allarga del 30 de novembre al 8 de desembre- creat per la Universidad de Guadalajara que, a diferència de fires com Frankfurt o Londres, combina el públic general –per qui s’organitza un festival cultural– amb el professional. L’any passat hi va haver una representació internacional de 47 estats amb prop de 2.280 editorials i 19.740 professionals del llibre. Les editorials catalanes també hi van ser.

Al costat de les cues de públic per entrar al recinte (el preu d’accés és de 20 pesos mexicans, un euro), a la porta aquests dies s’hi ha vist un home amb un bafle que despotrica contra el govern federal mexicà. Guadalajara, situada a l’estat de Jalisco, és la tercera ciutat més poblada de Mèxic, i seu de molts negocis, no només del món del llibre. En la cita de l’any passat hi van assistir 819.000 persones i enguany s’espera una xifra similar. En les estadístiques d’èxit, però, no s’hi posen en valor els milers d’estudiants universitaris que treballen en tasques d’atenció al públic, un paper qüestionat per alguns actors del circuit més alternatiu de la ciutat.

Les catalanes a la FIL

La presència d’editorials catalanes que editen en castellà no pot faltar a la cita, tant els grans grups (Planeta, Penguin Random House), com una petita representació de les editorials independents. Les segones hi són de diverses maneres: algunes acollides en l'estand institucional de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de Catalunya, d’altres dins de les parades dels seus distribuïdors llatinoamericans i un tercer grup que van per lliure.

A l’estand de Catalan Arts Books de l’ICEC, davant del del gremi basc d’editors i al costat de l’estatal, s’hi mostren 33 editorials catalanes, la majoria independents (com per exemple, Milenio, dels lleidatans de Pagès editorial, Acali, Ned Ediciones, Plutón o Superminiforts), però també els grups Edebé i Casals. Fa cinc anys, l’institut que depèn del Departament de Cultura va decidir posar la parada per afavorir la internacionalització de les empreses culturals i donar un lloc a les editorials petites i mitjanes que no es podien permetre estand propi.

"A la FIL no es venen drets, la gran majoria venen aquí a buscar una distribuïdora a Iberoamèrica, si no la tenen ja", comenta Joaquim Bejarano, director de l’Àrea del Llibre. La venda a biblioteques universitàries (de Mèxic i fins i tot dels EUA), l’accés a llibreries mexicanes o la venda al públic és un dels altres objectius de les editorials presents a la fira.

Entre les editorials independents és habitual buscar fórmules de col·laboració per poder tenir presència a la fira

Les 248 empreses editorials a Catalunya (que corresponen a 370 segells) publiquen anualment 37.352 títols (que impliquen 120 milions exemplars). La facturació total de les empreses catalanes (de 1.200 milions d’euros) representa el 50,76% del mercat interior a l’Estat. En el mercat exterior, la facturació és de 340 milions, la meitat de la qual se’n a cap a Iberoamèrica (159 milions). La facturació real, però, és "infinitament superior", recorda Bejarano, perquè les grans editorials el que fan és tenir seu a Llatinoamèrica. Són dades de l’informe Comercio Interior del Libro 2018 i de la Federació de Gremis d’Editors estatal

L'estand de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a la FIL. MAR CARRERA.

L’ICEC no té dades de coedicions entre segells mexicans i catalans, ni tampoc de compra de drets. Però el cert és que entre els circuits d’editorials independents (que no depenen de grans grups), a la FIL també es produeixen altres dinàmiques: estands que conviden editorials "amigues" que no es podrien permetre un lloc (com el cas d’Egales amb Con tinta me tienes), exemples d’editorials que fan una aposta per treballar en conjunt i s’organitzen en funció de les possibilitats de cada col·lectiu (com el de Cardumen, Encuentro de editoriales, amb segells argentins, mexicans i catalans). Així, no totes les editorials arriben a Guadalajara i desembarquen amb els seus títols i autors aliens al context mexicà, un dels estats amb més diversitat lingüística del món.

Com denuncia una autora que va participar al festival de la FIL en el seu llibre Lo lingüsítico es político (OnA ediciones, 2019), Yásnaya Aguilar, el 1820, després de 300 anys de colònia espanyola, el 70% de la població mexicana parlava una llengua diferent a l’espanyol (nahuatl, mixteco, etc.), però ara aquesta xifra ha passat al 6,5%. Un fenomen que sens dubte es tradueix en les publicacions mexicanes: i malgrat hi ha llibres en aquestes llengües, representen una minoria en la fira.

De veterans a novells

En l’avinguda JJ d’editors hi ha l’estand d’Egales, la que fins fa uns anys era l’única editorial LGTB del món. Les editores Helle Bruun i Mili Hernández (que també regeix la llibreria gai i lesbiana Berkana de Madrid) fa vuit anys que venen amb parada, i ja tenen un públic fidel. Guadajalara és una de les ciutats més conservadores i alhora és la capital gai de Mèxic, i això ho tenen en compte: fins i tot hi ha públic LGTBIQ que els encarrega llibres. Bruun recorda que al principi Egales cridava molt l’atenció, però ara s’acosta molt públic a demanar per teoria queer (fet que no passa tant a Barcelona, on també tenen la llibreria Cómplices). Malgrat la seva parada està sempre plena de professionals i públic comprant, Bruun assegura que la venda ajuda però no és el més important. El seu objectiu és visibilitzar aquests llibres i sobretot cuidar la relació amb les seves distribuïdores llatinoamericanes.

La seva sòcia, Mili Hernández, és contundent: "Des del Ministerio de Cultura s’ajuda les grans editorials, que ja compten amb l’ajut de les seves distribuïdores a la FIL". L’editora es queixa que el llibre de pensament crític i les petites no tenen suport i que qui porta les parades són les pròpies editores i no les treballadores.

En una mateixa línia política hi ha novells com les editorials i cooperatives Pol·len edicions o Virus. La segona ha vingut a la FIL per fer una prospecció, intercanviar títols i traduccions, buscar com distribuir el seu fons i alhora, com que també són distribuïdora, provar de portar llibres de segells llatinoamericans a les llibreries alternatives de l’Estat. Son afins als actors independents de la fira, tot i que encara no coneixen prous segells mexicans (Sexto Piso, Grano de sal, Impronta Casa editora, Taller Ditoria, Bajo tierra ediciones, etc.).

"La FIL és un monstre, amb totes les virtuts i tots els defectes", diu Miguel Martín, de Virus.

"La FIL és un monstre, amb totes les virtuts i tots els defectes", diu Miguel Martín, de Virus. És tan sols una primera impressió, ja que porta un dia a Guadalajara. Martín veu en la fira la possibilitat que gent molt diversa interaccioni i al mateix temps constata com la indústria del llibre és hegemònica.

Si algú té el temps de passejar-se per la immensa àrea nacional, a més dels potents segells com el Fondo de Cultura Económica o les universitats, s’hi veuen els grans grups competint per desplegar el major estand, i n’hi ha molts de multinacionals.

Una altra editorial catalana que visita la FIL és Flamboyant, especialitzada en àlbum il·lustrat i narrativa infantil. La seva parada mostra el bestseller mundial El monstre de colors, de la catalana Anna Llenas. A Mèxic els distribueix Colofón, però també arriben als EUA, Guatemala, Costa Rica, Uruguai, Argentina, Xile i Colòmbia. En el compte anual, expliquen, els han baixat una mica les vendes estatals, però ho han pogut compensar amb l’exportació.

Una de les dues editores, Eva Jiménez Tubau, recorda una dinàmica habitual en moltes editorials: el primer any van venir només per conèixer, el segon, van agafar una taula a l’estand de la federació d’editors de l’Estat, i els darrers tres anys ja han pogut llogar un lloc propi. Els petits costen aproximadament uns 2.500 euros, però n’hi ha de moltes mides.

Milers de persones assisteixen a la Fira del Llibre de Guadalajara. MAR CARRERA.

Un dia a la fira

Com és el dia a dia a la fira amb barret d’editorial? En un saló de drets, els professionals, també agents literaris, s’hi reuneixen per tancar tractes. En una parada, s’hi poden tenir reunions amb il·lustradores que porten bonics portafolis, trobades amb impremtes de la Xina –una d’elles es presenta dient que es dediquen a la impressió de bíblies– i, sobretot, a la parada s’hi produeixen trobades amb llibreters, bibliotecaris i altres editorials. Si tens gana i no pots deixar la parada, un noi t’ofereix burritos a bon preu. Tot està previst a la FIL.

A l’hora que entra el públic, el recinte s’omple i les activitats, per a infants i adults, també. A l’estand de Cardumen arriba un jove de Sinaloa, l’Arturo, que amb 18 anys acaba de deixar una enginyeria per dedicar-se a les lletres. Compra tres llibres de narrativa, després de dir-nos cofoi que el dia 30 de novembre va escoltar a la fira a Mario Vargas Llosa, en la presentació del seu llibre Conversación en La Catedral. En el pla català i mediàtic, la FIL ha convidat Javier Cercas, per presentar Terra Alta (Planeta). L’escriptor, davant d’una sala on hi penjava el cartell "cupo lleno", va admetre que la tardor del referèndum del 2017, a Catalunya, va canviar-lo com a persona i el va influir en la seva obra. Es va viure un clima "pre-bèl·lic", va assegurar. A banda dels actes que acumulen més flaixos, la FIL també comprèn actes més modestos i de segells mitjans, i trobades entre il·lustradors, llibreters i altres professionals del llibre.

La Fira de Guadalajara convida també un país, que enguany ha estat l’Índia. Arun Gandhi, net del defensor dels drets civils, va oferir una conferència, així com també hi ha previstos diversos espectacles de música i dansa. La vida nocturna de les festes del tequila no pot faltar: la cita anual de l’editorial independent mexicana Sexto Piso o la festa de l’editorial Almadia en són alguns dels exemples.

L’'off' de la FIL

La FIL és una referència mundial, però a Mèxic hi ha moltes altres fires pensades des d’altres actors menys mercantilistes, o que tenen llocs en espais més acollidors que un recinte d’exposicions. Un bon exemple és la fira internacional del llibre Zócalo de Ciutat de Mèxic, pensada per fomentar la lectura i que té lloc en una plaça pública on es combrega molt més públic popular.

A Mèxic hi ha moltes altres fires pensades des d'altres actors menys mercantilistes

A Guadalajara també hi ha altres espais més dissidents, que vinculen moviments socials i llibres. DesenFILadas és una proposta que s’ha originat als marges de la FIL, impulsada per l’espai cultural autogestionat i llibreria Cuerpos Parlantes, situada al centre de la capital de Jalisco des de fa sis anys. "Davant la gran Fira de les Indústries Voraces del Llibre (FIL) que mobilitza capitals i empreses culturals internacionals", diuen, es declaren "desenFILadas" a la mercantilització de les idees que en ella s’hi produeixen. Han programat diverses activitats de l’1 al 7 de desembre, presentacions de llibres, taules de debat amb projectes editorials d’arreu d’Amèrica llatina o una festa no mixta amb recital poètic inclòs.

En el manifest de presentació del cicle proposen: "volem vincular-nos amb projectes editorials independents de les corporacions del llibre, per construir un lloc d’ancoratge afectiu, polític i una finestra per altres edicions possibles a la ciutat".