Público
Público
Únete a nosotros

Cultura Només el 20% dels músics que actuen als festivals de l'Estat són dones

El Madrid PopFest, el Primavera Sound i el Xe Que Bo són els esdeveniments amb més artistes femenines als escenaris. A la cua, el Rock Fest, el cancel·lat Doctor Music i l'Iboga Summer Festival. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Rosalia, durant la seva actuació al Primavera Sound. Fotografia cedida per l'organització del festival

Si aquest estiu tens pensat assistir a un dels molts festivals de l'Estat espanyol, el més probable és que hi escoltis majoritàriament música feta per homes. Només un 19,7% de les artistes que pugen als escenaris dels festivals estatals són dones. Així ho reflecteix l’informe del col·lectiu Dones i Música, que comptabilitza la visibilitat de les artistes en més de 20 festivals d’arreu de l’Estat. "L'any 2017, quan vam fer el primer estudi, només hi havia un 11% de presència femenina. El 2018 va pujar una mica, però no massa. Era com que, mentre hi havia cada cop més consciència feminista, el tema de la música no acabava d'enlairar-se, però aquest any ja hem vist que hi ha una major presència", explica Laura Valls, membre del col·lectiu.

Els grans esdeveniments no han pogut obviar les demandes per trencar el sostre de vidre que trepitja a les dones, també a la cultura, i la tendència és positiva. Però l'informe mostra que encara hi ha clars suspensos en alguns dels cartells. A la capçalera dels pitjors resultats hi trobem el Rock Fest Barcelona, un festival de heavy i rock, que es fa aquesta setmana i on només actuaran cinc dones, un 2,80% dels artistes. "Si segueixes contractant els grups de sempre, òbviament que treus aquests percentatges. S'ha d'apostar, perquè dones que fan rock, n'hi ha", valora Valls. El segueixen el cancel·lat Doctor Music, que també suspèn en visibilitat femenina amb un 5,62%, i l’Iboga Summer Festival, al municipi valencià de Tavernes de la Valldigna, on actuaran només vuit dones d’un total de 120 artistes.

L’altra cara de la moneda l’ocupen el festival d’indie pop Madrid PopFest 2019, on les dones representen un 48,88% dels 45 artistes que hi actuen; el multitudinari Primavera Sound de Barcelona, amb una quota de 44,7% de dones, unes 169 de 378, i el Xe Que Bo, el festival de les Falles de València, que va acollir al març una programació farcida de 26  artistes d'un total de 67 músics, un 38,80% del cartell.

La tasca de fiscalització de Dones i Música també permet observar quins esdeveniments s'han pres més seriosament això de la visibilitat femenina. Un exemple en positiu és el SanSan Festival 2019, a Benicàssim. El 2018 va aixecar polseguera per promocionar tovalloles de color rosa amb el logotip de l’esdeveniment per “donar suport al moviment feminista”; una campanya de màrqueting que va ser àmpliament criticada per les feministes. Si bé el 2018 es va situar a la cua de representació femenina amb només un 2,41% de dones, enguany s’ha enfilat fins al 16,29%, situant-se a la taula mitjana. "És un cas curiós. El 2017 ens van dir que no programaven dones perquè el públic manava i el públic no ho volia. Ara han hagut d'escoltar les demandes, tot i que estem lluny de la paritat", comenta Valls.

La menció per haver fet un ascens destacat també se l’emporta el mateix Primavera Sound, que ja feia dos anys que cada cop convidava més artistes dones, situant-se en la tercera posició el 2018. El 2019 ha elevat el llistó del 20,64% fins al 44,70%. "És un festival que busca ser referent en tendències, s'ha de reinventar contínuament. I sàviament, aquest any l'organització ha decidit apostar per la visibilitat de les dones". De fet, l’any passat cap festival avaluat va superar el 40% de la presència femenina al cartell, mentre que aquest 2019 el superen els dos primers en el rànquing.

Dones vocalistes en grups formats per homes

Però la comptabilitat de dones als escenaris amaga una altra realitat: moltes de les dones músiques són les cantants de grups majoritàriament formats per homes instrumentistes. Per què les dones estan relegades només a un sol paper? "Per una banda, hi ha una divisió de gènere clara: la creació, la composició, els aspectes tècnics, els instruments més difícils, els solos... és cosa d'homes. I per altra banda, hi ha un clar element de cosificació. Va bé tenir un objecte bonic a sobre de l'escenari, que es mogui bé, que tingui una cara bonica i que canti bé", explica la portaveu del col·lectiu.

Per aquest motiu, l’anàlisi de Dones i Música també es fixa en el tipus de bandes que conviden els festivals segons la seva composició. No és difícil pensar en grups formats només per homes, però, només per dones? El Primavera Sound torna a ser el festival que porta més formacions composades només per dones, un total de set.  El segueix el Bioritme: fins a sis bandes només de dones aplega aquest festival de “música, natura, ecologia i consciència”, com ara les catalanes Roba Estesa o les raperes Tribade.

Les bandes mixtes, amb homes i dones, tenen més sort al món festivaler, amb el Viñarock al capdavant amb grups com Mafalda o Tremenda Jauria. Però l’hegemonia segueix sent pels grups només conformats per homes, i és el mateix Viñarock el festival que també n'acumula més: fins a 58 bandes, un 63% de la programació. En proporció, però, qui s’emporta la palma és el Rock Fest: un 80% de les actuacions són de grups només formats per homes.

I que hi ha dels i les solistes? La mateixa tendència: els festivals conviden més homes que dones. En aquest cas, és el Sonar el que fa pujar a sobre dels seus escenaris més homes, fins a un 52,2% de solistes masculins enfront del 26,1% de solistes femenines. "Al techno també hi ha dones. Perquè hi hagi dones a un gènere, simplement s'han d'obrir portes. No vol dir que no hi hagi DJs, vol dir que no són visibles". I de nou, el Primavera es torna a posar la medalla superant el 50% de dones solistes del total d'actuacions al festival. 

I per aquells que no recordin dones artistes per convidar als seus esdeveniments, Dones i Música acompanya els seus informes amb un banc de dones músiques al web organitzat per gèneres musicals, any de naixement o indret de procedència: "Volem treure de l'equació aquesta idea de que no hi ha dones. Perquè n'hi ha. Volem facilitar la feina dels programadors i les programadores".