Público
Público

Cultura El secret de l’èxit del Temporada Alta

Teixir una programació amb la complicitat dels espectadors i fer arribar les arts escèniques a les escoles són els nous reptes del festival d’arts escèniques amb més espectadors de Catalunya.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Un espectacle de l'edició de l'any passat del Temporada Alta. TRISTÁN PÉREZ

Com s’ho han fet la gent del Temporada Alta per passar dels pocs més de 4.000 espectadors de la primera edició per arribar als més de 59.000 de l’edició passada? El festival que va arrencar l’any 1992 a l’escenari del Centre Cultural La Mercè de Girona amb només quatre espectacles s’ha convertit en el festival d’arts escèniques de referència no només de Catalunya, sinó també del sud d’Europa.

El Temporada Alta se celebra principalment a les ciutats de Girona i Salt entre octubre i desembre; i on s'hi barregen els grans noms de l’escena internacional i nacional amb les propostes emergents. La programació és variada i plural, amb gèneres i propostes de tot tipus: circ, dansa, música en directe i cinema… amb l’objectiu d’atraure i convèncer a tot tipus de públic.

Com tots els projectes que comencen petits, a una escala molt local i sense grans pretensions, el Temporada Alta té un motor que és el seu director: Salvador Sunyer (Salt, 1957). Sempre ha estat vinculat a l’activisme cultural -l’any 1983 va fundar Edicions El Pèl-, i entre moltes altres coses va ser director del Centre Cultural la Mercè de Girona, i el cofundador de Bitò produccions.

A l’hora de parlar del Temporada Alta Sunyer rebutja la paraula èxit. “Bàsicament perquè no és un festival fet d’un dia per l’altre, el Temporada Alta ha crescut junt amb els espectadors. Tenim públic de comarques gironines, d’arreu de Catalunya, també del sud de França i d’arreu del món. Suposo que el que ha anat bé va ser crear el club del mecenatge. Quan vam començar, a les empreses no els vam demanar diners sinó que compressin entrades al doble de preu del que valien, així garantíem omplir i anar fent públic. Si algú que no ha anat a teatre hi va i li agrada, possiblement tornarà”, argumenta Salvador Sunyer.

Mirar cap enfora, posar l’ull a l’escena internacional, oferir estrenes i fomentar les coproduccions són algunes de les pautes d’aquest festival que s’ha convertit en cita ineludible per moltes persones. “Amb el temps, molta gent ens fa confiança i compra les entrades sense conèixer res de l’espectacle. Quan programes t’arrisques, he ficat la pota moltes vegades, perquè com que molt del que oferim són estrenes, de vegades ha passat que malgrat tenir el millor text, els millors actors, la millor direcció, quan s’estrena t’adones que l’espectacle no funciona” reconeix Sunyer, que juntament amb el seu equip a l’any miren un miler d’espectacles per acabar-ne programant 96 per aquesta propera edició.

Imatge d'un espectacle d'una edició antiga del Temporada Alta. KRISTOF CEULEMANS

Programar amb l’ajuda dels espectadors

“Tens molta relació amb el públic, reps molts mails de la gent, i ens estem plantejant la possibilitat que ens ajudin a programar. Volem anar cap a un sistema de programació col·laborativa, tot i que sempre hi haurà qui triï el que s'ha de fer, qui decideixi arriscar perquè ja sabem que les avantguardes al principi no agraden. Fa segles, l’Església era la responsable de programar el que es veia i el que no, més tard se’n va ocupar l’aristocràcia, amb les democràcies ho van fer les institucions públiques i ara que cada vegada més gent té inquietuds culturals estaria bé programar amb la complicitat del públic”, diu Sunyer.

Al 2013, des del Temporada Alta van crear la Fundació Ciutat invisible amb l’objectiu de potenciar la vitalitat cultural del territori i crear espais compartits entre la ciutadania, els agents culturals, el món de l’educació i el sector empresarial. I ara un dels reptes és es fer entrar les arts escèniques a totes les escoles de Salt i Girona perquè els més menuts vegin espectacles i que els artistes vagin als centres educatius.

La propera edició del Temporada Alta començarà l’11 d’octubre amb Measure for measure, un espectacle de la Royal Shakespeare Company sobre la justícia, el poder, la corrupció i la necessitat de perdonar. Un tema antic, universal, però candent.