Ipanema, Sinaia, Mexique. Són els noms d’alguns dels vaixells de l’exili republicà de 1939. Però també de les publicacions que, a mode de diari de bord, van editar-hi els refugiats de guerra mentre travessaven l’Atlàntic rumb a l’Amèrica Llatina. Que entre les pàgines que se n’han conservat hi figurin tires còmiques i acudits gràfics d’artistes com Tísner, Tarragó, Guasps o Kalders demostra de forma clara que, fins i tot en el mateix vaivé de les ones, en el precís moment de la partida, el món del còmic i el de les migracions sempre han mantingut una estreta relació.

Fins el proper 30 de juliol, el Museu de la Història de la Immigració de Catalunya (MHIC) acull l'exposició Vinyetes migrants: Còmic, memòria i migració, una mostra comissariada per David Fernández de Arriba i Lilianna Marín de Mas que ofereix una àmplia panoràmica històrica d’aquest vincle a casa nostra.

Un retrat de tres grans períodes

Tres grans maletes als peus d’un autorretrat de Joaquim Aubert "Kim" carregant-ne una altra a l’espatlla, extret del seu llibre Nieve en los bolsillos , donen la benvinguda a aquesta petita i acollidora exposició. Dividida en tres seccions (L’exili, Del gran trauma a l’underground i Migracions globals), la mostra presenta una gran varietat de mirades sobre els darrers 90 anys, complementant l’experiència vital i artística dels autors de cada època amb l’obra de dibuixants i guionistes contemporanis que han publicat obres al voltant del mateix període. A la primera part, per exemple, podem contraposar el retrat que van fer Josep Narro i Josep Bartolí de l’exili republicà i els camps de concentració francesos amb alguns dels còmics que, com El arte de volar, d’Antonio Altarriba i Kim, i Los surcos del azar, de Paco Roca, han esdevingut clàssics contemporanis sobre la guerra civil, revaloritzant el còmic en el món de les arts.

És així com al llarg de tot el recorregut de la mostra, que compta amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, CEAR Euskadi i el Museu Memorial de l’Exili, entre d'altres institucions, es va teixint un retrat complex i transversal del fenomen migratori, però també de l’evolució de la societat que l’ha protagonitzat o recreat en segona instància. "Aquesta és i ha estat terra d’exili i acollida i el còmic no ho ha deixat de retratar en cap moment", explica Fernández de Arriba. "Malgrat això i malgrat formar part del nostre patrimoni, el còmic s’ha mantingut als marges de la cultura. No és fins ara que les institucions l’han començat a valorar com a mitjà d’expressió", rebla Marín.

Malgrat tots dos comissaris van fer un primer esbós de la mostra el gener de 2019, el projecte no va començar a prendre forma fins l’any passat, quan, seguint el modus operandi del MHIC, van organitzar un seguit d’activitats que van anar nodrint i donant forma a l’exposició: des de la instal·lació itinerant Dones dibuixant i migrant fins a accions educatives, passant per cinc clubs de lectura virtuals virtuals organitzats amb la col·laboració de l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic a Espanya (ACDCómic).

Algunes de les obres analitzades en aquests clubs, com el Jamás tendré 20 años  del barceloní Jaime Martín, apareixen a la segona secció de la mostra. Al costat d’altres obres contemporànies que relaten les vicissituds dels treballadors que van creuar les fronteres espanyoles a la cerca d’una vida digna, com la mencionada Nieve en los bolsillos (sobre l’experiència de Kim a Alemanya) o Garafia (sobre l’èxode canari a Veneçuela), Vinyetes migrants mostra com als anys 50 les grans migracions internes desfermades per la dictadura van ser retratades de forma implícita a través de la caricaturització d’alguns dels seus protagonistes. Sobretot dels vinculats al servei domèstic. Petra, criada para todo de Josep Escobar i Saliente (publicada per primera vegada a la revista Pulgarcito el 1954), la Panchilla de Dr. Cataplasma, d’Schmidt, o La criada fisgona, de García Lorente, en són un bon exemple.

No és fins la Transició que es dona un nou impuls al còmic que retrata el fet migratori. "És aleshores quan, a diferència de l’etapa anterior, es comença a parlar explícitament de la immigració. A més, hi ha una explosió de noves publicacions i una major experimentació amb els formats", diu Lilianna Marín. Junt a la migració, les perifèries urbanes, el sexe, les drogues, la psicodèlia. Són els anys d’El Víbora, El Jueves i El Papus. I també de Butifarra!, revista que el 1983 publicaria junt a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i amb guió i dibuixos de Joan Aliu, Història de l’Anna a Santa Coloma de Gramenet, còmic basat en una història d’Eugeni Madueño sobre una nena andalusa que emigra els anys 60 a Catalunya i creix entre les reivindicacions veïnals del postfranquisme.

Migracions globals i la crisi del 2008

L’últim bloc de l’exposició retrata l’experiència dels milers de migrants que, fugint de la guerra (La grieta), de les amenaces per la seva identitat de gènere (Irse o morir) o de la manca d’oportunitats als seus països natals (Barcelona. Los vagabundos de la chatarra), Un regalo para Kushbu), s’han instal·lat a diferents punts de l’estat en les darreres dècades. Totes aquestes obres, segons Fernández de Arriba, poden jugar un rol important a dia d’avui: "Crec que a través del còmic podem intentar comprendre temes profunds i complexos i, alhora, fer front a discursos xenòfobs que s’estan convertint en sentit comú i que comencem a acceptar com a normals. Per combatre'ls, el còmic pot aportar el seu gra de sorra".

Vinyetes i migrants inclou un breu apunt sobre alguns autors que, davant les febleses del mercat editorial estatal, s’han vist obligats a publicar les seves produccions a països com França i els EUA, i una petita mostra de còmics d'altres latituds que també giren al voltant del fenomen migratori. A més, l’exposició compta amb una petita biblioteca, creada amb el suport de les editorials col·laboradores i de la Biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià del Besòs, on consultar i llegir els llibres exposats.