"Cada dia que passa sense que donin explicacions clares sobre l'espionatge polític i assumeixin les seves responsabilitats fa més difícil restablir la confiança en el Govern espanyol". Aquesta afirmació contundent és del president d'ERC, Oriol Junqueras, i dóna la mesura de la pressió sobre l'Executiu de Pedro Sánchez que els republicans estan exercint pel que fa al greu conflicte polític generat pel Catalangate. Sense que de moment se'ls vegi amb la intenció d'aixecar el peu de l'accelerador. I el president de la Generalitat, Pere Aragonès, fa tàndem -com és habitual en els dos dirigents d'Esquerra-, i llança l'ultimàtum a qui el vulgui escoltar: "No acceptarem dilacions, és cosa de dies, com a molt, una setmana".

La tensió pel greu cas d'espionatge polític massiu contra més de seixanta dirigents polítics, activistes i advocats independentistes amb el sistema Pegasus és lluny de refredar-se, asseguren fonts del Palau de la Generalitat "si la Moncloa no pren decisions clares i efectives de manera urgent". Les decisions passen per acceptar una investigació a fons amb supervisió independent i forçar dimissions. I en aquest últim punt des del Govern no volen concretar noms ni càrrecs, però fonts de la direcció d'Esquerra situen la ministra de Defensa, Margarita Robles, al centre de la diana.

Robles augmenta la indignació a ERC

Per als republicans, la proposta del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, d'obrir el que ell anomena "un control intern" del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), i que fonts del Govern redueixen a "simple auditoria tècnica poc fiable", suposa una admissió que els serveis secrets espanyols estan presumptament darrere del cas i, per tant, "per acció o per omissió", ha de dimitir algun responsable. I d'entrada, els principals dirigents d'Esquerra, aposten per apuntar per elevació capa a qui té la màxima responsabilitat actualment, que no és cap altra que la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui en depèn l'organisme. Per si faltés motivació, les paraules de Robles acusant Aragonès d'acusar injustament al CNI "perquè sap que no es pot defensar", han causat veritable indignació a Esquerra. "Els que no ens podem defensar som els que hem estat espiats" ha respost iradament el president.

La setmana que ara comença marcarà el llistó d'exigència en aquest tema, però a ERC insisteixen que "han de rodar caps". Falta per veure si una possible dimissió com la de la directora del CNI, Paz Esteban López, serviria Robles de fusible per aplacar els ànims dels republicans. Descart sempre difícil d'executar en una matèria tan sensible com la que dirigeix ​​Esteban López. Però si Pedro Sánchez decideix continuar tancant files sense oferir cap sacrifici a l'altar de la depuració de responsabilitats, veurem com la pressió sobre Robles s'incrementa.

El precedent del CESID

Per als que consideren aquesta petició exagerada, sempre poden recordar -i a la seu nacional d'ERC ho tenen molt present- l'episodi d'espionatge que va protagonitzar el CESID el 1995. Quan es va descobrir que el precedent de l'actual CNI havia estat espiant durant anys a polítics, periodistes, empresaris i tota mena de personalitats -inclòs el llavors cap de l'Estat, el rei Joan Carles I- el llavors president del Govern espanyol, el també socialista Felipe González, va fer el mateix que el seu successor Pedro Sánchez, mirar cap a una altra banda.

Però només 15 dies més tard, González no va tenir més remei que assumir responsabilitats polítiques. El primer que va dimitir va ser el responsable directe de l'espionatge, el tinent general Emilio Alonso Manglano, director general del CESID. Després el van seguir el ministre de Defensa, Julián García Vargas, i el llavors vicepresident del Govern, Narcís Serra. Ara els afectats són els independentistes i segurament això ha fet creure la Moncloa que la cosa no és comparable i l'espionatge es devalua. Però res no es pot descartar en els propers dies. Ni les dimissions, ni la pèrdua de la majoria al Congrés en votacions clau per al Govern espanyol.

Que la controvèrsia política estigui centrada en l'actual ministra de Defensa i responsable del CNI no vol dir que al Palau de la Generalitat no es tingui en compte que el massiu espionatge polític contra els independentistes va començar durant l'etapa del PP amb Mariano Rajoy a la presidència i Félix Sanz Roldán dirigint el CNI. En aquell moment amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría com a responsable política del servei d'espionatge espanyol. Contra ells ja no cal exigir responsabilitats polítiques, però no es descarten les judicials en cas que s'acabi demostrant l'autoria del CNI.

Setmana de corbes i reunió al més alt nivell

La compareixença de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, però també les fonts d'Esquerra consultades per Públic, deixen clar que la visita llampec del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, dista molt de tornar les aigües a la seva llera. Això es tradueix en què aquest dilluns comença una setmana d'infart en què "vénen corbes" en paraules d'un dirigent republicà. "Passaran coses" assegura aquesta mateixa font "i, si no passen, que el Govern espanyol s'atingui a les conseqüències".

El viatge de Bolaños a Barcelona ha servit per a un primer tast presencial de com estan els ànims després de diverses trucades telefòniques els últims dies i missatges intercanviats entre diversos interlocutors dels dos governs, inclòs entre Aragonès i Sánchez. Però "hi haurà més reunions", asseguren a la plaça Sant Jaume. Des de la presidència de la Generalitat, treballen amb la Moncloa per a una reunió "al més alt nivell", que hauria de permetre que els dos presidents tractessin aquest assumpte en persona "per la seva extrema gravetat", asseguren. Una trobada que les fonts consultades aclareixen que "per si mateix, no solucionarà el greu problema que tenim entre mans", però que al Palau de la Generalitat consideren "imprescindible per poder canalitzar la solució".

D'entrada, Bolaños va tornar aquest diumenge a Madrid amb el retret de Vilagrà pel fet que Pedro Sánchez encara no hagi donat una sola explicació pública plausible sobre el Catalangate i l'encàrrec que aquesta setmana es corregeixi aquesta mancança amb alguna declaració, probablement en seu parlamentària.

El 'deadline' del decret anticrisi de dijous

ERC és un partit que arrossega a Catalunya la mofa de partit "pagafantes" per la seva relació amb el PSOE. I tot indica que el Catalangate l'està traient d'aquesta imatge i els republicans, molt enfadats per l'espionatge de Pegasus, s'han agradat en la nova faceta de fermesa i de duresa. De moment la primera i principal preocupació a la Moncloa és la convalidació del decret de mesures econòmiques per pal·liar la crisi provocada per la guerra d'Ucraïna i que suposarà aquest dijous el primer deadline al Congrés. Esquerra no ha compromès el seu vot favorable, tot i que tampoc no ha confirmat el vot negatiu i, amb la majoria de la investidura en escac pel Catalangate, el Govern espanyol pot quedar en mans del PP. El precedent de la votació del decret de la reforma laboral és un mal record per Pedro Sánchez.

"Decidirem el vot al llarg de la setmana en funció de la resposta que ens doni sobre el Catalangate el Govern espanyol", asseguren a Esquerra. I afegeixen que "com va passar amb la reforma laboral, les coses s'han de negociar, però no podem negociar amb qui ens espia. Les mesures que cal convalidar són importants i ERC sempre és al costat de la gent per millorar les seves condicions de vida, però el tema de l'espionatge polític és molt greu perquè afecta els fonaments de la democràcia i dels drets fonamentals i les llibertats" .

Foc a discreció al Congrés

La setmana parlamentària serà molt intensa fins arribar a dijous, amb foc a discreció de tots els grups independentistes en forma d'iniciatives parlamentàries al Congrés. De moment, ja s'han presentat set peticions de compareixença per donar explicacions sobre l'espionatge amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, o el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, al capdavant . I també s'han registrat bateries de preguntes sobre això.

Caldrà esperar a veure l'evolució de l'assumpte del Catalangate, que pot ser vertiginosa. Però fa la sensació que al PSOE no tenien gaire ben posats els sensors sísmics fa just una setmana quan The New Yorker va destapar un dels casos -o el cas- de més calibre en l'espionatge polític a Europa. "Estan calibrant amb retard i en diferit la gravetat de l'assumpte", asseguren fonts republicanes. "Primer van amagar el cap com els estruços, després van minimitzar l'assumpte i, quan han vist la repercussió internacional, s'han posat nerviosos. Doncs ara els toca reaccionar adequadament o les conseqüències seran de gravetat extrema", afirmen les mateixes fonts.

Canvi de paradigma

"Hi ha un abans i un després del Catalangate", asseguren a ERC, en les relacions del partit amb el PSOE i entre el Govern i el Govern espanyol. Fins i tot si es desencalla satisfactòriament el conflicte i es reactiven les confiança malmeses, els republicans adverteixen que caldrà fer un reset i revalidar els acords anteriors que han deixat de ser vàlids "per la gravetat d'aquesta qüestió". Entre ells, el de la Mesa de Diàleg, que al Palau de la Generalitat exigeixen es reactivi d'una vegada per totes amb voluntat d'avançar, si de veritat el Govern espanyol vol tancar el Catalangate.