Público
Público
IDEOLOGiA EXTREMISTA a LeS forces ARMADeS

Defensa afirma no tenir indicis de nuclis d'ultradreta a l'Exèrcit, però grups tancats en xarxes socials ho desmenteixen

El Ministeri afirma que no hi ha necessitat d'investigar l'existència de grups d'extrema dreta a les Forces Armades, però fonts militars asseguren a Públic que l'auge de Vox es reflecteix a l'Exèrcit. Les xarxes socials i els resultats electorals al voltant de les casernes i bases mostren un creixent suport al partit ultra entre la tropa i sotsoficials.

Imagen de un legionario con una esvástica nazi tatuada en el brazo, durante la procesión de la Buena Muerte en la Semana Santa de Málaga.
Imatge d'un legionari amb una esvàstica nazi tatuada al braç, durant la processó de la Buena Muerte a la Setmana Santa de Màlaga. EFE

La pregunta sembla directa i senzilla de respondre: "S'ha realitzat en els últims cinc anys alguna recerca a fi de descobrir possibles nuclis d'ideologia contrària a la Constitució o d'ideologia d'extrema dreta dins de les files del qualsevol de les tres armes de l'Exèrcit?". Però la resposta no ha de ser fàcil, ja que el Ministeri de Defensa segueix sense contestar quatre mesos després que un exmilitar la plantegés.

La presència de l'extrema dreta a les Forces Armades no és una cosa nova. Però l'arribada de Vox a les institucions ha permès la seva constatació. Així, fa any i mig, dos dels dotze diputats que van ser triats pel partit ultra Vox en les eleccions andaluses tenien orígens militars: Benito Morillo i Luz Belinda Rodríguez. Després, la formació de Santiago Abascal va fitxar quatre generals retirats (Manuel Mestre, Agustín Rosety, Alberto Asarta i Fulgencio Coll) en pocs mesos.

En els municipis amb bases o casernes hi ha el doble i fins al quàdruple de vots de Vox que en la resta de la circumscripció

Aquesta connexió dels uniformats amb la ultradreta es va confirmar en les generals d'abril de 2019, en registrar-se el doble o més de vots a Vox als municipis que alberguen bases o casernes que els obtinguts per aquest partit en la resta d'aquestes circumscripcions electorals, mostrant que una majoria de militars havia votat a l'extrema dreta. A vegades, el percentatge de vot ultra a l'entorn d'aquestes casernes va quadruplicar el total provincial, com en el Poblado Naval de la Base de Rota (Cadis) o en El Goloso i El Pardo (Madrid).

Per part seva, l'Associació de Militars Espanyols (AME) va defensar els militars que van fitxar per Vox, així com els dos-cents alts càrrecs retirats –inclosos molts generals– que van signar el manifest enaltint la figura castrense de Franco, adduint que "poden fer el que vulguin després de retirar-se" i que quan estan en actiu són "neutrals" i "molt respectuosos amb la legislació".

Però diferents fonts militars (diversos retirats i un en actiu) indiquen a Públic que l'auge ultradretà s'ha intensificat en el si de les Forces Armades amb la crispació política –sobretot per l'independentisme català i l'arribada de Podemos al Govern espanyol– i que abunden els grups en Facebook i altres xarxes socials integrats per sotsoficials que promouen una ideologia contrària a la Constitució o d'extrema dreta.

És per això que l'exmilitar de l'Exèrcit de l'Aire –expulsat després de sofrir assetjament laboral– Ricard Mitjana, vicepresident de l'Associació Cuestión de Justicia y Honor, va presentar el 24 de febrer passat una sol·licitud d'accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG) amb la pregunta que inicia aquest article. La inadmissió de la seva sol·licitud, a la qual ha tingut accés Públic, li va ser cursada el 17 de juny:

Encapçalament de la inadmissió de l'accés a la informació sobre els nuclis d'extrema dreta a l'Exèrcit decidida per la Secretaria General Tècnica de la Sotssecretaria de Defensa.

Com es pot veure en l'encapçalament que aquí reproduïm, aquesta resposta oficial explica que el "3 de març de 2020 es va determinar que la competència corresponia a la Secretaria General Tècnica del Departament, data a partir de la qual comença a comptar el termini d'un mes previst en l'article 20.1 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, per a la seva resolució", pel qual hauria d'haver estat resolta el 3 d'abril, però tots els terminis de tramitació van quedar suspesos durant l'estat d'alarma decretat per la pandèmia.

Defensa no admet la sol·licitud d'informació pública

Quan finalment es cursa la resolució de resposta a Mitjana, no s'aporta cap informació i només s'argumenta que hi ha tal quantitat de comandaments militars (s'enumeren tots ells, fins al cap d'escamot) amb "potestat per a imposar sancions al personal a les seves ordres en l'estructura, tant orgànica com operativa, en la qual exerceixin les seves funcions" –en relació al que serien faltes greus contra el codi deontològic dels membres de les Forces Armades–, que s'hauria d'indagar per a descobrir si en algun nivell s'ha investigat aquest tipus de conductes contràries a la Constitució:

Conclusió de la inadmissió de la sol·licitud d'informació sobre nuclis ultres en l'Exèrcit.

"Per tot l'anterior cal assenyalar que l'elenc de possibles responsables amb capacitat sancionadora sobre les conductes anteriorment esmentades, és de tal magnitud, que l'estudi de cadascun dels expedients sancionadors, amb la finalitat de dilucidar si la conducta entraria dins de les esmentades relatives a la Constitució, representaria una claríssima labor de reelaboració.
Per això i una vegada analitzada la sol·licitud, aquesta Secretaria General Tècnica resol la inadmissió de l'accés a la informació a la qual es refereix la sol·licitud formulada per Sr. Ricardo Mitjana Solé, pels motius contemplats en l'article 18.1.c de la Llei 19/2013, sobre les causes d'inadmissió de sol·licituds d'informació relatives a informació per a la divulgació de la qual sigui necessària una acció prèvia de reelaboració".


Una inadmissió de la transparència informativa sol·licitada que es basa en el fet que es compleixen les causes següents per a rebutjar-la:

"...quan la informació que se sol·licita, pertanyent a l'àmbit funcional d'actuació de l'organisme o entitat que rep la sol·licitud, hagi:
a) D'elaborar-se expressament per a donar una resposta fent ús de diverses fonts d'informació, o
b) Quan aquest organisme o entitat manqui dels mitjans tècnics que siguin necessaris per a extreure i explotar la informació concreta que se sol·licita, resultant impossible proporcionar la informació sol·licitada".

Defensa assegura que no hi ha denúncies ni actuacions ni dades que justifiquin una recerca interna sobre grups ultres

Públic s'ha posat en contacte amb Defensa per a verificar si s'han investigat "possibles nuclis d'ideologia contrària a la Constitució o d'ideologia d'extrema dreta a l'Exèrcit", i una alta font del Ministeri ha subratllat que "per a obrir una investigació hauria d'haver-hi algun indici sospitós i no hi ha denúncies, ni hi ha actuacions, ni hi ha dades".

En relació al manifest franquista, quatre dels cinc comandaments militars a la reserva que van signar-lo van ser sancionats per Defensa, ja que els membres en actiu i reservistes no poden expressar opinions polítiques (al contrari que els militars retirats per complet), però les sancions imposades no han estat revelades per ser un assumpte que l'Exèrcit considera confidencial.

El manifest proclamava que a Franco "se li deu la gratitud corresponent" perquè va mantenir una "conducta exemplar per a tots els soldats: retirats, en actiu o per venir".

Sobre aquest cas, l'abans citada alta font ministerial va respondre a aquest diari que "en un col·lectiu de 120.000 persones hi ha de tot, com en qualsevol col·lectiu tan nombrós, però en aquest aspecte mai ha estat gens organitzat. Que només hagin estat cinc de 120.000 els que van signar el manifest ho demostra. Els retirats signants són tots de més de 80 anys i els generals de Vox porten molts anys fora de l'Exèrcit".

"Sí que s'investiguen les crítiques a l'Exèrcit que es publiquen o es pugen a les xarxes, així com les denúncies internes sobre irregularitats"

En canvi, altres fonts militars han manifestat a aquest diari la seva sorpresa pel fet que no s'investiguin les conductes castrenses d'extrema dreta, "quan en canvi sí que es fan recerques sobre les crítiques a l'Exèrcit que es publiquen o es pugen a les xarxes, així com sobre els militars que denuncien irregularitats internes".

Al mateix temps, aquests uniformats progressistes alerten que s'estan multiplicant els grups en xarxes socials on es manifesten postures clarament ultradretanes, amb militars de diversos rangs, com sergents, que acusen de traïció a Pedro Sánchez i asseguren que a Catalunya s'ha executat "un cop d'estat en tota regla amb el beneplàcit del Govern".

Regles del grup de Facebook "La rojería es un peligro para España"

Entre les conductes clarament ultres d'alguns integrants de les Forces Armades que denuncien aquestes fonts militars figura la creació de grups tancats de Facebook com el denominat LA ROJERÍA ES UN PELIGRO PARA ESPAÑA, que compta amb 370 membres, més de 54 d'ells incorporats en els últims 30 dies, tal com mostra la captura de pantalla que reproduïm aquí.​

En les "regles dels administradors del grup" el primer punt subratlla que "té quant a la disciplina caràcter militar i la desobediència a la brigada d'administradors i moderadors es castiga amb l'expulsió del grup". També disposa que "QUEDEN PROHIBITS ELS GREUGES Al GENERALÍSSIM FRANCO".

Igualment d'estrictes són els requisits per a ser admès al grup, la imatge de portada del qual és la bandera espanyola amb l'àguila preconstitucional del règim franquista, tal com es pot veure en la següent captura:

Preguntes als aspirants a entrar al grup de Facebook.

Als aspirants a incorporar-se al grup se'ls fa una sèrie de preguntes de biaix extremista i ultradretà, que es presenten en majúscules i negretes amb la finalitat de recalcar la seva importància perquè els administradors prenguin la decisió d'admetre o no al candidat:

CREUS QUE AQUEST GOVERN ACTUAL ÉS UN TRAÏDOR A LA PÀTRIA SÍ O NO. CREUS QUE ÉS NECESSÀRIA UNA INTERVENCIÓ MILITAR A CATALUNYA SÍ O NO.
​CREUS QUE ELS INDEPENDENTISTES SÓN UNS TRAÏDORS A ESPANYA SÍ O NO.
DESENVOLUPA LES MESURES QUE IMPOSARIES CONTRA EL SECESSIONISME. DESENVOLUPA-HO EL MES EXTENSAMENT POSSIBLE (...) I ENUMERA A QUINS GRUPS DE DRETA PERTANYS.


La descripció del grup consisteix en el següent paràgraf:

EL GRUP TRACTA SOBRE ELS ABUSOS DE LA "ROJERÍA" ESPANYOLA. QUEDA PROHIBIT QUALSEVOL COMENTARI O OFENSA CAP A QUALSEVOL FORMACIÓ POLÍTICA DE DRETES. LA NO OBSERVANÇA D'AQUESTA NORMA ES CASTIGA AMB L'EXPULSIÓ.