Público
Público

La demanda d'activitats escolars en català i aragonès es desborda a Aragó

L'escassetat pressupostària de la comunitat deixa sense finançament més de 150 iniciatives d'escoles i instituts de tot el territori per ensenyar les llengües pròpies del país

El govern aragonès PSOE-Cha ha augmentat la dotació per activitats en fabla y ha recuperat el programa de català que va suprimir el del PP-Par.

EDUARDO BAYONA

@e_bayona

SARAGOSSA, La demanda d'activitats en aragonès i català en els centres d'ensenyament aragonesos ha desbordat les previsions de la comunitat autònoma, les estretors pressupostàries han fet que gairebé dos terços de les sol·licituds presentades per escoles i instituts -161 de 251- es quedessin sense assignació econòmica.

Finalment, el Govern d'Aragó finançarà 51 activitats de les 140 propostes a càrrec del programa Jesús Moncada per a la difusió del català i 39 de les 116 reclamades pels centres educatius en el programa Luzía Dueso de promoció de l'aragonès.

La desestimació de les 161 propostes en tots dos programes té, en tots els casos, el mateix motiu: la insuficiència de recursos per atendre-les amb els 7.000 euros de dotació assignats a cada un d'ells. La partida, que incloïa altres 6.000 per cobrir endarreriments de l'any anterior, duplicava els fons per finançar activitats en aragonès per aquest curs, en el qual el Departament d'Educació va recuperar les de català, eliminades la passada legislatura pel Govern PP-Par.

Creix l'interès per ambdues llengües

Els elevats nivells de demanda en un i altre cas han fet que formacions polítiques com Puyalón reclamin una major dotació per a tots dos programes.

L'enrenou que tradicionalment acompanya qualsevol debat sobre el català a les institucions aragoneses contrasta amb la normalitat del seu ús al carrer, on entre 83.000 i 90.000 persones el parlen o l'entenen, segons la font, sigui el Seminari Aragonès de Sociolingüística o l'INE , els quals, respectivament, xifren els usuaris de la fabla entre 44.000 i 55.000.

L'elevada demanda d'activitats en les llengües pròpies d'Aragó coincideix amb un increment de l'interès dels alumnes per estudiar-les. Segons van explicar fonts de la Conselleria d'Educació, els 615 escolars que aquest curs estudien aragonès suposen un augment del 5% respecte a l'anterior. Els de català ronden els 3.400.

Ofereixen aquesta última llengua 33 escoles i instituts de 20 localitats de la zona oriental de les tres províncies i de la ciutat de Saragossa, mentre que en altres 12 que cobreixen 26 pobles del Pirineu s'ofereixen classes d'aragonès. En tots dos casos com a llengües optatives, encara que a partir d'aquest any les dues poden passar a ser vehiculars.

Els elevats nivells de demanda ambdós casos han fet que formacions polítiques com Puyalón reclamin una  dotació més gran per a tos dos programes

Demanda fora de les zones d'us tradicional

Tant el programa Jesús Moncada com el Luzía Dueso tenen com a objectiu fomentar l'ensenyament de les llengües pròpies de la comunitat a centres públics i concertats de Primària, Secundària i Adults a través d'activitats no reglades, que inclouen des de manualitats a activitats literàries, passant per altres relacionades amb la salut emocional.

Els llistats d'ajudes aprovades -arribaran als 63 centres que les van sol·licitar- i denegades posen de manifest que l'interès per l'ensenyament de les dues llengües no es redueix a les seves respectives zones d'ús comú, sinó que s'amplia fora d'elles.

Així, l'Escola d'Idiomes de Saragossa desenvoluparà una activitat en català sobre la poesia de la Franja oriental, la de Montsó (Osca) organitzarà un taller de sabó a la mateixa llengua i l'IES Goya realitzarà una convocatòria sobre els bruixots i els curanderos de l'àrea Est de la comunitat, mentre que altres deu propostes fora de la seva zona d'ús queden aparcades per falta de fons.

Passa una cosa semblant amb l'aragonès, que inclou convocatòries a llocs allunyats de la seva àrea d'influència, entre les que es troben caps de comarca com Ejea de los Caballeros, Calamocha, Cariñena, Utebo o Tarazona, a més de les ciutats de Saragossa i Osca.