Demòcrates presenta la seva 'campanya pel no' en el referèndum

Demòcrates de Catalunya tira d'ironia i de "provocació" en la seva campanya de cara al referèndum sobre la independència anunciat per al proper 1 d'octubre. El partit democristià i independentista -es va formar com a escissió d'Unió just abans de les eleccions del 27S- ha presentat aquest dilluns la seva particular "campanya pel no", en forma d'una sèrie de vídeos que exposen, en clau humorística, un seguit d'arguments per votar 'no' en el referèndum. Arguments com ara seguir finançant la Fundación Francisco Franco o el "corredor MADRITerrani', "ser súbdit i mantenir un rei" o "veure matances de toros".

"Diem obertament que el que pretenem és provocar, volem sacsejar i crear debat", ha afirmat el líder de la formació, Antoni Castellà, en roda de premsa aquest dilluns. El polític democristià ha explicat que la campanya està dirigida "a aquells que encara pensen en una tercera via o que hi ha un benefici a quedar-se dins l'estat espanyol", i que es concep com un "repte als partits unionistes" perquè presentin "un sol argument en positiu" per al 'no' al referèndum, perquè "fins ara només han exposat amenaces", a parer de Castellà.

"Lògicament, no és una campanya a favor del 'no'", ha abundat Castellà, que troba a faltar una autèntica campanya pel 'no' en el referèndum, perquè "en un estat democràtic", el normal seria que els partits seria que els partits que s'oposen a la independència expliquessin "les raons per quedar-se a l'estat" amb "arguments en positiu". No obstant això, Castellà ha considerat que "la campanya del 'no', en termes globals, fa temps que ha començat", i que es manifesta en "l'actitud dels partits unionistes, d'incentivar la por i l'amenaça".

Els arguments per votar 'no'

La peculiar campanya de Demòcrates consta de 16 vídeos breus molt similars, dels quals se n'han avançat dos, en què, amb un fons de diferents talls extrets bàsicament d'informatius de televisió, el partit presenta "quines coses no podràs fer" si Catalunya esdevé un estat independent. Així, per exemple, s'afirma seguir formant part de l'Estat espanyol permetrà als catalans "regalar 60.000 milions d'euros a la banca" mentre es veuen imatges del 2011 en què el president del govern central, Mariano Rajoy, assegurava al Congrés que les ajudes concedides aleshores a les entitats financeres eren "un crèdit a la banca que pagarà la pròpia banca". O que el 'no' permetrà "espanyolitzar els alumnes catalans", amb imatges de fons de l'exministre d'Educació José Ignacio Wert dient aquesta mateixa expressió.

Castellà ha explicat que la campanya tindrà una doble vessant, "presencial i a les xarxes", i que es complementarà, a partir del proper dia 17 -"quan faltaran 40 dies per a la victòria del 'sí', segons el dirigent democristià- amb una altra campanya més convencional, amb "carpes en 17 poblacions turístiques" catalanes, en què Demòcrates exposarà arguments "en positiu" per votar a favor de la independència el proper 1 d'octubre.

Demana evitar el vot per correu

Castellà també s'ha referit a la crida dels partits independentistes a evitar el vot per correu l'1-O, quan ha ironitzat sobre la "honestedat" i sobre el paper que hi pugui jugar "Correos i Telégrafos del Estado". "Intentem al màxim que el vot sigui presencial, veient com ha actuat fins ara l'estat, com a estructura", ha demanat.

Per raons anàlogues, Castellà ha defensat igualment els doble requisit que contempla l'esborrany de Llei del referèndum perquè els catalans residents a l'estranger puguin votar l'1 d'octubre: inscriure's al Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior, que gestiona la Generalitat, i que implica estar prèviament inscrit al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA). 

"Volem donar totes les garanties, i seguim mantenint que qui voti ha d'estar present al registre de residents absents, com en qualsevol elecció al Parlament", ha sostingut Castellà. Que creu que, a la vegada, amb la inscripció paral·lela en un registre de la Generalitat, s'evitaran "algunes irregularitats no aclarides eleccions en les eleccions del 27S", en què els catalans a l'exterior van votar "a través de les ambaixades espanyoles".