Els investigats per la protesta durant el desnonament del Bloc Llavors no aniran a declarar ni tampoc acudiran a les cites judicials. Ho han anunciat aquest dilluns en una compareixença al Parlament de Catalunya - acompanyats per la CUP - on han denunciat una repressió "gravíssima" per part dels Mossos d’Esquadra contra el moviment en defensa de l’habitatge. Alerta Solidària ha explicat que des del 2018 i fins l’actualitat s’han obert una cinquantena de causes amb més de 250 persones afectades. D’altra banda, ha assegurat, que més de mig miler han estat identificades i sancionades, amb una suma total que arriba als 300.000 euros. "Passem a l’ofensiva, no ens doblegarem", han subratllat els assistents.

Els representants de les diferents plataformes han explicat que s'han produït 18 noves imputacions que se sumen a les quatre detencions ja fetes el mes de febrer passat. Això suma un total de 22 persones investigades per delictes de desordres públics, danys, resistència a l'autoritat, atemptat a l'autoritat i lesions. En aquest sentit, han anunciat que no compareixeran per "evidenciar la criminalització i persecució" del Govern - via Mossos d'Esquadra - contra el moviment per l'habitatge.

D'altra banda, han exigit que s'aclareixi perquè la unitat d'extremismes violents és la que porta la investigació de la causa. També han demanat que s'aturi la repressió, que s'absolguin les investigades, la retirada de totes les multes, que es deixi d'enviar la Brimo i l'Arro a aturar desnonaments i que es garanteixi el dret a l'habitatge de forma "real, efectiva i immediata".

"Les denúncies no s'escapen als típics tòpics de caràcter polític i ideològic", ha assenyalat una de les membres d'Alerta Solidària, l'Eva, "exigim que cessi aquesta persecució". També s'ha pronunciat un dels encausats, l'Àxel, que ha avisat que els afectats estan "al límit".

Pel que fa al representant de la comissió jurídica del Moviment per l'Habitatge, en Max, ha afirmat que entre el 2021 i el 2022 s'han produït unes 40 detencions relacionades amb el moviment de l'habitatge. "Hi ha una repressió econòmica greu, així com una violència i la brutalitat policial durant els desnonaments", ha lamentat.

Reoberta la causa del fons voltor del Bloc Llavors contra Colau

L'Audiència de Barcelona ha obligat a reobrir una investigació contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i dos regidors més pels expedients sancionadors oberts al fons d'inversió immobiliari Vauras, propietari del Bloc Llavors. El 2019 el fons voltor es va negar a oferir lloguer social a sis famílies vulnerables afectades i el consistori, aplicant la llei catalana, el va sancionar amb 417.000 euros. L'empresa va querellar-se contra Colau i altres càrrecs per vuit delictes, però la magistrada instructora va arxivar el cas en considerar que l'Ajuntament havia fet complir la llei catalana d'emergència habitacional. Ara l'Audiència obliga el jutjat a reobrir el cas per coaccions i prevaricació.

Segons Vauras, en dues reunions d'octubre del 2019 i febrer del 2020, l'Ajuntament hauria pressionat el fons perquè cedís habitatges socials a canvi de no paralitzar determinades llicències d'obres o desbloquejar les que tenia paralitzades. A més, l'empresa aporta diversos expedients d'obres en altres immobles de la ciutat que s'haurien vist afectades per denegacions o alteracions de les peticions del fons d'inversió. 

El regidor de Drets de Ciutadania i del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, i la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, han defensat en una roda de premsa l'actuació per part de l'Ajuntament de Barcelona. Serra ha assenyalat que d'allò que se'ls acusa realment és "d'aplicar la legislació d'habitatge, que protegeix els drets dels veïns". "No podíem fer altra cosa que aplicar-la perque els veïns desnonats pel fons d'inversió tinguin dret a un lloguer social i ho fem tant per convicció com per obligació legal", ha indicat. Amb tot, també ha afegit que "no és res nou", ja que hi ha una desena de denúncies com aquestes contra membres del govern municipal i confien que, com la resta, la del bloc del carrer Lleida acabarà també arxivada.