"Una nit van treure a la meva mare de casa i se la van emportar mentre el meu germà i jo dormíem. Al meu pare l'havien matat un mes abans; avui segueix enterrat a una fossa comuna". Antonio Narváez tenia tres anys quan la seva mare va desaparèixer. Ara, als seus 83, segueix demanant justícia: "A veure si puc juntar-los i donar-los un enterrament digne".

Els pares d'Antonio formen part d'un registre fantasma, inexistent. No apareixen enlloc, ni com a víctimes ni com a morts. Espanya té el dubtós honor de ser un dels països amb més víctimes de desaparicions forçades. Segons Amnistia Internacional, dels més de 114.000 crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme i denunciats davant la justícia, la majoria corresponen a desaparicions forçades.

Xifres que, segons l'investigador de Dret Penal Internacional de la Universidad de Castilla la Mancha, Miguel Ángel Rodríguez Arias, situen Espanya en segon lloc en nombre de desapareguts, només per darrere del règim de Pol Pot a Cambodja. Amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades, que es commemora aquest dimecres, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha convocat una protesta a Ponferrada a les 19.30 hores per denunciar que "no es pot trucar reconciliació a la decisió d'abandonar els cadàvers de més de 100.000 persones assassinades pels franquistes a les cunetes ".

Per la seva banda, Amnistia presenta també aquest dimecres la campanya Res no és igual si algú desapareix, amb la qual denuncia que a Espanya se segueix privant del dret a la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes. "En els últims anys, almenys cinc mecanismes de Nacions Unides han constatat i expressat que Espanya ni investiga ni deixa investigar els crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme", destaca l'ONG en un comunicat.

L'organització recorda que durant una visita a Espanya al 2013, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades "es va mostrar especialment preocupat pel tancament, arxiu, paralització o mínima investigació de qualsevol procés per aclarir i jutjar aquests crims", i va instar l'Estat espanyol a "investigar d'ofici i jutjar totes les desaparicions forçades, així com a eliminar tots els obstacles que puguin impedir aquestes investigacions ".

Amb el Partit Popular en contra, el Congrés va aprovar el passat mes de maig una Proposició No de Llei (PNL) amb la qual s'instava el govern a "revitalitzar" el contingut de la llei de la Memòria Històrica de 2007 i que, entre d'altres aspectes, assumís les tasques de localització i exhumació de fosses i identificació dels cadàvers de víctimes de desaparició forçada. Com totes les PNL, aquesta tampoc té força jurídica.

Concentració plaça del Sol, a Madrid, per les víctimes del franquisme. / Julia González

Amnistia també destaca la querella contra el franquisme interposada al 2010 a Argentina i com Espanya ha evitat col·laborar amb la justícia argentina. "En dues oportunitats ha rebutjat extradir els processats a l'Argentina, ha negat informació a la justícia d'aquest país i ha impedit que la jutgessa argentina María Servini als 19 acusats, així com la presa de declaració d'algunes víctimes i testimonis", denuncia l'ONG.

Per donar compte dels efectes dels familiars dels desapareguts, l'organització ha recorregut a sèries de ficció per a preguntar-se què passaria si faltés algun dels seus personatges més emblemàtics, com Marge a Els Simpsons. Dins les seves accions, Amnistia també ha posat en marxa una recollida de signatures, que ja suma més de 189.000, per recordar al govern i al ministre de Justícia, Rafael Català, en particular que els casos de desaparició forçada segueixen vigents.

Amb la campanya, l'ONG també vol posar el focus en altres països com Síria ─75.000 desapareguts entre 2011 i 2016─ o Mèxic, on, d'acord a dades del govern, 32.096 persones es trobaven en parador desconegut al juny d'aquest mateix any. No són, ni de bon tros, els únics amb xifres alarmants de desaparicions forçades. Segons dades de l'ONU, des del 1980 segueixen oberts 44.159 casos en 91 estats. Només entre el 16 de maig de 2015 i el 18 de maig de 2016, es van registrar 766 nous casos a 37 estats.

Manifestació davant el Congrés

Coincidint amb el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades, les víctimes de nadons robats i adoptats il·legals han convocat una concentració a les 10.30 hores davant el Congrés per reivindicar que la seva causa es converteixi en una "qüestió d'estat" amb el propòsit que primi "la veritat, la justícia i la reparació".

En un comunicat, la plataforma "Camino de la Justicia", l'associació AVIDNA i l'Observatori Internacional per a la defensa dels Drets Humans "Nuevo Ágora", expliquen que és la segona concentració que convoquen i destaquen que la d'aquest dimecres se celebrarà després "d'un any molt dur", en què no han deixat de treballar per aconseguir que s'escolti la seva veu.

Denuncien que han hagut de "exercir de detectius privats" per recopilar els documents sobre les seves causes i critiquen que no sigui el Ministeri de Justícia i l'Església els que els lliurin documents relatius a "naixements, històries clíniques o altres assumptes". A més, reiteraran la seva demanda de que es creï un banc d'ADN i un cens d'afectats i de víctimes, segons les diferents situacions, entre les quals figuren les de nadons robats, falsos biològics o adopcions il·legals.