Público
Público

Descobert a Sabadell el segon aqüeducte subterrani més important de Catalunya

Dels 150 metres localitzats se'n conservaran 20 que s'obriran al públic un cop restaurat l'entorn. La troballa s'ha fet durant unes obres per construir un centre comercial

16/08/2022 - Visió de l'aqüeducte trobat a Sabadell.
Visió de l'aqüeducte trobat a Sabadell. ACN

Les obres per construir un centre comercial a l'entorn de Sant Pau de Riu-sec, a Sabadell, han deixat al descobert un cuniculus, un aqüeducte romà subterrani que amb 150 metres de longitud és el segon més important localitzat mai a Catalunya. La seva aparició posa de relleu la importància que l'aigua tenia en un entorn del Vallès on es tenen registrats diferents nuclis habitats durant l'època romana, i que podria servir per abastir-los per regar camps, servir a negocis de terrisseries o a les llars.

Ara es treballarà de manera conjunta amb la propietat dels terrenys per conservar un 20 metres de l'estructura i fer-la accessible al públic, la segona d'aquestes característiques que es troba a la capital vallesana. L'entorn de Sant Pau de Riu-sec es troba en plena transformació des de principis de segle. Els camps que governaven aquest espai estan deixant pas poc a poc a un polígon en expansió, en què empreses de diferents sectors, com ara el tecnològic, de la construcció o del moble s'hi estan instal·lant gràcies a les bones comunicacions viàries amb el país.

Precisament, aquest criteri és el que s'havia utilitzat dos mil anys enrere per crear nuclis habitats, aprofitant la proximitat amb la Via Augusta, que recorria la costa de la Península Ibèrica de nord a sud, dels Pirineus a Cadis, passant pel que avui coneixem com el Vallès. Per aquest motiu, els espais on s'hi ha anat construint les botigues de Sant Pau de Riu-sec formen part d'un entorn considerat àrea d'expectativa arqueològica, motiu pel qual ja al 2007 a fer una campanya al voltant de l'antiga església de Sant Pau de Riu-sec per delimitar el jaciment ja existent, i que reuneix restes que es remunten a l'època romana republicana del segle II aC.

Amb el moviment de terres previ a l'aixecament d'un nou centre comercial centrat en el sector de la construcció, s'ha fet la darrera troballa en aquest entorn, situades entre l'autopista C-58 i l'Aeroport de Sabadell. Els estudis geològics previs van permetre localitzar un espai soterrat que tot feia apuntar que es tractava d'una galeria, moment en què es va començar a treballar per deixar al descobert l'estructura.

Presència romana a la zona

"Es tractava d'un cuniculus, que té una funció especifica de dur aigua neta procedent d'una font, un riu o una riera a un destí, com ara una vil·la romana situada no sabem ben bé on", explica Genís Ribé, tècnic del Museu d'Història de Sabadell (MHS). De fet en l'entorn de Sabadell es té constància de diferents espais on els romans s'hi van instal·lar, com el mateix Sant Pau, l'entorn de Castellarnau, l'espai on actualment hi ha la zona comercial de Sant Quirze del Vallès o la vil·la romana de la Salut, tot un referent.

El resultat va ser la descoberta d'un aqüeducte subterrani de 60 centímetres d'ample i un metre d'alt, espai suficient perquè els seus constructors treballessin la cavitat de manera manual. Se n'ha descobert l'inici, però no el final, donat que les construccions que s'han fet en altres èpoques poden haver destruït la continuïtat lineal, si bé no es descarta que n'hi hagi més trams més endavant.

L'aqüeducte subterrani més gran trobat a Catalunya és el de Tarragona

"En el traçat hi hem trobat diversos pous que servien tant per facilitar la seva construcció com per garantir que es pogués accedir per garantir que l'aigua circulés correctament sense que col·lapsés", explica Ribé. En aquests forats s'hi ha trobat els espais que servien per col·locar els llistons de fusta que feien les funcions de graons, i del seu interior se n'ha extret dolium i tègula romana, que ara s'analitzen per intentar datar amb exactitud l'època ne què el cuniculus va estar en funcionament.

La troballa de l'estructura va aturar les tasques per poder-les examinar i fer-ne els estudis arqueològics corresponents. La seva dimensió, 150 metres de longitud, el converteixen en el segon més important trobat mai a Catalunya, per darrere del de Tarragona, corresponent a la capital imperial, i del qual se n'han localitzat uns 300 metres.