Público
Público

Dia de la Hispanitat La manifestació espanyolista del 12-O punxa a Barcelona amb només 10.000 assistents

Polítics del Partit Popular, Ciutadans i Vox sota el lema ‘Cataluña suma por España’ participen en una marxa nacionalista espanyola aquest 12 d'octubre que també ha comptat amb l’assistència d’ultradretans i nostàlgics del franquisme

Els dirigents de Ciutadans, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa, José Manuel Villegas, i Lorena Roldán, al costat dels dirigents del PP, Alejandro Fenrández i Cayetana Álvarez de Toledo, encapçalen la manifestació que discorreix pel Passeig de Gràcia de Barcelona. EFE/Alejandro García

Línia 2 del Metro de Barcelona en direcció Paral·lel. Un grup de joves amb polos amb la bandera d’Espanya i la mateixa bandera d’Espanya lligada a la cintura van cridant "¡Arriba España!", mentre van colpejant les portes i els vidres, davant la mirada sorpresa i atemorida de molts dels passatgers. El seu estat d’embriaguesa és evident, malgrat que encara són les 11:00 h del matí. Un captaire arriba tocant l’acordió. "¡Ven aquí rumano! ¡Te doy 40 céntimos si tocas el himno de España!", li crida a cau d’orella un d’ells abans d’abraçar-lo mentre l’increpa: "¡Eres más feo que el Fary chupando limón!". El 12 d’Octubre també és això.

La manifestació d’avui, convocada per Espanya i Catalans, havia de ser la carta de presentació de Catalunya Suma por España, el paraigua que aplega al Partit Popular, Ciutadans i Vox sota la defensa comuna de la unitat d’Espanya. A la capçalera de la manifestació hi havia Inés Arrimadas, Lorena Roldán i Carlos Carrizosa, i els populars Xavier García Albiol, Dolors Montserrat, Alejandro Fernández i Cayetana Álvarez de Toledo, entre d’altres. Somatemps i Societat Civil Catalana (SCC) també hi han estat presents.

La marxa ha punxat en assistència: ha reunit a 10.000 persones segons el recompte de la Guàrdia Urbana, quan l’any passat en va aplegar 65.000. Els organitzadors, però, pugen la xifra d'assistència a mig milió. A banda, la imatge de civilitat i constitucionalisme que alguns dels polítics volien projectar, especialment a les portes de la publicació de la sentència, ha quedat en entredit per a les càmeres que ho volguessin enregistrar.

Si la cosa va de metàfores marines, no es pot parlar d’un mar de banderes espanyoles. També n’hi ha hagut de la Guàrdia Civil, la Legió i la Policia Nacional, de Tabàrnia, amb el toro d’Osborne i amb l’àguila franquista, amb l’escut del RCD Espanyol i fins i tot ha estat present el Wolfsangel del Frente Nacional Identitario, el grupuscle ultradretà al qual pertanyia Manuel Murillo, el franctirador que volia assassinar a l'actual president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. Entre els manifestants també hi ha hagut membres dels anomenats GDR (Grupos De Resistencia) que s’han dedicat a guixar els llaços grocs pintats a terra pels independentistes dies abans.

L’himne d’Espanya ha sonat pels altaveus, alternant-se amb Que viva España de Manolo Escobar. "¡España!", "¡Viva España!" i a algú se li ha escapat un "¡Una! ¡Grande! ¡Libre!" i l’inevitable "¡Arriba España!". Entre els blocs de la manifestació hi havia buits evidents que només omplien un ambient enrarit i més aviat tens.

De Blas de Lezo a la Guardia Civil

Sota un sol de justícia, un cop arribats a Plaça Espanya els manifestants han intentat refugiar-se i buscar una mica d’ombra als laterals, accentuant encara més la manca d’assistència. Un discurs lloava el geni espanyol, un concepte flexible on, pel que sembla, caben des de Cervantes fins a Pablo Picasso, passant per Gaudí, Blas de Lezo, el Tercio de Flandes i Juan Sebastián Elcano (què haurien dit d’això Picasso i Gaudí?). A la part posterior, l’estand de La flamenca de Borgoña era el més sol·licitat. "Marca de moda española y reivindicativa", és el seu lema. La plaça es va buidant. En el Imperio español nunca se ponía el sol, però aquí, al seu magí, alguns agrairien segurament que es posés en qüestió de minuts. Els més motivats brandaven els cartells acusant el president de la Generalitat, Quim Torra, de ser un supremacista, un colpista i un feixista. Altres donaven el seu braç a tòrcer i llençaven els cartells a les papereres més properes.

Un grup de bolivians ballava a l’escenari sense rebre molta atenció del públic, malgrat que el presentador ha intentat atreure-la qualificant "Hispanoamérica" de "parte entrañable de nuestra querida España". La periodista Cristina Seguí –que ha denunciat una "ofensiva separatista" en el País Valencià i Balears– i l’exjugador de waterpolo Pedro García Aguado han pres possessió del micro per fer de mestres de cerimònies. Fernando Sánchez, el president de SCC, ha començat el seu discurs amb un "tribut" als cossos i forces de seguretat de l’estat, "en especial a la Guardia Civil" per després demanar que es deixi de prestar atenció "al vodevil independentista" per mirar "cap endavant". El president de SCC ha augurat que l’independentisme, "una onada i una maquinària de propaganda", es "dissoldrà", i ha resumit el programa de l’entitat en la "normalització de l’espanyol", la "despolitització dels Mossos d’Esquadra i els mitjans de comunicació" i una "auditoria del procés". Sánchez ha acabat el seu discurs amb un "Visca Catalunya!" que ha trobat poc eco i un "¡Viva España!" que n’ha trobat molt.

Ángel Escolano, el president de Convivencia Cívica, ha demanat l’aplicació del 155, abans de projectar-se un vídeo d’homenatge a la Policía Nacional i la Guàrdia Civil rebut amb sorollosos aplaudiments. El president de l’organització Salvar el Archivo de Salamanca ha dit al seu torn de paraula que "salvar el archivo es salvar la unidad de España". Albert Boadella, autoproclamat president de Tabàrnia, ha enviat un missatge en vídeo. Des de l’escenari es proposa cantar "En pie si eres español" i un contesta: "Todo el mundo al suelo". Crits de "¡España, unida, jamás será vencida!", insults contra el diputat d’ERC Gabriel Rufián, la multitud rugeix "¡Puigdemont a prisión!", aplaudiments a rabiar al jutge Pablo Llarena. "La mejor nación, el mejor país, el mejor estado del mundo", diu un dels presentadors. Als laterals, uns immigrants pakistanesos intentaven guanyar-se uns calers venent banderes espanyoles.