Público
Público

Diputades catalanes demanen que es revisin centenars d'informes de Sant Joan de Déu sobre abusos sexuals a menors

Durant anys, la Unitat Funcional d'Abusos al Menor (UFAM) de l'hospital va produir informes en què es descartaven abusos a menors i es culpabilitzava les mares. A moltes d'elles els han tret la custòdia dels seus fills i filles. Ara es demana examinar aquests informes.

Abuso a menores
Abús sexual a menors. / EFE

MARISA KOHAN

Laura va acudir a Urgències de l'hospital Sant Joan de Déu el juny de 2013 preocupada per símptomes i verbalitzacions que la seva filla podia haver patit abusos sexuals per part de la seva parella. La pediatra que la va atendre va entendre que hi havia sospites d'abús sexual i la va derivar a la UFAM (sigles amb què es coneix la Unitat Funcional d'Abusos al Menor d'aquest centre).

Un mes més tard i sense que cap psicòleg de l'equip avalués la menor, el personal de la UFAM va descartar qualsevol abús i va escriure en l'informe que la mare patia una "preocupació mòrbida". Un eufemisme amb el qual se sol emmascarar la Síndrome d'Alienació Parental (SAP), una patologia no reconeguda per cap institució i que és considerada junk science (ciència escombraries). Estipula que són les mares les que renten el cervell als seus fills perquè rebutgin el pare.

Anys més tard, Laura sabria que ja el primer informe pediàtric contenia aquesta advertència sobre ella. Basant-se en aquest informe un jutge va concedir al pare la tinença de la menor (que llavors no tenia ni quatre anys) durant 15 dies al mes amb pernoctació. I davant de noves denúncies de la mare per possibles maltractaments cap a la menor per part del pare (aquest cop avalats per l'hospital del Nen Jesús de Madrid), el jutjat de Barcelona va decidir arxivar-les i el 2018 prendre-li la custòdia de la menor a la mare i donar-la al pare, retirant-li a ella també la pàtria potestat de poder portar la nena a un metge o psicòleg privats. Aquesta situació continua fins al dia d'avui.

Durant anys l'hospital Sant Joan de Déu de Catalunya ha estat un centre de referència i gairebé únic al qual es derivaven els casos de possibles abusos sexuals a menors. Però des de fa anys, també, la UFAM ha estat en el focus de les crítiques de mares, organitzacions i fins i tot del Parlament català, que el 2017 va admetre irregularitats en els mètodes utilitzats i en els informes elaborats per aquesta unitat. El llavors conseller de Sanitat, Toni Comín, va assegurar que el CatSalut assumiria un paper més actiu i vigilant sobre aquest servei.

La sospita que de forma estesa dels informes de la UFAM culpabilitzaven les mares i rebutjaven els possibles abusos cap als menors sense una metodologia apropiada prendre força.

"Vaig anar a parlar amb els membres de la UFAM i el que vaig conèixer em va horroritzar. Reconeixien que només cal mirar a la cara les mares sabien si mentien o no"

La veu d'alarma la va donar al Parlament durant la legislatura passada la llavors diputada de Catalunya Sí que es Pot Gemma Lienas, que davant l'allau de denúncies i relats sobre irregularitats en aquest servei va decidir indagar i investigar-ho. "Vaig anar a parlar amb els membres de la UFAM i el que vaig conèixer em va horroritzar", explica a Públic Lienas, que avui no té responsabilitats polítiques. "Em va horroritzar, no només perquè usessin el SAP (i tots els eufemismes amb que s'amaga aquest engendre) com a criteri diagnòstic, sinó perquè entre altres coses reconeixien que només mirant a la cara a les mares sabien si mentien o no".

"La moció que vaig presentar al juliol de 2017 al Parlament demanava que la UFAM desaparegués i que es creessin unitats de referència en diferents llocs, perquè no només els mètodes eren qüestionables: els temps d'espera eren llarguíssims i no existia visió de gènere".

Que es revisin al voltant de 400 informes de la UFAM

Aquesta setmana, mentre la Comissió d'Infància del Parlament debatia una proposta de resolució per la qual s'insta a la Generalitat a avançar en un canvi de model en la valoració d'abusos sexuals a la infància i a crear com més aviat millor a tot el territori les Unitats Integrals de atenció als Abusos Sexuals, diverses diputades van tornar a fer esment a la necessitat d'emprendre canvis urgents referent a això.

Una de les més rotundes va ser Marta Ribas, de Catalunya en Comú Podem, que va afirmar que segueix havent-hi mares que perden la custòdia dels seus fills després de denunciar abusos sexuals cap a aquests perquè se'ls aplica el SAP. "És importantíssim que la prioritat sigui sempre el bé superior del menor, de manera que hauria de ser avaluat per serveis socials diferents si no se'ls creu i tancar la UFAM d'una vegada".

Els errors que es puguin haver comès en els informes estan ocasionant la retirada de custòdia de moltes mares en l'actualitat en els jutjats

"Cal tancar els serveis socials que fan informes en aquest sentit. I que es reverteixin tots aquells informes que ara estan en casos judicials contra aquelles mares i pels quals s'ha donat la custòdia dels nens als pares que hagin abusat d'ells i en contra de la mare que ha denunciat abusos", va afegir Ribas a la comissió.

Més específica va ser la diputada socialista al Parlament, Beatriz Silva, que va exigir un canvi de model urgent i que s'investiguessin al voltant de 400 informes emesos per la UFAM en els últims anys.

"S'ha reconegut que la UFAM ha comès errors gravíssims durant molt de temps. Hi ha d'haver com 400 expedients que haurien de revisar-se. Perquè caldria determinar si utilitzaven un inexistent síndrome per culpabilitzar les mares i perquè funcionaven com si fossin informes pericials, quan la UFAM no estava capacitada per a això. El problema és que els jutges decidien en base a aquests informes sense qüestionar-los", explica Silva a Públic.

Aquesta diputada recorda que en el cas de la UFAM es va reconèixer que "no hi havia cap protocol per revisar els centenars d'informes que es van fer quan hi havia irregularitats" i en els quals es van descartar casos d'abusos i es van lliurar els nens als abusadors. "No s'han revisat si més no per saber què ha estat d'aquests nens i si seguien en mans de l'abusador, el que és una greu deixadesa de l'Administració pública, i a més pot derivar en què quan compleixin els 18 demanin a l'Administració per negligència" .

Silva ressalta, a més, que els errors que es puguin haver comès en els informes estan ocasionant la retirada de custòdia de moltes mares en l'actualitat en els jutjats. De fet aquesta parlamentària té sobre la seva taula molts casos de mares que es troben en aquesta situació a hores d'ara per informes elaborats fa ja anys per la UFAM. També té sobre la taula els casos de moltes, com Laura, que porten anys amb retirada de custòdia i sense poder veure els seus fills en base a informes d'aquesta unitat.

"Aparentment la UFAM ha canviat i als qui feien els seus informes (Margarita Ibáñez i el seu acompanyant) els van apartar o van jubilar, però la veritat és que el model segueix sent erroni i no sabem fins a quin punt segueixen elaborant informes que incloguin el SAP. En el fons segueixen fent una cosa semblant, que és dubtar de la mare i arrossegant males pràctiques que són difícils de canviar".

Algunes de les persones consultades per aquesta informació ressalten el fet que darrere de la UFAM hi ha l'Església catòlica i és molt poderosa. Fins i tot afirmen haver rebut pressions de sectors de l'Església quan van debatre sobre aquest tema al Parlament. Aquesta unitat porta funcionant al voltant d'un quart de segle dins de l'hospital Sant Joan de Déu, que com el seu propi web afirma forma part de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, una institució catòlica l'origen de la qual es remunta al segle XVI i que està present en 55 països dels cinc continents.

És urgent un canvi de model

La comissió d'Infància de Parlament del passat 18 de febrer tenia com a objectiu aprovar una proposta de resolució per agilitzar la creació de les Unitats d'Integrals d'Atenció als Abusos Sexuals. Un model conegut com Barnahus, que s'aplica en alguns països nòrdics i la creació del qual està continguda en la llei d'Infància de Catalunya des de 2010.

Es tracta d'espais centralitzats multidisciplinars per tractar nens, nenes i adolescents víctimes d'abús sexual i maltractament, amb professionals i coordinats que treballen en un mateix espai amb tots els recursos per disminuir la victimització de les víctimes. És un model, a més, pel qual aposten organitzacions com Save the Children.

A Catalunya hi ha un projecte pilot a Tarragona, però "cal estendre aquest model el més aviat possible a tota la regió", afirma Silva. Aquesta política denuncia que s'està avançant molt lentament en aquesta iniciativa clau, però que s'estan impulsant, en canvi, altres unitats anomenades EFE, que són un model més semblant al sistema d'UFAM que al de Barnahus.

"Molt ens temem que aquestes unitats que estan intentant implantar a diferents llocs en lloc d'avançar més ràpid amb el model Barnahus, usen el mateix esquema de la UFAM, i que fins i tot els professionals d'aquesta unitat puguin estar formant a les noves unitats que es volen posar en marxa ", comenta Silva. La comissió d'Infància no va acordar un full de ruta per implantar els nous centres integrals.