Público
Público

"Dir que l'espai públic ha de ser neutral és negar un dret al ciutadà"

Fundipau aborda la crisi de la democràcia en una jornada en què, entre d'altres temes, es posa èmfasi en la  persecució a les llibertats d'expressió i de mobilització, i que serveix per fer una crida a "no claudicar" per no perdre el dret a la protesta.

El president de l'IDHC, David Bondia, i la codirectora de Público, Virginia Pérez Alonso, en el col·loqui organitzat per Fundipau aquest dimecres a Barcelona, amb la presentadora de l'acte, Carme Suñé. / MF.

Que la democràcia representativa està en crisi s'ha evidenciat els darrers anys a través de múltiples elements, com ara l'increment de les mobilitzacions ciutadanes, la irrupció de noves formacions polítiques que volen esmenar l'establishment o la incapacitat dels governs per abordar l'augment de la desigualtat social. Entre d'altres factors, aquesta crisi s'ha traduït en una retallada de drets democràtics bàsics i en vulneracions de drets humans. Un exemple clar és la creixent limitació del dret a la protesta que, per exemple, en el cas espanyol deriva de les anomenades lleis mordasses que van aprovar-se durant el 2015. Sota el títol "El dret a la protesta: limitacions i restriccions a la llibertat d'expressió i de mobilització", el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia, i la periodista i codirectora de Público, Virginia Pérez Alonso, han abordat aquestes qüestions en el marc de la jornada Democràcia: Crisi? Cansament? Regressió?, organitzada per Fundipau i que s'ha desenvolupat aquest dimecres a la tarda al centre cívic Pati Llimona de Barcelona. Més enllà de compartir diagnòstic en la retallada de drets i en la crisi democràtica, Bondia i Pérez també han fet propostes per capgirar la situació.

Bondia, que també és professor de Dret Internacional Públic a la UB, ha volgut subratllar que la crisi és de la "democràcia representativa", perquè "està limitant drets democràtics i i drets humans i diu que ho fa perquè està salvaguardant la democràcia". En la seva opinió, en comptes d'escoltar la gent i corregir les desigualtats, l'actual model "està apartant, no escoltant i no atenent una part important de la societat". Per a ell, es dona una situació "menyspreu social" que es pot classificar en cinc formes: "un menyspreu que pretén fomentar un apartheid global, perquè divideix les nostres societats i les nostres ciutats entre salvatges i civilitzats. Amb els civilitzats és una democràcia protectora i amb els que cataloga de salvatges és una democràcia depredadora, no els protegeix. Un menyspreu de caràcter contractual, perquè s'ha carregat el contracte social. Un menyspreu de caràcter territorial, en què lobbies i grups empresarials marquen les decisions que es prenen a casa nostra. Un menyspreu financer, amb una economia de casino en què la crisi l'acaba pagant la societat. I, finalment, una manipulació del concepte de seguretat ciutadana, de manera que s'intenta criminalitzar la gent quan protesta".

En aquest darrer punt, hi juguen un paper fonamental el paquet legislatiu que configura les anomenades lleis mordasses: Llei de seguretat ciutadana, reforma del codi penal, llei de de seguretat privada i llei de seguretat nacional. Per a Bondia, són "legislacions que es fan des d'una democràcia representativa que no ens representa i que donen un gran control sancionador a l'administració per penalitzar pràctiques del dret a la protesta". "Predomina la raó d'estat per sobre de la seguretat en l'exercici dels drets, que és el que hauria de garantir l'estat", lamenta el president de l'IDHC.

Per a ell és imprescindible que malgrat els obstacles "no es claudiqui" i s'exerceixi el dret a la protesta perquè "vinculat a drets com el de reunió i de manifestació són condicions necessàries per catalogar un règim com a democràtic; perquè és fonamental per garantir la pluralitat en una societat; perquè és fonamental per exercir un dret de la ciutadania, com és el control dels polítics; per reivindicar drets de col·lectius especialment vulnerables; i per assegurar que al debat públic puguin participar-hi persones que normalment no tenen accés a determinades fòrums".

Aquesta qüestió s'emmarca també en el que anomenem espai públic, que Bondia ha volgut deixar clar "que no només és espai de circulació, també és un espai de participació". I, com a tal, "és normal que hi hagi col·lisió de drets". Atenent les proclames de determinats dirigents polítics, Bondia ha subratllat que "l'espai públic no pot ser neutral. Qualsevol polític que ens digui que l'espai públic ha de ser neutral ens està negant el dret a utilitzar l'espai públic, que és nostre!".

Finalment, el professor de Dret planteja vies per recuperar una democràcia que ha d'anar més enllà e la representativa, com ara que l'estat garanteixi realment que puguem exercir un dret, que s'obligui que les normes internes s'adaptin a les normes internacionals, que hi hagi una interacció entre estat i societat civil i, per exemple, "no es pugui fer una llei de seguretat ciutadana sense escoltar la societat civil"; i que des de la societat civil s'intenti cristal·litzar una democràcia radical -que ha de ser igualitària, plural, paritària, participativa, solidària i garantista- per "canviar una democràcia representativa que està en crisi i no ens representa".

Persecució de la dissidència

Més enllà de la seva tasca a Público, Pérez Alonso també és presidenta de la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información, nascuda el 2014 "perquè vam començar a veure que hi havia una persecució del que succeeix a les xarxes socials i que hi hauria una legislació per frenar el que va suposar el 15-M". Els temors es van confirmar i tot plegat es va traduir en l'aprovació de les lleis mordasses. Pérez s'ha mostrat crítica amb el projecte de reforma de la Llei de seguretat ciutadana que planteja el govern de Pedro Sánchez, bàsicament perquè alguns dels conceptes cabdals, com ara la falta de respecte a l'autoritat pública, no es vol modificar. "Seria canviar una llei perquè tot segueixi igual", ha denunciat Pérez.

També ha recordat que se segueix multant periodistes i que arran de la reforma del codi penal es condemna per delictes vinculats al terrorisme "gent que no té res a veure amb activitats violentes". En aquest sentit, ha detallat que malgrat que han passat sis anys des que ETA va deixar de matar, actualment "s'han multiplicat per quatre les condemnes per enaltiment del terrorisme. Realment això serveix per combatre'l? No, es fa per perseguir la dissidència, a aquells que se surten d'allò considerat políticament correcte". Així mateix, ha posat en el punt de mira el mal ús que es fa de la figura del delicte d'odi, que en principi està pensat "per protegir col·lectius minoritaris que estan especialment en risc i no pas a la policia o la monarquia, però ara tot és delicte d'odi". Moltes d'aquestes condemnes arriben després d'expressions realitzades a les xarxes socials.

La periodista ha lamentat que en qüestions d'aquest tipus els jutges no facin una interpretació "restrictiva" de la llei, per evitar que trepitgi "drets fonamentals" com és el dret a la llibertat d'expressió. En aquest sentit, ha reclamat que la seva actuació almenys "s'ajusti als estàndards internacionals de drets humans". Per tot plegat, Pérez reclama que es modifiquin de manera important el paquet legislatiu que forma les lleis mordasses i que, entre d'altres qüestions, també es garanteixi la protecció dels denunciants -o filtradors-, persones que poden ajudar a destapar escàndols però que ara mateix a Espanya poden ser empresonades i perseguides per qüestions com revelació de secrets.

A les altres taules de la jornada també s'han abordat qüestions com els lideratges polítics autoritaris, el creixement de l'extrema dreta i la xenofòbia o el discurs de la por davant la immigració.