Público
Público

La direcció d'Albert Rivera, poc acostumada a la crítica interna, es tensa pels pactes postelectorals

Ciutadans és un partit poc donat a les discrepàncies en privat i, sobretot, en públic. L'hiperlideratge que exerceix Albert Rivera, de forma vertical, s'assembla al que es dena en les empreses privades.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Albert Rivera amb Luis Garicano. EFE

Ciutadans és un partit poc donat a les discrepàncies internes en privat i -molt menys- en públic. L'hiperlideratge que exerceix Albert Rivera, de forma vertical, s'assembla al que es dona en les empreses privades. De fet, des de la formació s'han seleccionat els seus candidats -no hi ha primàries en tots els territoris i, on sí que hi ha processos interns, només s'escull al número u de la llista- de la mateixa manera que ho fa un departament de Recursos Humans, amb un "gran" procés de selecció d'"els millors" en cada àrea i territori. La síntesi perfecta del que és Cs: tècniques d'empresa privada per a un partit que va passar de la socialdemocràcia al liberalisme fa ja més de dos anys.

Precisament és aquest canvi en l'ideari el que provoca que convisquin -almenys- dues ànimes dins de la formació. El cap de files de llista de Cs al Parlament Europeu, Luís Garicano, encapçala l'ala més "socialdemòcrata" del partit, al costat de Toni Roldán, portaveu de l'àrea d'Economia al Congrés i Francisco Igea, el líder de Cs a Castella i Lleó. Però no són els únics, són diversos els diputats que confessen "estar més a prop de l'esquerra". Entre ells destaquen Edmundo Bal, Sara Jiménez -tots dos independents- o Sergio Del Campo, diputat per Tarragona l'anterior legislatura, que després del 28-A ha revalidat el seu escó.

Un dels casos recents que evidencia aquestes discrepàncies ha estat el de Manuel Valls, exprimer ministre francès, que s'ha presentat per presidir l'alcaldia de Barcelona -quedant, finalment, en quarta posició- en aliança amb Ciutadans. Dels 6 regidors que té el consistori barceloní, 3 són independents i 3 més pertanyen a la formació taronja. Després dels resultats del 26-M, Valls va fer autocrítica i es va mostrar partidari de fer alcaldessa de nou a Ada Colau si, amb aquesta finalitat, s'evitava que arribés al poder de la capital Esquerra Republicana. Una posició que no va ser compartida per la direcció del partit.

Després d'aquest anunci, Ciutadans va llançar un comunicat a la premsa assegurant que no entrarien en cap govern i que, "si calgués impedir que hi hagi un alcalde independentista o populista", els regidors de Ciutadans negociarien, "tot i les diferències", amb la candidatura socialista encapçalada per Jaume Collboni. "Cs està disposat a negociar amb condicions perquè la ciutat de Barcelona sigui una ciutat oberta i constitucionalista", va ser el missatge oficial.

Garicano, però, va donar suport a Valls en públic. A través del seu compte de Twitter va escriure que per "evitar un resultat encara pitjor" a la capital catalana es podia votar a Colau "tot i que a un li sembli dolentíssima alcaldessa". Per a la direcció, el suport de Valls i Garicano a la investidura de Colau és un assumpte incòmode que tracten de solucionar subratllant que l'actual alcaldessa s'entendrà amb Maragall (ERC) i no caldrà votar a favor de la candidata dels 'comuns' . No obstant això, hi ha temor per part dels dirigents de Ciutadans que aquesta via, finalment, s'imposi i els repercuteixi de manera negativa en la resta d'Espanya.

Aquesta no és la primera ocasió en què l'ara europarlamentari dissenteix amb el criteri de la direcció nacional. Després del fitxatge de l''expopular' Silvia Clemente, Igea va desafiar la cúpula i es va presentar a les primàries a Castella i Lleó contra ella. El castellanolleonès va vèncer després de descobrir-se un frau electoral en forma de tupinada a favor de Climent que, a dia d'avui, segueix sense resoldre. Càrrecs amb menor pes en el partit es van mostrar d'acord amb la decisió d'Igea, però no ho van admetre en públic, demostrant, de nou, el condicionats que estan al criteri d'Albert Rivera i el seu equip de confiança.

Rivera tracta d'invisibilitzar als crítics

La reunió del Comitè Executiu Nacional dilluns passat va estar plena d'expectació, després d'un cap de setmana tens, després que diversos mitjans de comunicació publiquessin que cert sector apostava per revisar la política de pactes -obrint-se a aliances amb el PSOE i amb Valls i Garicano defensant una posició contrària a la de la direcció. Aquest grup va traslladar la seva oposició al fet que Ciutadans sigui sistemàticament el partit "frontissa" del PP, al mateix temps que descarta frontalment conformar governs amb la ultradreta.

Garicano té una posició especialment complexa perquè haurà d'explicar davant els seus socis del partit liberal ALDE els pactes als quals arribi amb el PP i Vox -l'Eurocambra ha experimentat un auge dels partits euroescèptics- qüestió que serà molt criticada a Europa, de la mateixa manera que ho va ser al seu dia el cordó sanitari que els 'taronges' van posar a Pedro Sánchez. Després de la reunió, es va acordar que no existirien tals negociacions i que no hi hauria "taules a tres" amb els d'Abascal, tot i que els necessiten per conformar governs alternatius a les esquerres.

La reunió es va allargar més del que és habitual: hi va haver moltes intervencions, destacant que les aliances condicionaran el futur de la formació i on també hi va haver recriminacions al sector "crític", per haver fet pública la seva opinió abans de debatre-la en l'executiva. Rivera, finalment, va explicar els motius pels quals 'prima' el PP abans que els socialistes i hi va haver un consens final - d'acord amb el que exposa Villegas en la roda de premsa posterior, de manera "unànime" - en què els dirigents menys partidaris de la via 'andalusa' en tots els territoris, van assumir el plantejament de la direcció.

No obstant això, en l'entrevista que va concedir Albert Rivera aquest dimarts a Antena 3, el dirigent va negar que hi hagués tal "discrepància" dins de les seves files -al·legant que el document final s'havia aprovat per unanimitat- i tractant d'invisibilitzar la realitat del funcionament de tots els partits polítics, on sempre hi ha veus discordants que ajuden a enriquir el debat intern.