Público
Público

Judici 1-O Directe | Forn: "Mai vaig donar una ordre política als Mossos"

Segueix en directe la tercera jornada del judici del 'procés' que jutja el Tribunal Suprem. La sessió comença amb la declaració de l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, principal acusat dels fets que es jutgen

Oriol Junqueras declara davant el Tribunal Suprem.

públic

Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat obre aquest dijous el torn de les declaracions dels acusats al judici del procés. La compareixença del líder d'ERC, en presó provisional des del 2 de novembre de 2017, és la més esperada, ja que és considerat el màxim responsable dels fets que es jutjaran. Junqueras s'enfronta a una pena de 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió amb malversació, segons la Fiscalia.

Després de Junqueras, ha agafat el torn de paraula l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, qui ha accedit a respondre les preguntes de les acusacions menys la de Vox, com ja era conegut. La Fiscalia demana 16 anys de presó i inhabilitació per rebel·lió i malversació per Forn.

ACTUALITZA EL DIRECTE AQUÍ

Forn explica que el Govern no va aplicar les lleis de desconnexió després del referèndum

Després de les preguntes de les acusacions, Forn respon de manera breu a l'advocada de Carme Forcadell, la lletrada Olga Arderiu, pregunta a Forn per la presència de Forcadell a les reunions de seguretat. Forn diu que no. Jordi Pina, l'advocat de Jordi Turull i Josep Rull, també pregunta pels seus clients. Forn respon les preguntes del seu advocat, Xavier Melero, a qui assegura que només va rebre un requeriment del Tribunal Constitucional perquè no se seguís endavant amb el referèndum.

Forn també ha negat que el Govern apliqués les lleis de desconnexió posteriors al referèndum i ha insistit en la voluntat de diàleg de l'executiu amb l'Estat.

Forn: "La voluntat expressada era el diàleg continuat amb el Govern espanyol"

El fiscal segueix interrogant al que va ser conseller d'Interior de la Generalitat per l'actuació de Mossos d'Esquadra de l'1-O. Li pregunta si a l'actuació dels Mossos  va ser impecable: "Va ser millorable, però va ser la que es va anunciar el dia 21 de setembre".

Forn també ha parlat sobre la reunió del 26 d'octubre en què l'expresident Carles Puigdemont va plantejar la convocatòria d'eleccions, tal com ha confirmat l'exconseller, abans de la declaració unilateral d'Independència: "No hi havia garanties que no aplicarien el 155. De fet al Senat, el PP va dir que, tot i convocar eleccions, l'aplicaria". Per aquest motiu, explica Forn, es va materialitzar la declaració, tot i que ell era favorable a tirar per una via que permetés "una solució política al conflicte". "La voluntat expressada era el diàleg continuat amb el Govern espanyol".

L'exconseller d'Interior també ha acceptat respondre les preguntes de l'Advocacia de l'Estat. L'advocada Rosa Maria Seoane ha posat en qüestió la finalitat de l'operatiu de Mossos durant l'1 d'octubre, al que Forn ha contestat que la voluntat era respondre amb "proporcionalitat": "Un binomi de policies davant de 100, 50 persones disposades a votar... molt difícil fer una actuació diferent de la d'aquell dia".

Forn defensa que la conselleria d'Interior no va fer "cap acció a favor del referèndum"

L'exconseller d'Interior a presó, Joaquim Forn, inicia la seva declaració després de Junqueras. A diferència del republicà, sí que contestarà les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.  Forn ha aclarit al fiscal Fidel Cadena que el seu compromís polític està amb el suport al referèndum, però que aquesta declaració no és compatible amb les accions portades a terme des del departament que dirigia.

En aquest sentit, ha aclarit que des de la seva Conselleria no es portava a terme "cap acció a favor del referèndum" i que "van ordenar als Mossos complir amb els mandants judicials": "No es pot parlar d'inactivitat dels Mossos d'Esquadra davant els requeriments contra el referèndum. Els dies previs es van aixecar més de 6.000 actes".

Responent a les preguntes de Cadena, Forn ha relatat els fets del 20 de setembre de 2017 davant la seu de la conselleria d'Economia. L'exconseller ha explicat la sortida de la lletrada: "Dir que la lletrada va sortir pel terrat és fer un relat de pel·lícula, se li va buscar una alternativa segura". També ha insistit que la comunicació amb el llavors president de l'ANC, Jordi Sànchez, va estar suggerida pel major dels Mossos Josep Lluis Trapero per proposar-lo com a mediador i que, en cap cas, Sànchez era l'encarregat de la seguretat d'aquella manifestació, com ha suggerit Cadena.

A més, l'exconseller ha defensat la base legal per organitzar la consulta sobre la independència de Catalunya, "no és cap delicte". Així mateix, ha reconegut que tant ell com la resta de membres del Govern eren conscients dels requeriments del Tribunal Constitucional per organitzar el referèndum.

El Suprem rebutja que Vox llegeixi les seves preguntes

Manuel Marchena ha rebutjat que Vox llegeixi les preguntes que Junqueras s'ha negat a respondre, així com ho ha sol·licitat l'advocat i secretari general de la formació ultradretista, Javier Ortega Smith.

Junqueras es reivindica com a pres polític

Oriol Junqueras ha començat la seva declaració explicant per què no respondrà a les preguntes de les acusacions: "Entenc que això és un judici polític". Així mateix, ha abraçat l'oportunitat de respondre en castellà per dirigir-se al conjunt de la ciutadania espanyola després d'un any i mig "de silenci forçat".

El líder republicà també ha posat l'accent en el caràcter pacífic del moviment independentista: "Ningú pot tenir cap dubte sobre el fet que nosaltres sempre hem rebutjat la violència, sempre, i ho seguirem fent". També ha reiterat que les forces independentistes "no han comès cap delicte": "Treballar per un referèndum no és delicte".

Junqueras ha fet una defensa del dret a l'autodeterminació i ha citat els casos del Canadà amb el Quebec, Suècia amb Noruega o el Regne Unit amb Irlanda i Escòcia per reivindicar la necessitat d'establir un diàleg sobre la sobirania de "les comunitats polítiques": "En aquests casos, mai va haver-hi una cadira buida. En el nostre, sí". A més, Junqueras ha contestat els exemples exposats aquest dimecres pel Fiscal sobre el cas d'Itàlia i el Véneto o Alemanya amb Baviera: "No eren voluntats majoritàries. A Catalunya, sí, i una demanda repetida en el temps"

El republicà, a més, ha assenyalat la sentència de l'Estatut com el "punt d'inflexió" de l'escalada de tensions entre Catalunya i Espanya: "La sentència de l'Estatut va provocar una situació d'orfandat a la societat", ha dit. En aquesta línia, ha recordat que l'expresident socialista José Montilla va participar en la protesta contra la sentència del Tribunal Constitucional. Estima que la decisió del TC va provocar que molta gent se sumés a l'independentisme els anys posteriors.

Junqueras ha defensat el referèndum de l'1 d'octubre: "Votar no és un delicte, impedir-ho per la força, sí". Després del recés, Junqueras ha tornat a referir-se a l'1-O per denunciar la "violència clarament injustificada, innecessària i que contradeia el mandat judicial" per part de l'operatiu policial.

Marchena rebutja que Puigdemont declari i accepta la compareixença de l'exministre Juan Ignacio Zoido

El tribunal liderat per Manuel Marchena ha rebutjat que declari Carles Puigdemont, com havia sol·licitat l'expresident: "No pot venir al matí com a acusat i a la tarda com a testimoni, és inviable". Qui sí que podrà declarar com a testimoni a demanda de les defenses és l'exministre d'interior durant el govern del PP, Juan Ignacio Zoido.

Un cop exposades les resolucions sobre les qüestions prèvies, Marchena ha tingut un moment tens amb les defenses davant les rèpliques formulades per aquestes: "El que no podem fer és una successió encadenada de rèpliques, contrarèpliques, dubtes. Això perjudica als seus clients"

El Suprem manté a la presó als acusats

El Suprem denega la llibertat provisional pels acusats. "La sala entendrà que precisament del que es tractava era de garantir la seva presència al judici".

Els acusats podran declarar en català

Oriol Junqueras i la resta d'acusats podran respondre a les preguntes de la defensa i l'acusació en català. "La sala reconeix les raons de caràcter emocional de parlar en la seva pròpia llengua materna", ha expressat el president del tribunal, Manuel Marchena, a l'inici de la tercera jornada del judici contra el procés..

Junqueras no respondrà les preguntes ni de la Fiscalia ni de l'Advocacia de l'Estat

L'exvicepresident de la Generalitat només contestarà les preguntes de la seva defensa, tal com ja va informar Público. Ja s'havia anunciat que no respondria les preguntes de l'acusació particular de Vox.