Público
Público

S'han disparat les agressions sexuals en grup? El que amaguen les manades

No existeixen dades oficials que permetin conèixer el número i característiques d'aquest tipus d'agressors. Del que no hi ha dubte és que cada vegada es denuncien més casos. Moltes expertes posen el focus en la pornografia i la cossificació de la dona.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Una jove protesta durant una concentració contra la posada en libertat provisional dels cinc condemnats de La Manada. EFE/Kai Försterling/Archivo

2019 va començar amb una violació en grup. Quatre joves amb edats compreses entre els 19 i els 24 anys van drogar, violar i gravar a una jove de 19 en un pis de Callosa d'en Sarrià (Alacant) durant la Nit de cap d'any passada. La trucada de la Policia perquè altres possibles víctimes d'aquesta manada denunciessin fets similars, ha donat com a resultat almenys altres tres denúncies similars que s'estan investigant. No ha estat l'única agressió en grup des que va començar l'any. En les dues setmanes de 2019, s'han conegut dues agressions més d'aquestes característiques.

Des que va saltar als mitjans de comunicació la violació d'una jove entre cinc homes a l'inici dels Sanfermines de 2016 (coneguda com La Manada), els casos d'agressions sexuals en grup no han deixat de créixer. O això sembla. Els mitjans de comunicació han comptat una infinitat d'agressions d'aquest tipus en els últims tres anys, encara que no se sap el nombre concret que es produeixen al nostre país. Del que no hi ha dubte és que en els últims anys s'ha produït un important increment de denúncies per agressions a la llibertat sexual.

Així ho corroboren les dades que publica el ministeri d'Interior, que revelen que a l'Estat espanyol les dones denuncien una violació cada cinc hores. Segons el seu informe sobre Balanç de Criminalitat, les denúncies per violacions al llarg de 2018 (amb dades fins al tercer trimestre de l'any passat) es van incrementar en un 23% respecte a l'any anterior, que ja havien estat un 10% superiors a les registrades el 2016. No obstant això, els experts adverteixen que les denúncies són només la punta de l'iceberg de les violències sexuals, ja que es calcula que entre el 70 i el 80% d'aquests delictes no arriben mai a denunciar-se.

Per sorprenent que pugui semblar, no hi ha dades que permetin estimar quantes de les agressions sexuals han estat perpetrades per grups d'homes i quantes per agressors en solitari, ja que les estadístiques no registren el nombre d'agressors d'aquest tipus de violències. La falta d'informació, afirmen experts, impedeix conèixer en profunditat l'abast d'aquest tipus d'agressions, analitzar les seves característiques i posar en marxa mesures preventives eficaces.

Un recent estudi editat pel Ministeri de l'Interior i elaborat en col·laboració amb diverses universitats públiques, llança una mica de llum sobre aquest tipus de violències comeses en grups. Basat en l'anàlisi de 600 atestats policials entre 2009 i 2013, l'informe descriu el perfil i el modus operandi d'aquest tipus de manades i explica que les agressions realitzades en grup presenten algunes característiques específiques i diferents de la resta de violacions que es cometen per víctimes desconegudes. Així, segons aquest estudi, els agressors sexuals que actuen en grup solen ser més joves (entre 25 i 33 anys), a penes compten amb antecedents policials, actuen en festius o en nits de caps de setmana, utilitzen mètodes violents amb majors índexs de penetració que la resta de violències sexuals, està acompanyada d'un control violent de la víctima i ocorren principalment en la via pública i en zones residencials. Fora d'aquestes dades, poc més es coneix.

Tal com corrobora Andrea Giménez-Salines Framis, presidenta de la Fundació per a la Recerca Aplicada en Delinqüència i Seguretat i criminòloga que ha participat en l'elaboració de l'informe, "no es pot saber si les agressions en grup s'han incrementat perquè no hi ha dades, ja que aquells publicats pel ministeri de l'Interior sobre denúncies no vénen desagregats pel nombre d'agressors", afirma a Público.

"Tampoc hi ha dades que permetin comparar quantes agressions es denuncien versus les que arriben a jutjar-se, a causa de la gestió de les dades realitzades tant pel Ministeri de l'Interior i el Ministeri de Justícia", afirma aquesta experta. En la seva opinió "encara hi ha una gran compartimentació entre dades judicials i policials".

Giménez-Salines apunta que si bé les xifres de denúncies de violències sexuals al nostre país són molt més baixes que les d'altres països del nostre entorn, també ho és el fet que "hi ha una alta xifra negra i molts d'aquests delictes de caràcter sexual no es denuncien. Per això és important prevenir i protegir a les víctimes perquè denunciïn la situació, només així els recursos existents poden posar-se en marxa".

89 violacions grupals des de 2016

Tal com reflecteix la web Geo violència sexual  portada per l'organització Feminicidio.net, des de 2016, any en què va esclatar el cas de la Manada, al nostre país s'han denunciat prop de 90 agressions sexuals en grup. La iniciativa, que recull les dades publicades en mitjans de comunicació, testifica l'interès i l'amplitud d'aquest problema. Si el 2016 aquesta web havia registrat un total de 15 agressions d'aquest tipus i el 2017 unes 15, el 2018 aquestes xifres es van disparar fins a les 58 agressions comeses per més d'un agressor.

"Les xifres són aterridores", comenta Graciela Atencio, coordinadora de Feminicidio.net. "No hi ha més que veure les dades per a adonar-se que les denúncies d'aquest tipus d'agressions han augmentat i hi ha un factor estacional que estem investigant, perquè la majoria dels casos esdevenen a l'estiu, especialment al juny", afegeix.

Aquesta especialista té clares algunes coses que mostren les xifres recollides en aquesta web: que existeix una clara relació amb el context, ja que aquest tipus d'agressions es produeixen en entorns festius, d'entreteniment i de plaer; que és una forma de violència que va en augment i que existeix un efecte contagi i imitació.

Les dades recollides en aquesta web afirmen que per comunitats, les que registren més casos d'aquest tipus d'agressions són Andalusia (21 casos), la Comunitat Valenciana (16) i Catalunya (13). També revelen que en el 68,5% de les agressions sexuals van ser perpetrades per grups d'homes desconeguts per les víctimes o que havien conegut aquell mateix dia (primer contacte)

Atencio ressalta que no és possible fer una anàlisi seriosa d'aquest tipus de violències sense que les recerques incorporin una perspectiva de gènere. Per a aquesta experta, aquest tipus d'agressions està íntimament lligades al cada vegada major accés dels joves al porno.

El porno com a escola

Així ho afirma, també, Mónica Alario Esparver, filòloga i experta en estudis de gènere, la tesi doctoral del qual finançada per la Formació del Professorat Universitari i investigadora en formació de la Universitat Rei Joan Carlos.

Segons aquesta experta, tots els missatges de la pornografia estan col·laborant en la reproducció de la violència sexual en la societat i especialment en aquella que es produeix en grup". Els missatges que transmet la "pornografia hegemònica" són molt repetitius i "reprodueixen les idees de la cultura de la violació que acaben normalitzant la violència sexual i en molts casos, portant a ella".

La immensa majoria dels vídeos pornos comparteixen una mateixa línia argumental: una dona que es nega a mantenir relacions sexuals, però que quan els homes insisteixen i pressionen ella acaba cedint i fins i tot gaudint. "Quan aquest missatge es repeteixi en milers de vídeos, la idea que s'està transmetent és que quan elles no volen és perquè es fan les difícils, però que acabaran per canviar d'opinió. És a dir, el missatge que quan la dona diu no, en realitat està dient que sí perquè ha de fer-se la difícil", afirma Alario.

Aquests missatges, juntament amb el fet que l'edat en la qual els nens s'inicien en el porno és cada vegada més primerenca (aquesta experta afirma que segons els últims estudis la mitjana d'edat se situa en els 11 anys) i a la falta total de formació en relacions afectivo-sexuals, fan un còctel explosiu. "Les agressions sexuals en grup que surten a la llum parlen de xavals molt joves, que s'han criat amb un accés a la pornografia normalitzat i senzill a cop de click".

"La masculinitat no és una característica que es posseeixi de forma estable, sinó que és quelcom que es posa en dubte constantment i que per tant ha de ser demostrada i reafirmada de forma constant"

Per a aquesta experta la clau d'aquesta equació és com es construeix la masculinitat, basada des de petits en que els nens han de demostrar que són més llestos, més ràpids o més forts que les nenes, característiques molt valorades en el patriarcat. Però cal tenir en compte, afirma Alario, que "la masculinitat no és una característica que es posseeixi de forma estable, sinó que és quelcom que es posa en dubte constantment i que per tant ha de ser demostrada i reafirmada de forma constant". Aquesta masculinitat, afirma aquesta experta, ha de ser confirmada davant del teu grup d'iguals perquè són ells els que la validaran. Aquesta fratría, com la defineix, és el que impulsa a aquests grups a gravar les seves agressions i compartir-les entre els seus iguals per a

'Les manades' no surten de sota les pedres

La necessitat que apuntava Atencio de realitzar una anàlisi amb perspectiva de gènere implica que no serà possible desmuntar ni mitigar aquest tipus d'agressions sense analitzar el caldo de cultiu que el crea i el sustenta, i sense atacar les seves causes.

Tal com recorda Alario, "vivim en una societat patriarcal en la qual la dona ja està cosificada, és un objecte, un mitjà, la qual cosa és clau per a entendre les violències sexuals. Els xavals accedeixen al porno en un món que ja els està dient que la dona és un objecte i la violència sexual és només l'extrem d'un continu, perquè la violència contra les dones comença amb la cosificació". Un exemple subtil d'aquest continu és la publicitat, afirma Alario, que sexualitza les dones, les tracta com a cossos o les converteix en objectes sense identitat. "Ens portem les mans al cap com si les violacions en manada apareguessin de sobte sota una pedra, quan hi ha moltíssimes coses que estan afavorint que es nafri a aquesta situació".

"Aquest esquema no està desmuntat enlloc ni existeixen eines que es donin als nens i a les nenes que els permetin desmuntar aquests missatges". "Es trobaran amb la pornografia. No es pot evitar. Però l'important és que tinguin eines per desmuntar aquests missatges", conclou Alario.