Público
Público

Eleccions espanyoles Què diuen els programes electorals del 28-A per 'resoldre' el conflicte polític català?

ERC i Unidas Podemos aposten per explícitament per la celebració d'un referèndum, mentre que JxCat parla d'una relació bilateral que "reconegui el dret a l'autodeterminació" sense concretar com es materialitzaria. El PSOE no fa mencions explícites a Catalunya i el PP, Cs i Vox volen intervenir o suspendre l'autonomia catalana. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Manifestació a Madrid en defensa del dret a decidir. PÚBLIC

A l'espera que a les 12:00h de la nit d'aquest dijous arrenqui oficialment la campanya electoral per a les eleccions estatals del 28 d'abril, una part important dels missatges que han emès els principals partits giren, directa o indirectament, al voltant de Catalunya. Ara bé, què diuen en concret els programes que presenten les formacions per aquests comicis? Dins el camp independentista, no n'hi ha cap que plantegi obertament mantenir la via unilateral i, en canvi, al programa d'ERC sí que hi ha una reivindicació explícita del referèndum com a via de solució al conflicte, una línia que coincideix amb el que defensen Unidas Podemos i la seva confluència catalana, En Comú Podem. La resta de partits estatals aposten directament per una nova aplicació de l'article 155 per suspendre l'autogovern català -PP i Ciutadans- o, simplement, per reforçar l'actuat Estat autonòmic.

El programa del PSOE no incorpora referències explícites a Catalunya. En concret, el projecte que presenta el partit de Pedro Sánchez es limita a apuntar que es compromet a "seguir construint l'Espanya de les autonomies. Enfortirem el model autonòmic com a instrument fonamental de reconeixement de la singularitat i les opcions polítiques pròpies de cada comunitat autònoma, del desenvolupament equilibrat de totes elles, de la millora dels serveis públics i la garantia de la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans a Espanya. Desenvoluparem els procediments de participació de les CCAA en les decisions de l'Estat, i especialment en la legislació". En diversos actes i entrevistes, però, dirigents socialistes, com el mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, o la cap de llista del PSC, Meritxell Batet, han descartat l'opció del referèndum d'autodeterminació "si governa el PSOE".

De fet, un cop més a nivell estatal l'única formació que aposta per la consulta vinculant és Unidas Podemos. Com als anteriors comicis en què ha concorregut, la llista encapçalada per Pablo Iglesias planteja una "resolució democràtica del conflicte català". "La gestió viable del conflicte a Catalunya passa per construir un procés de reconciliació que permeti el diàleg i arribar a acords. Apostem per un referèndum pactat en el que Podemos defensarà un nou encaix per a Catalunya a Espanya". En aquest sentit, fa uns dies Iglesias va defensar que es fes amb un referèndum que no fos binari, és a dir, que no es limités a "sí" i "no" com a respostes.

Pel que fa a les formacions independentistes, en un dels punts del decàleg "Compromís per la llibertat" que ERC inclourà al seu programa pel 28-A, s'hi llegeix que el partit aposta per "defensar el dret de la ciutadania de Catalunya a exercir el dret a l'autodeterminació a través de la celebració d'un referèndum. És una reivindicació àmpliament majoritària al si de la ciutadania, profundament democràtica i sense la qual no serà possible solucionar el conflicte entre Catalunya i l'Estat". La proposta suposa un canvi i mostra el discurs que des de l'any passat ha assumit una formació que no incorporava el referèndum com a proposta programàtica des de les eleccions europees de 2014.

Junts per Catalunya, la candidatura de l'espai postconvergent que encapçala Jordi Sànchez, explica al seu programa que "volem resoldre un problema polític fent política, sobre la base d’una relació bilateral que reconegui el dret a l’autodeterminació emparat en els tractats internacionals signats per l’Estat espanyol, que prevalen a la pròpia Constitució i que es posi fi d’aquesta manera a la judicialització de la política i a la politització de la justícia". Assegura que prioritzarà "la via del diàleg, com sempre hem fet" i afegeix que els partits que en vulguin el suport "hauran d’escollir la via del diàleg i l’autodeterminació de Catalunya". En qualsevol cas, no concreta com s'hauria de materialitzar l'autodeterminació.

La darrera llista independentista amb opcions d'aconseguir representació és el Front Republicà, al que el baròmetre del CEO dona entre 0 i 1 diputats el 28-A. La candidatura que encapçala Albano-Dante Fachín no té penjat el programa electoral, però en el seu manifest es comprometia a "defensar la legitimitat democràtica de la lluita per la Independència i de la construcció d’una República catalana, sense caure en renúncies ni dilacions". I adopta el "compromís explícit de no votar cap força espanyola o catalana que no defensi explícitament el dret del poble català a l’autodeterminació, la llibertat dels presos i preses polítiques, i el retorn de les persones exiliades, la defensa dels drets socials i la derogació dels articles 155 i 135" de la Constitució.

Les tres dretes: suspensió de l'autogovern

L'autogovern català ha anat massa enllà i s'ha d'intervenir durant un període llarg i, si pot ser, treure-li capacitat. Amb alguns matisos, aquesta és la idea que defensen les tres formacions estatals de dretes que obtindran representació al Congrés el 28 d'abril: PP, Ciutadans i Vox. Els dos primers, defensen l'aplicació d'un nou 155, però aquest cop més intens, mentre que Vox directament vol una suspensió de l'autonomia. En concret, el programa del PP exposa que "el cop d'Estat de l'1 d'octubre va ser també un cop al model autonòmic" i per prevenir que es torni a posar "en perill" la "unitat d'Espanya" s'ampliaran els recursos de les delegacions autonòmiques del Govern espanyol» i per "protegir el correcte exercici de l'autonomia a Catalunya, d'acord amb el procediment que preveu l'article 155 de la Constitució aplicarem, pel temps que resulti inexcusable, totes les mesures que siguin necessàries". Aquest 155 intens passaria per intervenir àmbits com l'educació, el règim penitenciari, els mitjans públics i la Hisenda pública. Casado directament ha dit que l'aplicació del 155 seria la primera mesura del seu govern.

La política de repressió cap al sobiranisme que planteja el partit de Pablo Casado també contempla una reforma del Codi Penal per tornar a tipificar com a delicte "la convocatòria de referèndums il·legals", així com reformar la Llei de l'indult per prohibir-los en els casos de condemnes per delictes de rebel·lió i sedició.

Ciutadans no ha penjat el programa electoral com a tal, però en totes les intervencions que fa el seu president, Albert Rivera, ha avalat una nova aplicació del 155, com ja va fer la tardor del 2017. Com el PP, Rivera planteja una intervenció més dura que també afecti els mitjans públics i posa el focus en "l'adoctrinament" que ell veu a l'escola catalana, una de les seves particular obsessions.

Finalment, el programa de Vox, les seves 100 mesures per a Espanya, directament demana la "suspensió de l'autonomia catalana fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme i la depuració de responsabilitats civils i penals". Com el PP, Vox defensa mesures recentralitzadores en tots els àmbits.