La Guàrdia Civil ha detingut 18 persones i ha realitzat fins a 24 registres i escorcolls a domicilis i seus de diverses empreses -tant públiques com privades- en el marc d'una nova operació contra el presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya. Entre les persones detingudes hi ha els exdirigents convergents Antoni Vives i Francesc Sánchez. Vives va ser tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Barcelona durant el passat mandat i una de les persones claus en l'equip de Xavier Trias, mentre que Sánchez va ser un càrrec de màxima confiança d'Artur Mas i va exercir de responsable de Règim Intern i de Comunicació en la darrera etapa de CDC i va ser l'encarregat de la refundació del partit cap al PDECat. A més, durant una estona ha estat retingut el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, mentre s'efectuava el registre a les instal·lacions de l'Autoritat Portuària.  

L'operatiu, batejada com a Pika, respon a la investigació del jutjat d'instrucció número u del Vendrell, que des del 2014 s'encarrega de l'operació Petrum, també coneguda com el cas del 3% [per les comissions irregulars que, presumptament, pagaven empreses a CDC a canvi d'adjudicacions d'obra pública]. Les empreses públiques investigades són Infraestructures.cat -que depèn de la Generalitat-, l'Autoritat Portuària de Barcelona i Barcelona d'Infraestructures Municipals SA (Bimsa), que depèn de l'Ajuntament de la capital i va estar presidida per Vives durant l'alcaldia de Xavier Trias.

En el cas de Bimsa, la sospita és que podria haver manipulat el contracte per a l'adjudicació de les obres per a la construcció de la plaça de les Glòries a favor d'una unió temporal d'empreses (UTE) formada per les empreses Copisa, Arnó, Comsa i Rogasa. L'obra tenia un pressupost inicial de 49 milions i els investigadors tindrien indicis que els empresaris haurien pagat al partit donatius a canvi de ser afavorits en l'adjudicació. Els escorcolls no s'han limitat a Barcelona, sinó que n'hi ha hagut a 11 localitats més (Sant Boi, Rubí, l'Hospitalet, Manresa, Lleida, el Prat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga, Madrid i Majadahonda).

Segons el comunicat emès per la Fiscalia Anticorrupció, de l'operatiu d'aquest dijous es pot concloure que existeixen "uns fets que revesteixen el caràcter de delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malbaratament de cabals públics". La mateixa nota de premsa afegeix que es repetiria l'esquema dels altres fets investigats en el cas del 3%, és a dir, hi ha una "distracció de diners públics" a través de la comissió dels delictes esmentats, bàsicament a través de la manipulació dels concursos d'adjudicació d'obres públiques, que afavoririen les empreses que prèviament s'haurien reunit amb dirigents de CDC i haurien aportat donacions fonamentalment a la fundació CatDem.

Derivada del cas Petrum

L'operació suposa una derivada del cas Petrum, que va viure un capítol important l'octubre de 2015, quan la Guàrdia Civil va escorcollar la seu d'Infraestructures.cat, l'empresa de la Generalitat encarregada d'adjudicar l'obra pública. Aleshores van ser detingutt el seu director general, Josep Antoni Rosell, i el tresorer de l'antiga CDC, Andreu Viloca, a banda de set empresaris que, suposadament, haurien camuflat com a donacions a la fundació CatDem, vinculada al partit, el que eren comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública. 

L'origen de causa es remunta a la primavera del 2014 a Torredembarra, quan els investigadors van descobrir que l'aleshores alcalde de la localitat, Daniel Massagué (CiU), havia rebut pagaments injustificats per part de societats filials de Teyco, controlades per la família Sumarroca. La Fiscalia Anticorrupció va descobrir, en una caixa forta de l'empresari Jordi Sumarroca, un document on sortien anotats pagaments corresponents al 3% exacte d'obres públiques adjudicades al seu grup per diferents ajuntaments controlats per CiU.

En el marc de l'operació també van escorcollar-se, posteriorment, la seu de CDC i de la CatDem. De tot plegat se'n van extreure més proves que, suposadament, confirmarien el pagament generalitzat de comissions per part d'empreses a la formació a canvi de l'adjudicació d'obres públiques. 

Agents de la Guàrdia Civil a la seu de Bimsa. EFE

Disparitat en les valoracions polítiques

L'operació Pika ha desfermat una onada de valoracions polítiques, amb interpretacions força discrepants. La portaveu de la CUP Capigrem Barcelona a l'Ajuntament, María José Lecha, ha manifestat que representa un "tremenda bufetada" al procés independentista, ja que l'ombra de la sospita de corrupció sobre l'antiga CDC va en detriment d'un procés que hauria de ser "impecable". Amb relació a la data de l'actuació, Lecha ha volgut ressaltar que "no s'ha d'obviar que són fets per presumptes adjudicacions irregulars". 

Així mateix, ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona que es presenti com a acusació si es confirmen les irregularitats a l'empresa pública Bimsa. Sobre Antoni Vives, tinent d'alcaldia i president d'aquesta societat durant el passat mandat, la regidora de la CUP ha afirmat que la "seva ombra és molt allargada, perquè també està relacionat amb la investigació a Barcelona Regional", que porta a terme la Fiscalia per la contractació irregular de dues persones vinculades a CDC. 

Des del PDECat, en canvi, s'intenta atribuir l'operació a la voluntat de condicionar la mobilització ciutadana prevista per dilluns, en suport a l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, que declararan per l'organització del 9N. En una entrevista al diari Ara, l'exconsellera Rigau ha manifestat que "recorda al dia que presentàvem la candidatura de Junts pel Sí al Passeig de Lluís Companys i, mentre celebràvem l'acte, estaven escorcollant la seu de CDC". Jacint Borràs, pare de la consellera de Governació i un dels fundadors de CDC, ha declarat que és una "operació programada" per desmobilitzar els catalans de cara dilluns.

En canvi, el coordinador general del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha demanat a la Generalitat que doni explicacions immediates per l'operació Pika. També ha reclamat el cessament de Sixte Cambra al capdavant del Port de Barcelona, i que sigui substituït per part del govern espanyol. La diputada del PSC Alícia Romero ha afirmat que "són fets greus que ja fa massa temps que duren» i ha reclamat explicacions al PDECat. El portaveu de Catalunya Sí Que es Pot (CSQEP), Joan Coscubiela, ha negat que es tracti d'un "atac contra l'independentisme", ja que no s'actua contra la CUP ni ERC, sinó només contra CDC.