Público
Público

ELECCIONS 26-A La divisió de l'esquerra i els vots perduts del 26M

El 26-M és la prova definitiva que la divisió no suma ni multiplica al camp polític de l'esquerra, però no és el motiu de la desfeta: la falta d'estructura territorial i l'allunyament amb les bases són les altres claus.

El candidat d'Unidas Podemos, Pablo Iglesias, al costat del coordinador federal d'IU, Alberto Garzón, i altres dirigents principals d'Unidas Podemos després de les passades eleccions del 28-A. EFE/J.P. Gandúl

L'esquerra s'ha submergit en un encreuament de retrets sobre la desfeta dels resultats electorals del 26-M. Des de l'entorn d'Íñigo Errejón culpen Podemos per la pèrdua de l'Ajuntament, mentre que Pablo Iglesias fa "autocrítica" amb els resultats en l'àmbit general però avisa "als aliats" que és hora que ells també la facin. Persones pròximes als dos fundadors de Podemos han demanat la dimissió del seu contrari i tornen a estar sobre la taula la convocatòria d'un Vistalegre III que, de moment, trigarà uns mesos a arribar. La direcció del partit vol posar el focus sobre la formació dels futurs governs, però diversos dirigents reconeixen que tard o d'hora ha d'arribar aquest moment en el qual s'obri el debat sobre el futur de la formació.

Encara que no s'ha aprofundit en cap anàlisi per part de la direcció del partit morat, hi ha algunes claus internes que ajuden a entendre els resultats. Pablo Iglesias ja ha apuntat a la divisió de l'esquerra i a la falta d'estructura territorial. El secretari general de Podemos ha reconegut que la "implantació territorial" és un gran desafiament del partit que haurà de debatre's en els pròxims mesos. També hi ha altres dirigents de l'Executiva de Podemos que reconeixen que la institucionalització els ha portat a un allunyament de les bases i a una pèrdua de contacte amb el teixit social en molts dels territoris. Un dels motius de la baixada de vots en les generals, però que es reflecteix encara més en les eleccions autonòmiques i municipals.

En les pròximes setmanes es convocarà un Consell Ciutadà Estatal en el qual es farà una anàlisi més profunda, però el focus seguirà posat en les negociacions per formar governs municipals, autonòmics i estatal. Iglesias ho ha deixat clar i ha llançat un missatge a la resta de formacions d'esquerres: "Ens equivoquem si ens comencem a tirar els trastos al cap i no a col·laborar, cadascun des de les forces que té, per construir un bloc de governabilitat que aposti pels drets socials".

La divisió de l'esquerra comporta la idea que importen més les cadires que el projecte ideològic

Fonts del partit asseguren que volen evitar la confrontació amb altres formacions com Más Madrid i que aspiren a obrir un espai de negociació en tots els territoris per fomentar l'entesa i evitar més "espectacle". La divisió de l'esquerra porta amb si la idea que importen més les butaques que el projecte, tot i que encara és d'hora per analitzar si hi ha lloc per a una "nova esquerra", com apunta Errejón respecte a Más Madrid.

De moment, i segons les dades, l'única cosa que es pot treure en clar és que la divisió no amplia el camp polític. Això passa a Madrid i a la resta de Comunitats Autònomes i ciutats en les quals han governat alcaldes del canvi. Els resultats de les eleccions del 28-A ja van demostrar que la fragmentació de l'esquerra divideix. Unidas Podemos va aconseguir millors resultats en totes les Comunitats Autònomes que els seus exiliats de 2016, però entre totes les formacions es van deixar molts vots pel camí. L'esquerra va arribar encara més dividida al 26-M i ha sortit encara pitjor parada.

Les pèrdues a Madrid, Zaragoza i València

Manuela Carmena no hauria aconseguit ser alcaldessa encara amb tots els vots de Madrid en Pie si Carlos Sánchez Mato no s'hagués presentat. La suma de les dues formacions donarien 546.845 vots, la qual cosa es traduiria en 20 escons que són insuficients per ajudar a pujar a Carmena de nou a l'Alcaldia. Però per fer una lectura del que ha passat a la capital, cal tenir en compte que Més Madrid no compta amb totes les forces que sí que van sumar el 2015: IU, Podemos, Guanyem i moviments socials amb els quals l'alcaldessa va decidir no comptar pel nou partit. Encara que Sánchez Mato no s'hagués presentat, Més Madrid no suposaria la unitat que sí que va aconseguir en els passats comicis.

Un altre dels grans desastres de la divisió ha estat Saragossa. L'Ajuntament del canvi que va liderar Pedro Santisteve s'ha perdut i ara les dretes sumen. Zaragoza en Comú va ser la llista unitària de 2015 que ha passat de nou a tres diputats i Podemos només ha aconseguit dos escons presentant-se per separat. A més, a la ciutat de València, Podemos i Compromís no han anat plegats i el partit morat s'ha quedat sense representació.

Cap dels alcaldes del canvi gallecs no podran revalidar les seves majories. A a Corunya, Xulio Ferreiro ha de conformar-se amb un tercer lloc i 6 escons, enfront dels 9 que va aconseguir en les passades eleccions. Martiño Noriega (Compostela Aberta) passa de 10 a 5 regidors, mentre que el daltabaix de Jorge Suárez, a Ferrol, és encara major i es queda en 3 regidors, davant dels 6 que va aconseguir en les passades eleccions. Ni Noriega ni Suárez van anar amb llistes unitàries.

Els números en les Comunitats

Els resultats són negatius perquè Podemos ha descendit en vots en totes les Comunitats Autònomes, tot i que mirant els números on menys s'ha baixat ha estat a La Rioja i Extremadura, dos dels quatre territoris en els quals l'esquerra s'ha presentat sota una llista unitària. A Balears, que també han aconseguit uns resultats dels menys dolents en poder revalidar el pacte amb el PSOE i Més, també s'han presentat sota el paraigua d'Unidas Podemos. L'altra llista unitària ha estat a Castella-la Manxa, però allà el resultat ha estat molt negatiu perquè no han obtingut representació. El líder de Podemos a la regió, José García Molina, ha dimitit pels resultats

A la Comunitat de Madrid la divisió no ha sumat més del que ja van tenir en les passades eleccions. Errejón aspirava a ampliar el camp polític, però no va aconseguir el resultat esperat. Els vots junts de totes dues formacions; Más Madrid amb 471.538 vots i Unidas Podemos amb 179.046, haurien aconseguit 650.548 vots posicionant-se com tercera força política.

A la majoria de Comunitats la suma de les esquerres hauria aconseguit millorar les seves posicions

A Astúries Podemos és la quarta força amb 57.893 vots i quatre diputats, mentre que IU és la cinquena amb 34.776 i dos diputats. Si haguessin anat juntes les dues formacions, ascendirien fins al segon lloc amb 92.669 vots, només amb el PSOE per davant. I, aplicant el Sistema D’Hondt, haurien aconseguit vuit diputats.

A Aragó la suma de Podemos, IU i Equo els posicionaria amb 75.483 vots i vuit diputats davant dels quatre escons que tenen ara mateix en presentar-se per separat. A més, si se sumessin amb el CHA, arribarien als 116.943 vots i serien la tercera força.

A Canàries Esquerra Unida no ha aconseguit superar la barrera autonòmica i s'ha quedat sense representació amb 9.178 vots. Mentre que a Cantàbria ni Podem amb 10.120 vots ni IU amb 6.150 han aconseguit un escó. Si haguessin anat plegats, haurien aconseguit almenys un escó. A Castella i Lleó també haurien millorat la seva representació, ja que la suma de Podemos i Equo es va quedar en la cinquena força amb 67.918 i IU es va quedar en 31.352 vots i cap escó. Junts haurien estat quarta força amb 99.270 vots.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?