Divisió en la pagesia i crítiques de l'ecologisme, els acords entre el Govern i el Gremi generen recels

Un acord in extremis va evitar viure de nou la imatge dels tractors ocupant les carreteres catalanes, un any després de les grans mobilitzacions que van aturar el territori amb l’impuls del moviment de la Revolta Pagesa. En aquell moment, la sequera i les males collites agrícoles de la campanya del 2023 van encendre la protesta. Tot i que l’Administració va prometre una bateria d’ajuts, a l’inici de l’any 2025 moltes d’elles no s’havien materialitzat. Ara, el passat 9 de febrer, el Govern de la Generalitat i el Gremi de la Pagesia Catalana, continuador de la Revolta Pagesa, van assolir un altre acord, centrat en diversos punts: menys burocràcia, rebaixa d’impostos, ajuts per la sequera, millora del pagament dels ajuts, mesures contra robatoris, control de la fauna salvatge i l’anàlisi de l’impacte de Mercosur.

Tot i aquests suposats avenços, els experts i les organitzacions agràries tradicionals desconfien de les accions anunciades i posen el focus en la gestió dels condicionants ambientals i la reducció de la burocràcia per rebaixar la tensió i la crisi endèmica del camp català. Són demandes que van més enllà de la convocatòria i la posterior cancel·lació de les protestes.

Frenar la mobilització ha sigut un encert i a més l’Administració ha fet certes concessions, però ara calen acords concrets per veure resultats

“Frenar la mobilització ha sigut un encert i a més l’Administració ha fet certes concessions, però ara calen acords concrets per veure resultats”. És la visió de l’economista expert en agroalimentació i fundador de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya (Obealimentària), Francesc Reguant. A part de l’alleugeriment burocràtic, l’especialista insta a articular un nou sistema per distribuir de forma més àgil els ajuts directes a la pagesia.

Reguant creu que “els pagesos viuen una pressió forta per les exigències ambientals i administratives davant un nou escenari amb riscos reals. Per això, necessiten instruments per adaptar-se als canvis”. L’expert considera que “després de les protestes de l’any passat, la Unió Europea es va espantar i va accedir a allargar el període d’aplicació d’algunes mesures davant les dificultats de compliment per part dels agricultors”. Com a exemple, indica que si s’aprova la utilització del quadern digital, el sistema ha de funcionar i s’ha de plantejar de forma eficient pel pagès.

En relació amb la protecció de la natura, Reguant planteja la necessitat que “l’Administració ofereixi temps i acompanyament davant d’un context en què l’agricultor es troba indefens si li veten l’ús d’uns determinats plaguicides per combatre les plagues”.

Insatisfacció al sector

Des d’Unió de Pagesos (UP), el sindicat principal de la pagesia catalana, es considera que les mesures adoptades pel Govern en matèria de simplificació administrativa en l’àmbit agrari i forestal són tan esquifides en relació amb la complicació i la burocratització a la qual té sotmès al sector agrari que no es poden qualificar d’altra forma que de molt insuficients. Així, UP acusa l’actual Executiu d’incomplir els acords de la Taula Agrària, que incloïa el compromís de la simplificació administrativa en el sector primari.

En relació amb l’anunci de la creació d’una nova categoria de petites explotacions de caràcter familiar per a la simplificació burocràtica, UP ho titlla de “foc d’encenalls, ja que està fortament condicionada per les obligacions derivades de la normativa europea i estatal”.

Per la seva banda, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) deixa clar que no hauria signat el paquet de mesures plantejades pel conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. L’organització titlla les propostes d’insuficients i poc concretes. Per reafirmar-ho, recorda que “la major part dels acords es limiten a generar més reunions per perdre temps, presenten propostes prèviament acordades en les taules de treball, vestint-les com si fossin noves, es basen en iniciatives que s’han demostrat inefectives, plantegen nous ajuts sense concretar pressupost i no prioritzen els joves i agricultors professionals”.

La gestió cinegètica i les crítiques ecologistes

Un dels lemes de les protestes de la pagesia de l’any passat era “O pagesos o conills”. Ara, des de les entitats ecologistes, com Ecologistes en Acció, critiquen que no es faci cap menció al fet que la proliferació de conills s’ha produït després d’anys de caça intensa i salvatge contra els seus principals depredadors, les guineus o guilles. Per un altre costat, l’entitat lamenta que el pacte entre el Govern i el Gremi de la Pagesia Catalana no hagi abordat amb profunditat les conseqüències de l’acord entre la UE i el Mercosur, “limitant-se a estudiar l’impacte econòmic i establir una línia de treball amb el ministeri i les entitats agràries, en què suposa una amenaça a la sobirania alimentària”.

Els ecologistes anuncien una sèrie d’accions socials, legals i judicials per evitar que s’apliquin al medi natural plaguicides com el fosfur d’alumini

Altres organitzacions ecologistes expressen el seu rebuig a la posada en marxa d’un pla per controlar l’excés de població de conill, durant els mesos de febrer i març, que contempla l’aplicació del fosfur d’alumini. Davant aquesta iniciativa, anuncien una sèrie d’accions socials, legals i judicials per evitar que s’apliquin al medi natural plaguicides com el fosfur d’alumini, per les greus conseqüències que tindrà en la destrucció de la biodiversitat i la degradació del medi agrícola i rural.

Tot i que algunes veus parlen d’un acord positiu i unes reivindicacions justificades, més enllà de les protestes, existeix el consens que l’Administració ha d’acompanyar els pagesos per afrontar els canvis normatius que han d’arribar. Entre els reptes tècnics, el principal és la reducció de l’ús de la terra agrícola, produint més amb menys superfície, el que es coneix com a intensificació sostenible i que pot fer un pas endavant en el capítol de l’eficiència amb l’aprofitament dels recursos hídrics gràcies a les eines tecnològiques.