Público
Público

PRESES POLÍTIQUES Dolors Bassa pensa que si inhabiliten el president cal convocar eleccions

L'exconsellera de Treball, empresonada a Puig de les Basses, discrepa de qui defensa que s'ha de reconèixer la presó i l'exili com a actors polítics a la negociació que es reclama des de Catalunya amb el Govern espanyol.

L'exconsellera Dolors Bassa, en el judici  al Tribunal Suprem. EFE

públic

"Si inhabiliten el president Quim Torra, s'han de convocar eleccions. No podem anar posant gent a dit a la presidència. Si l'inhabiliten, eleccions. Ho ha de fer". L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, s'ha pronunciat d'aquesta manera des de la presó de Puig de les Basses, tot i que està convençuda que els presos polítics "no han d'influir en les decisions que ara es prenen fora de la presó".

"Sempre ho he dit. Que no utilitzin el meu nom en cap assemblea ni en cap acte: La Dolors ha dit això o allò altre... Nosaltres, com els presos bascos, un pas al costat", insisteix en una entrevista amb Mònica Terribas, emesa per Catalunya Ràdio.

"Nosaltres no hem d'influir ara. A la taula de negociació hi han de ser els que són fora"

En aquest sentit, l'exconsellera discrepa obertament del que havia defensat hores abans la diputada de Junts per Catalunya (JxCat), Laura Borràs, sobre la necessitat de reconèixer la presó i l'exili com a actors polítics a la negociació que es reclama amb el Govern espanyol.  "No, nosaltres no hem d'influir ara. A la taula de negociació hi han de ser els que són fora", afirma i assenyala que ha fet saber aquesta seva posició tant al president del seu partit, Oriol Junqueras, com al líder de JxCat, Carles Puigdemont.

No demanarà l'indult

Dolors Bassa explica que no demanarà l'indult, que no renunciarà a cap de les seves conviccions, però també assenyala que ara la seva prioritat és sortir de la presó: "Digueu ben clar que jo m'agafaré tots els permisos que em toquin, tots, amb els mateixos drets de qualsevol altra persona privada de llibertat". No confia però en la imminència del primer permís: "D'aquí sis mesos, potser... però amb 12 anys de condemna, no tinc esperança de sortir de permís aviat. No m'ho hauria imaginat mai! El meu marc mental eren 6-8 anys. 12 anys! Quan van venir els funcionaris del Suprem a notificar la sentència, vaig quedar morta: fills de puta... I anava llegint, la sentència per a la Carme Forcadell, fills de puta...". 

I explica quina va ser la reacció d'un dels funcionaris i la seva resposta:
- "Guárdese sus valoraciones o le levantaré acta".
- "I què? Ja en pot aixecar 50, d'actes... 12 anys de presó!"

També recorda el seu estat d'ànim posterior: "Quan em vaig quedar sola, em vaig desmuntar. La meva germana, oi, Montse? [diputada al Congrés, present a l'entrevista]. Estava tan destrossada que no la deixaven entrar... i el meu fill Pau, el petit, per telèfon, desmuntat... I quan vaig tornar al mòdul, les companyes ploraven: la que té més pena aquí dins, fora d'una altra, soc jo. I parlem de dones condemnades per delictes de sang. Per posar unes urnes, 12 anys!".

Ajuda als nous presos

Al llarg de la conversa Dolors Bassa parla sobre la quantitat de llibres que ha pogut llegir durant tot aquest temps de privació de llibertat, molts d'ells sobre altres experiències d'empresonament, sobre l'ajuda que ha pogut donar a cinc joves detinguts durant les manifestacions de protesta contra la sentència. Ara en queden dos, "en Pau, en Robert... estaven passant pel mateix que havia passat jo: la solitud, pensar que els podien caure 10 anys sense entendre per què... Els vaig ajudar a omplir instàncies, a aconsellar-los, i això em va fer reaccionar".

I dona la seva opinió sobre aquestes protestes: "Sí... El meu fill i tot el meu entorn, després de la sentència, es van indignar tant que espantava... I jo els havia de calmar: 'Amb una que sigui aquí dins, ja n'hi ha prou', els deia. Però què vols? Veies la gent jove que sortia, indignada, i ho entenies...".

I també sobre el que va sentir quan va veure contenidors cremant: "A la pregunta sobre la violència, la resposta és sempre mai, enlloc. Després em va animar veure el Tsunami Democràtic ocupant l'aeroport, després tallant la frontera... Això és el que em va fer remuntar. Perquè vaig veure que no, que no hi ha manca de lideratges. Darrere del Tsunami Democràtic veies que hi havia capacitat d'autoorganització una altra vegada...".

La seva germana Montse i ella mateixa assenyalen la seva fortalesa, encara que passa per moments de tot, i alhora que parlen molt de política. Juntes tenen previst publicar un llibre, "sobre les vivències de la presó", però creu que "no és moment ara de passar comptes" sobre fets anteriors. "Es necessita distància i temps, equilibri. I ara no el tenim".