Público
Público

ENTREVISTA AMB L'ALCALDESSA DE BADALONA Dolors Sabater: "La moció de censura és una necessitat electoral no només del PSC, també del PP"

Alcaldessa des de la primavera del 2015, Dolors Sabater, cap de llista de Guanyem Badalona en Comú, pot viure les seves últimes hores al càrrec. El proper dimecres, dia 20, el ple de la ciutat del Barcelonès votarà la moció de censura presentada pel PSC, que si rep el suport del PP -previsible, malgrat els dubtes de darrera hora expressats pel seu líder, Xavier García Albiol- i de Cs suposarà l'arribada a l'alcaldia del socialista Álex Pastor.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona / CORINA TULBURE

Sabater és molt crítica amb aquesta aliança, ja que el PSC va possibilitar la seva arribada al govern per fer-ne fora, precisament, Albiol. Amb una agenda desbordada de peticions d'entrevistes, rep Públic divendres al migdia i defensa l'actuació del govern, format per Guanyem, ERC i ICV-EuiA, i avança que, molt probablement, repetirà com a cap de llista el 2019, ja sigui per defensar l'alcaldia o per recuperar-la. Això sí, amb una candidatura més àmplia, ja que dona per fet que, d'una altra manera o altra, Guanyem i Catalunya en Comú hi concorreran conjuntament.

Els agafa per sorpresa la decisió del PSC de presentar la moció de censura?

Inicialment el plantejament que ens imaginàvem era que votarien en contra a la qüestió de confiança. Era un gest que necessitaven també per respondre a les crítiques que part de la seva militància havia fet respecte el govern.

"Pensàvem que hi havia una línia vermella que el PSC no creuaria, com és anar de bracet del mateix PP que va fer fora del govern el 2015"

Però pensàvem que hi havia una línia vermella que no creuarien, com és anar de bracet del mateix PP que van fer fora del govern de Badalona conjuntament amb totes les esquerres després de les eleccions del 2015. Tot i que sabíem hi havia la possibilitat, ens semblava antinatura i no pensàvem que passaria. I encara menys després que hi hagués la sentència de la Gürtel i la posterior moció de censura contra Rajoy.

Com han evolucionat les relacions amb els socialistes durant el mandat? És un deteriorament progressiu? En qüestions nacionals sí que han mostrat rebuig a algunes actuacions, com que el 27 d'octubre vostè anés al Parlament.

El que explica el que està passant ara no és el resultat d'un deteriorament en la relació, perquè en les coses substancials ens hem posat d'acord, com el pressupost de 2017 o mocions ideològiques vinculades a la justícia social o en la defensa de temes de ciutat molt rellevants. És cert que l'eix nacional tensa, també pel posicionament del PSC en el bloc del 155. Però analitzant el que passa hi ha un factor en clau electoral que sembla que ho desencadena.

Entenc que es refereix al baròmetre municipal del maig, que donava un grau de coneixement molt baix del líder del PSC, Álex Pastor, i mostrava com el seu electorat aprovava la gestió del govern.

Són dades que quan apareixen fan prendre decisions. És clar que el PSC necessitava votar en contra la moció de confiança, per marcar perfil i deixar clara la seva discrepància en alguns aspectes, com l'eix nacional i que el govern es manifesti per la llibertat dels presos polítics i el 155, però segurament no hauria arribat a presentar la moció sense l'aparició del baròmetre. Molts pocs dies després que es facin públiques les dades, anuncia que farà la moció. Aquí hi ha un relat.

Entenc que els dubtes que els darrers dies ha manifestat García Albiol respecte el suport a la moció formen part d'una certa escenificació i el govern treballa amb l'escenari que s'aprovarà. Albiol és el gran guanyador de tot plegat?

La moció és una necessitat electoral no només del PSC, també del PP. Tot i que l'Albiol ho té molt fàcil per tenir pantalla i és molt conegut, no s'ha de menystenir que ha tingut uns resultats molt dolents el 21-D i les expectatives de capitalitzar l'extrema dreta, tenint ara Cs, no les té tant fàcils. També hi ha la seva absència de la ciutat durant aquests anys, amb una falta d'assistència notòria, i ara per tornar a presentar-se necessita recuperar terreny.

"Governar la ciutat amb un alcalde i dos regidors, necessitant el suport del PP per tot, pot comportar una paràlisi molt important"

Tot això és campanya. Una altra cosa és, si això acaba passant, què comportarà per a la ciutat. A nivell de gestió ara s'està a tota màquina i no paren de sortir coses que hem preparat aquests anys i ells ho poden capitalitzar i vendre la imatge que entren i comencen a passar coses, tot i que no sigui així. Això els pot ajudar, però governar la ciutat amb un alcalde i dos regidors, necessitant el suport del PP per tot, pot comportar una paràlisi molt important i els pot passar molta factura, tant per qüestions ideològiques, pel que han fet, com per la capacitat de gestió.

I l'Albiol ho pot tenir molt fàcil per dir que ell és el salvador. Nosaltres seguim governant i fent que no es paralitzen coses per a la ciutat, també amb l'escenari que al final no es faci la moció, però alhora treballem en l'escenari de preparar un bon traspàs, cosa que no va fer el PP amb nosaltres, quan ens ho va deixar tot devastat i buit. Jo he demanat una reunió al senyor Pastor abans del dia 20 per començar a preparar el traspàs, sobretot de temes molt importants, i ell ha dit que s'estimava més fer-ho després.

Per tant, contemplen tots els escenaris.

Passi el que passi el PSC queda en una posició debilitada, perquè si no surt serà un ridícul, i si surt veurem què podrà fer i com explicarà el llast de fer-ho amb un PP corrupte i xenòfob. A nosaltres ens sap molt greu que se'ns avaluï un any abans del que volíem, que era que ho fes la ciutadania a través de les urnes. Però si passa, defensarem el projecte des de l'oposició i fent molt treball des del carrer per guanyar a les eleccions del 2019. Aquesta línia vermella que l'extrema dreta no pot governar, la traçarem molt més forta. I parlo de Cs i el PP, perquè fins i tot la dreta que representa el PDeCAT, que és una dreta que combatrem amb molts temes d'ideologia, és diferent.

Què s'ha fet malament des del govern per arribar a aquesta situació?

Aquesta pregunta tindria sentit si les lògiques amb les que prenem les decisions i funcionem fossin les mateixes. Però penso que la seva lògica és purament electoral. És evident que hem comès errors, però hem negociat per no arribar a aquest punt i intentant que l'expressió de la discrepància del PSC no fos votar en contra del pressupost. Però la seva lògica era una altra, i era innegociable féssim el que féssim.

Com va anar la qüestió del pressupost?

Sabíem que el pressupost del 2018 era molt important i vam començar a negociar amb el PSC. Era un molt important per mostrar també la bona gestió que fem els ajuntaments del canvi. L'apujàvem set milions d'euros i podíem començar a revertir algunes de les principals mancances que patim per culpa de les lleis del PP. Les lleis de Montoro han atacat els municipis sobretot en dos flancs, en la incorporació de personal i amb una cotilla molt estricta que ens limita molt actuar, en temes com les remunicipalitzacions o la contractació,...

Tota la gestió està sotmesa a un estricte control, que ens pot semblar bé per evitar un mal ús, però la malversació de les grans fortunes i a l'engròs se'ls escapa. És un control tan estricte que fins i tot ens paralitza a vegades en la prestació del servei públic. Però tot i aquestes condicions, justament amb el nou pressupost podíem contractar personal i prestar millor servei públic i introduir temes com la tarificació social dels menjadors escolars i també hi havia altres millores per a la ciutat.

Durant el període del PP vam patir una devastació absoluta de polítiques socials, polítiques de manteniment... Durant quatre anys el pressupost va estar intervingut i vam patir unes retallades que van tenir un efecte acumulatiu. Sabíem que el PSC podia no facilitar-nos l'aprovació del pressupost, també pensant en clau electoral, i per això vam començar una negociació molt aviat amb ells, per fer-los adonar de com d'important era aprovar-lo i que posessin damunt la taula elements per poder justificar una abstenció.

La gestió dels ajuntaments del canvi ha posat les polítiques socials al centre, ha potenciat temes com la transparència o la participació, però s'ha quedat a mig camí d'una transformació profunda. Tinc la sensació que més enllà d'un marc normatiu que dificulta portar a terme determinades polítiques transformadores, ha faltat una certa coordinació per plantejar una batalla política amb accions tangibles contra aquestes cotilles legals, que anessin més enllà dels discursos. Creu que s'han limitat a fer la gestió del possible i no han anat més enllà?

Nosaltres vam aconseguir trobar una fórmula per tornar a reinvertir en habitatge diners del superàvit [que, segons la llei, teòricament han de destinar-se prioritàriament al pagament del deute]. Sí que hem fet molt front comú i hem col·laborat amb altres ajuntaments. Hem portat a la institució i a les polítiques municipals les formes del carrer i hem fet moltes trobades.

"Hem de ser més agosarats a l'hora de plantar cara i denunciar l'agressió que es fa als municipis en nom de la llei"

És cert que l'ordenament jurídic i el fet de ser administració pública el perill de caure en delictes com prevaricació frena molt i aquesta valentia que demostrem amb moltes polítiques, amb la Llei Montoro no hem passat tant a l'acció concreta. Però estic d'acord en ser més agosarats a l'hora de plantar cara i denunciar l'agressió que es fa als municipis en nom de la llei. Segurament el que va passar a Madrid [amb la destitució del regidor d'Hisenda, Carlos Sánchez Mato, després d'enfrontar-se a la Llei Montoro] va desconcertar bastant, en el sentit de dir que si nosaltres no podem ser valents i bel·ligerants amb el tema, qui ho farà? Segurament s'ha fet més del que es coneix, però no suficient. Ara la petició que fem tots al nou govern de l'Estat és que revisi, modifiqui o derogui aquesta normativa. Tampoc és que tinguem molta esperança, perquè el PSOE va aprovar el 135 [l'article que fixa la Llei d'estabilitat pressupostària, fruit d'una reforma exprés de la Constitució]. Si volem que les coses canviïn radicalment cal una major implicació dels ajuntaments fent pinya i pressió.

Inicialment va dir que es comprometia només per un mandat, però sembla que ja no descarta tornar-se a presentar a les eleccions de l'any vinent. Es replantejarà l'espai polític de Guanyem Badalona en Comú ara que Catalunya en Comú, que engloba ICV, ja és una realitat?

A nivell de Guanyem, l'assemblea ha fet dos plantejaments. Un és que hem d'eixamplar la base, i això es pot produir tant dins de Guanyem com fora. Si dins no podem fer-ho més, entendrem que haurem d'eixamplar presentant-nos conjuntament amb altres organitzacions. Si acabem configurant un espai únic entre Comuns i Guanyem, que preserva les particularitats que aporta Guanyem respecte el moviment dels Comuns, doncs molt bé. Però si no es fa, això no priva que igualment ens entenguem per presentar-nos junts. El que no s'imagina ningú és que anem per separat.

"No ha desaparegut el perill que retorni l'extrema dreta al govern de Badalona"

L'altre qüestió és respecte el meu paper. Independentment que analitzem que quatre anys potser és un període massa curt, les alcaldies tenen la particularitat que, tot i venir de moviments on no volem donar importància al lideratge, l'estructura dels ajuntaments dona a l'alcalde un paper molt particular. I el perill que retorni l'extrema dreta al govern de Badalona no ha desaparegut. Si un dels elements que pot articular aquesta coalició plural és que jo sigui la candidata, doncs hem de facilitar-ho.

S'hi veu amb ganes?

Hi estic disposada. L'única pega que té això, a banda de la dedicació, és que no compliré el que vaig dir, d'estar-m'hi només quatre anys. I això m'incomoda una mica, però ateses les circumstàncies i la causa major que representa, és una cosa que em puc plantejar.

Per tant, pensant en les eleccions de l'any vinent una de les prioritats segueix sent impedir un govern de dretes encapçalat per Albiol.

El 2015, les forces progressistes teníem com a objectiu que el PP no seguís governant la ciutat, perquè som una ciutat de gent treballadora, de classe humil, de gent que ha patit els estralls de la crisi d'una manera molt dura. Hi ha moltes persones en situació de pobresa, extrema pobresa i vulnerabilitat.

"La principal fractura que té Badalona és en la justícia social"

Una ciutat així, que alhora és molt plural i molt diversa, té la principal fractura en la justícia social. Com pot tenir un govern dels que defensen el neoliberalisme més ferotge, que són PP i C's, que és la causa que hi hagi aquesta pobresa i aquesta injustícia social? No ens ho podem permetre. Badalona no pot tenir a l'alcaldia l'extrema dreta, i menys la xenofòbia que representa Albiol, que enfronta els veïns per origen, per creença religiosa.

En quins temes creu que els canvis fets són realment importants?

Hi ha dos temes en els que ens hi hem hagut de posar més, que són la convivència en la diversitat i la seguretat. Hem fet molta feina, però el perill no ha desaparegut. Hem fet molta feina amb temes d'antirumors, diàleg interreligiós i convivència en la diversitat. S'havia de fer per contrarestar les polítiques de l'Albiol. En la seguretat hem fet un canvi de model molt innovador, del segle XXI. Hem fet temes com resolució de conflictes, planificació de la prevenció, hi hem incorporat els eixos de la diversitat i del feminisme,... A més a més, va ser un canvi iniciat amb un procés participatiu i vam eliminar la unitat antiavalots només entrar al govern. Veníem també d'una instrumentalització política de la policia. I hi ha hagut una millora de resultat, amb menys delictes, i també una millora de la percepció ciutadana sobre seguretat. I això que no hem pogut acabar la feina, perquè volíem instaurar unes juntes de seguretat per districtes, per treballar conjuntament amb la societat civil. Cada vegada que hi havia un tema susceptible de generar alarma o ser utilitzat de manera demagògica, hem optat per la presència immediata i fer una reunió de mi mateixa, com a responsable de seguretat, amb Guàrdia Urbana, Mossos u mediadors i atendre la preocupació i calmar les persones. És molt dissuasori, perquè tens una bola de neu que si no l'atures es fa gran, però que si l'atures es dissolt.

POSSIBLES DESTACATS: