La desigualtat territorial de l'accés a l'avortament afecta molts territoris de Catalunya (Lleida, Pirineu, Terres de l'Ebre), i un d'ells és la Catalunya Central. A l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, centre de referència en part d'aquest territori, no es practiquen interrupcions de l'embaràs. És un hospital concertat i gestionat per la Fundació Althaia, que el seu el patronat està format per l'Ajuntament de Manresa, Mutuacat i l'Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu, i rep més del 70% en la contractació de serveis de l'hospital del Servei Català de la Salut. Ara bé, el punt 5.2.1.3 de la Carta d'Identitat de l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu assenyala el següent: "La inviolabilitat de la vida humana exclou que a les obres de l'Ordre Hospitalària es pugui practicar no només l'avortament voluntari, sinó altres intervencions que suprimeixin la vida".

El president del patronat d'Althaia i alcalde de Manresa, Marc Aloy, nega que l'orde religiosa sigui el motiu pel qual que no es practiquin avortaments al centre i recorda que qui ha de garantir el servei és el Departament de Salut. A més, assenyala que hi ha hospitals "100% públics", com és el cas de l'Arnau de Vilanova de Lleida, on tots els professionals són objectors. Segons les dades del Departament de Salut el 2019 no es va notificar cap interrupció de l'embaràs en 17 comarques catalanes (Cerdanya, Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Solsonès, Segarra, Conca de Barberà, Terra Alta, Montsià, Priorat, Garrigues, Moianès, Pla de l'Estany, Cerdanya, Alt Urgell i Berguedà). 

D'altra banda, fonts d'Althaia defensen que els avortaments per causes mèdiques (gran risc per l’embarassada, greus anomalies als fetus o altres alteracions incompatibles amb la vida) es deriven a l'Hospital Vall d'Hebron "per tal que es pugui fer el posterior anàlisi i estudi del cas (estudis genètics, estudis d'anatomia patològica,...)".

Aquest va ser el cas de la Laia -nom fictici per preservar el seu anonimat-. La Laia resideix a Manresa i feia mesos que intentant tenir un fill, i quan estava de 13 setmanes gestant "un embaràs molt desitjat" li van fer l'ecografia al CAP Bages, on li van dir que el fetus no sobreviuria. La professional, que la va fer sentir "molt acompanyada", li va recomanar que interrompés l'embaràs i li va explicar que a l'hospital "no es practicaven avortaments per motius religiosos". Fonts d'Althaia insisteixen que es deriven a Vall d'Hebron per capacitat mèdica, no pas per motius eclesiàstics. Quan li van dir que s'hauria de desplaçar fins a Barcelona, la Laia es va quedar molt confosa: "Volia tenir al meu bebè per sobre de tot, i pensava que si aquí, a casa meva, m'estaven dient que l'interrompés... per què no em podia quedar aquí a fer el que em deien?", relata.

Després d'aquesta visita, la va atendre un ginecòleg de Sant Joan de Déu, qui a la consulta li va dir que si el seu fetus estava mort podria practicar-li la interrupció a l'hospital i en aquell moment, però l'ecografia va mostrar que encara bategava el cor, pel que la intervenció es va ajornar. Finalment la van derivar a Vall d'Hebron, on li van fer una tercera ecografia. Allà explica que el tracte també va ser excel·lent, però que hagués preferit "mil vegades" haver-se quedat a Manresa. "Vaig haver d'esperar deu dies embarassada sabent que el meu bebè moriria", denuncia.

Fa mesos el col·lectiu feminista Acció Lila, i més recentment la formació política Fem Manresa, estan reclamant l'accés a l'avortament a l'Hospital Sant Joan de Déu. No va ser fins a desembre del 2020 que el patronat d'Althaia va començar un "procés de reflexió" per garantir el dret al l'avortament en el centre. A principis d'any, es va aprovar una moció a l'Ajuntament de Manresa per garantir l'accés a l'avortament a la Catalunya Central, a la qual s'hi van adherir nou municipis més (Sallent, Navàs, Navarcles, Moià, Solsona, Calders, Guixers i Monistrol de Calders). Amb tot, tant Acció Lila com el Fem Manresa denuncien la falta d'acció i transparència per part del patronat. Davant d'aquestes denúncies, Marc Aloy assegura que ja han demanat una reunió amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, "tan aviat com sigui possible per a trobar solucions", tot i que encara no tenen data concreta per la trobada. "Nosaltres tenim la mà estesa", insisteix.