Público
Público

DRET A L'AVORTAMENT Una de cada tres dones es paga el seu avortament a Catalunya, tot i ser gratuït per llei

La Generalitat abona uns tres milions anuals a clíniques privades per derivar interrupcions quirúrgiques. Gairebé no se'n fan a centres públics, que es limiten als avortaments farmacològics, que representen al voltant de la meitat del total del que es fan al país

Un grup de dones del col·lectiu feminista Adona't de Vic sosté una pancarta a favor del dret a l'avortament durant la protesta que han protagonitzar aquest diumenge al matí davant la Catedral de Vic. Imatge del 8.01.2016
Un grup de dones del col·lectiu feminista Adona't de Vic sosté una pancarta a favor del dret a l'avortament durant la protesta que han protagonitzar aquest diumenge al matí davant la Catedral de Vic. Imatge del 8.01.2016. Laura Busquets / ACN

Avortar a Catalunya i a l’Estat espanyol és legal i gratuït des del 2010. La llei del 1985 legalitzava l’avortament, però les dones que no avortaven per causes mèdiques havien de pagar la seva interrupció. Ara qualsevol dona pot fer-ho de manera gratuïta, en gran part gràcies a la lluita dels col·lectius feministes, però el circuit públic per avortar és encara confús i desconegut per a moltes dones. És a dir, que tot i que la informació es pot donar des de la pública, sovint la dona s’ha de desplaçar fins a una clínica privada per interrompre l’embaràs.

El 97,8% dels avortaments instrumentals es fan a clíniques privades

L’accés a l’avortament farmacològic -que es pot demanar fins a la setmana nou de la gestació- és més directe perquè s’atén i es resol majoritàriament des de la sanitat pública. El 2019, van representar el 47,7% dels avortaments practicats a Catalunya (10.473). En canvi, un 97,8% d'avortaments instrumentals -també anomenats quirúrgics- es deriven a clíniques privades que tenen concert amb la Generalitat. En total, el 2019 se'n van fer 11.463 al Principat, el 52,3% del total d'avortaments. De fet, el Departament de Salut destina aproximadament tres milions d’euros anuals a aquests centres perquè practiquin els avortaments instrumentals, ja que gairebé no se’n fan gairebé als centres de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP), segons dades oficials a les quals ha tingut accés aquest mitjà. Amb tot, en aquests casos l'avortament no té un cost econòmic per a la dona, ja que segueix dins el circuit públic i l'abona la Generalitat.

La majoria dels avortaments farmacològics es fan des de la pública

Ara bé, què implica haver de desplaçar-se a una clínica privada que potser no està ni a la seva comarca o província? A què es de l'externalització de l'avortament instrumental? Per què no els assumeixen els hospitals? Per a la coordinadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, l'estigma social que encara hi ha cap a l'avortament, tant per part de les dones que el sol·liciten com pels professionals que els practiquen, així com l'objecció de consciència, són els principals motius de l'externalització. Segons les dades facilitades pel Departament de Salut a partir d'una petició de dret d'accés a la informació pública feta per aquest mitjà, la meitat dels ginecòlegs del sistema públic -305 de 613- són objectors de consciència, si bé la xifra no correspon a la totalitat dels professionals sinó que la mostra es limita al 80% dels centres del SISCAT -el sistema sanitari públic de Catalunya, que inclou també els concertats-. Això té un efecte directe sobre les dones, ja que limita el seu accés a l'avortament en algunes demarcacions, i augmenta la dependència de la Generalitat cap a les clíniques privades, de les quals deu tenen un concert amb Salut.

Més de la meitat de les dones es paga el seu avortament instrumental

Per a Aldavert, l'estigma i la falta d'informació accessible també podria explicar que el 57% de les dones es paguessin l'avortament instrumental a clíniques privades el 2019 -segons les xifres del Govern-, tot i que la Generalitat assumeix el cost dels procediments dins del sistema públic des del 2010. Per què ha passat? Per què tantes dones opten per anar a la privada? Per apropar-nos a una possible resposta, primer cal veure com funciona el circuit actual.

Com es demana l’avortament a Catalunya?

Si una dona vol avortar a Catalunya per la via pública, el primer que ha de fer és anar a un dels centres d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR). Actualment 39 dels 47 centres poden realitzar o derivar avortaments. Allà, una professional com la Maria, llevadora d'un ASSIR de Barcelona que vol mantenir l'anonimat, li explicarà que té dues opcions per escollir: el farmacològic i l'instrumental o quirúrgic. Els motius són diversos, però la gran majoria (un 90,4%) se sol·liciten per voluntat de la dona de no ser mare. La resta són per risc greu per la vida o salut de la dona, risc d'anomalies greus en el fetus o malaltia molt greu i incurable del fetus.

En la primera atenció la dona ja es troba la primera barrera: per llei, ha de fer tres dies de reflexió un cop ha notificat la voluntat d'avortar. "No s'ho han pensat prou, a sobre les fan meditar", protesta la Maria. Un cop passen aquests tres dies, ha de tornar a fer una segona visita a l'ASSIR. Si està en les primeres nou setmanes de gestació pot demanar l'avortament farmacològic, que li proporciona un ginecòleg. Després d'aquesta segona visita, "ja surt amb dia i hora per venir a fer la interrupció", explica la llevadora. Segons ha pogut saber Públic, el 88,8% dels 10.473 avortaments farmacològics del 2019 es van fer per la via pública.

El 97,8% dels avortaments instrumentals es fan a clíniques privades

En el cas que estigui de més de nou setmanes o desitgi escollir el mètode instrumental, el circuit es complica: en la majoria de casos se la deriva a una clínica privada que té un concert amb la Generalitat. Els ASSIR proporcionen el llistat d'opcions de clíniques i un cop escollida, la dona truca i demana cita. Aquí la dependència amb la privada és absoluta: pràcticament la totalitat -el 97,8%- dels avortaments quirúrgics es fan en centres privats. Per què l'avortament farmacològic s'atén majoritàriament des dels centres públics i els que requereixen intervenció quirúrgica es fan a clíniques privades? La llevadora de l'ASSIR denuncia que la falta de formació dels professionals i l'estigma que hi ha sobre l'avortament provoquen que el sistema públic hagi externalitzat els avortaments instrumentals. "Si no sortim de les clíniques privades que ara mateix estan monopolitzant aquesta atenció, no n'aprendrem mai. Si realment vols donar una bona atenció, t'has de formar i has de practicar. Hem de poder assumir tots els avortaments des de la pública", defensa.

El coordinador tècnic de salut sexual i reproductiva de l'Institut Català de la Salut (ICS), Ramon Escuriet, reconeix que el Departament no té una resposta clara de per què es produeix aquesta divisió, només intuïcions. Escuriet assegura que la informació sí que es dona a través del servei públic i les associacions feministes, però admet que el Departament "intueix" que "moltes vegades" les dones escullen la via privada "per raó de flexibilitat, confidencialitat i evitar haver d'explicar en un centre públic que volen una interrupció" [de l'embaràs]. Ara bé, afegeix un matís: "No podem obviar que encara hi ha avui en dia un cert estigma, i probablement això explica també que les dones en molts casos decideixen anar directament a un centre privat, perquè no saben el que trobaran a un altre lloc si expliquen la seva decisió".

Una de cada tres dones es paga el seu avortament

El circuit públic és un laberint, però garanteix l'avortament legal i gratuït. Així doncs, si la dona segueix aquests passos, encara que se la derivi a una clínica privada no haurà de pagar el cost de la interrupció. És una idea que es remarca durant tot el reportatge perquè, tot i que la informació és pública, encara hi ha moltes dones que no ho saben. Segons ha pogut saber aquest mitjà, el 35% de les 21.936 dones -més d'una de cada tres- que van avortar el 2019 van pagar-se la seva interrupció, ja fos instrumental o farmacològica. En el cas de l'instrumental, el 56,9% van assumir el cost de l'avortament a clíniques privades.

"Fa 11 anys de la llei del 2010, però la majoria de la gent no sap on trobar aquesta informació"

Sorpresa davant d'aquesta xifra, Aldavert assenyala que la desinformació podria ser un dels punts claus d'aquest fenomen, ja que una de les preguntes més freqüents actualment és si l'avortament és gratuït i legal on s'ha d'anar per avortar i com es pot fer. "Fa 11 anys de la llei del 2010, però com que no s'han fet campanyes informatives ni de sensibilització la majoria de la gent no sap on trobar aquesta informació", denuncia. La llevadora de l'ASSIR de Barcelona està d'acord amb Aldavert, però les dues assenyalen una altra possible opció: que les dones que s'ho poden permetre prefereixin estalviar-se el circuit públic, evitant així anar amunt i avall, i pagar directament.

Segons explica Salut, les clíniques privades obtenen el conveni amb la Generalitat a través d'una licitació pública, que s'aconsegueix si "reuneixen les condicions de seguretat i qualitat necessàries". Un cop tramitades les operacions, les clíniques facturen els avortaments que els hi arriben per la via pública. Per exemple, l'any passat les arques públiques van pagar 2,89 milions a aquestes clíniques privades, que n'havien rebut 3,16 l'exercici anterior. Què suposen aquests diners? Aldavert denuncia que si més de la meitat de les dones es paga el seu avortament, "els tres milions no són suficients". "El circuit té moltes dificultats per continuar caminant: les dones no estan ben informades, no estan ben acompanyades, no gaudeixen d'equitat territorial i cada cop reben més atacs per parts de grups fonamentalistes", exposa. Pel que fa als centres públics, els que practiquen avortaments quirúrgics són l'Hospital Clínic i l'Hospital Vall d'Hebron, mentre que n'hi ha d'altres que varien segons l'any.

El 'forat negre' de Lleida

Des de la llei del 2010, l'administració assumeix el cost de tots els avortaments practicats dins el sistema públic, però gairebé el 100% dels instrumentals els realitzen les clíniques privades. Des del 2016, la Generalitat paga aproximadament tres milions anuals repartits entre els deu centres amb els quals té un concert: set a Barcelona (Centro Casanova, Centro Médico Aragón, Clínica Dalmases, Clínica Mèdica Sants, Clínica Emece, Instituto Ginetec, Tutor Mèdica) dos a Girona (Adalia Centre Mèdic i Clínica Gine-gir) i un a Tarragona (Centre Mèdic Eira).

La Generalitat paga tres milions d'euros a clíniques privades per practicar avortaments instrumentals

Mentre cada capital té com a mínim un centre, a Lleida no n’hi ha cap. I és que la província és el punt negre del dret a l'avortament a Catalunya: el 72,7% dels ginecòlegs del SISCAT de la demarcació són objectors de consciència, segons les dades de Salut. Després de 40 anys de pressió per part dels col·lectius feministes perquè s'hi pogués avortar de manera instrumental, aquest 2021 s’ha autoritzat una clínica privada per practicar-los. Ara bé, Aldaver apunta que no se sap si els professionals d’aquest centre -Mi NovAliança- tenen la formació i experiència adequades i considera que aquesta derivació és una mostra més de l’externalització d’aquests avortaments. A més, fins que la clínica no estigui en funcionament, les dones que vulguin interrompre el seu embaràs quirúrgicament hauran d’anar a Girona, Barcelona o Tarragona.

D’altra banda, també aquest any l’Hospital del Pallars i l’Hospital de Cerdanya han ampliat la seva cartera de serveis per practicar avortaments farmacològics. Fins ara, les dones del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i Alta Ribagorça s'havien de desplaçar fins al CAP de Balaguer per avortar farmacològicament.

Un nou model on posar la dona al centre

Davant tants embolics per poder avortar de manera gratuïta i amb equitat territorial a Catalunya, els col·lectius en favor dels drets sexuals i reproductius reclamen generar un model nou on formar professionals compromesos amb el dret a l'avortament des d'una perspectiva feminista, on se situï les dones al centre. "No pot ser que en el model pensem en els circuits, els professionals, però en cap moment en les dones", denuncia Aldavert, de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius. Tot i reivindicar el paper de la pública, assenyala que cal tenir en compte que potser una dona que avorta perquè no vol ser mare no voldrà fer-ho en un hospital i preferirà una privada, mentre que si ho fa per causes mèdiques preferirà fer-ho a un centre hospitalari.

"Hem assumit el farmacològic des de la pública. Què estem esperant per l’instrumental?"

En canvi, algunes llevadores ho tenen molt clar: la pública ha d'assumir la majoria dels avortaments. "Hem assumit el farmacològic des de la pública. Què estem esperant per l'instrumental?", es pregunta la Maria. Una altra de les solucions que planteja la llevadora és reduir al màxim els intermediaris. "Hauríem de poder resoldre la demanda en el primer lloc on vas i garantir una atenció personalitzada i humana", exigeix.

Tot i les peticions de la llevadora i l'activista, Escuriet (ICS) insisteix que la derivació és "simple". A més, adverteix que "molt probablement la col·laboració amb els centres privats sigui necessària perquè s'ha de garantir tenir una solució per a les dones". Aquí és quan torna a entrar en joc l'objecció de consciència, perquè quan la dona reclama una interrupció en una demarcació on tots els professionals són objectors de consciència dels avortaments quirúrgics sense causa mèdica, com és el cas de Lleida, la dona s'ha de desplaçar obligatòriament a Barcelona, Tarragona o Girona. Per a Salut, la solució de moment és mantenir els concerts amb les clíniques privades per assegurar-se que cap dona es quedi sense l'accés a l'avortament.

Salut assegura que els ginecòlegs del sistema públic tenen la formació per practicar interrupcions

A més, Escuriet assegura que "els ginecòlegs ja tenen aquesta formació" per practicar interrupcions, i afegeix que la majoria d'avortaments mèdics que necessiten una tècnica instrumental es realitzen a hospitals públics. "Els ginecòlegs -del sistema públic- ho fan dins de la seva pràctica diària", apunta. Així doncs, per al càrrec de Salut el problema principal no seria la formació, sinó la sensibilització dels professionals perquè entenguin que haurien de practicar avortaments de tota mena. Explica que, a poc a poc, hi ha alguns ginecòlegs que reben casos dels ASSIR i practiquen els avortaments en hospitals públics.

Avortament mèdic

Interrupció de l’embaràs que es practica quan hi ha risc greu per la vida o salut de la dona, d’anomalies greus en el fetus o malaltia molt greu i incurable del fetus

Avortament farmacològic

Interrupció de l’embaràs que es fa a través d’ingerir dos fàrmacs: mifepristona -via oral- i misoprostol -via bucal-. Es pot practicar fins a la setmana nou de l’embaràs

Avortament instrumental o quirúrgic

Interrupció de l’embaràs a través de tècniques quirúrgiques -normalment dilatació i aspiració de l’úter- per la via vaginal. Es pot practicar en qualsevol moment de l’embaràs 

L’avortament encara està al codi penal

L’avortament és legal i gratuït, però encara no està plenament despenalitzat. Segons l’article 145 de la llei Orgànica 10/1995 del Codi Penal, una dona que practiqui un avortament fora dels casos permesos per la llei -com podria ser una menor de 16 o 17 anys que no tingui l’autorització paterna per sol·licitar-lo- serà penalitzada amb una multa d’entre 6.000 a 24.000 euros. El ginecòleg que practiqui la interrupció pot enfrontar-se a penes de presó d’entre un i tres anys.