Una desena d'entitats de l'Estat impulsa la iniciativa ciutadana europea Housing for All, que exigeix mesures per facilitar l'accés a l'habitatge a nivell europeu. En total hi participen gairebé 80 organitzacions d'una vuitantena de països. La campanya vol crear millors condicions marcar tant jurídiques com financeres. L'han explicat aquest dijous en roda de premsa nou de les 11 entitats promotores a l'Estat: la PAH, l'Observatori Desc, Fundació Hàbitat3, el Sindicat de Llogaters, Sostre Cívic, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la FAVB i les fundacions Mambré i La Dinamo. A més, hi ha adherides dues entitats de Madrid i València.

La iniciativa, que va néixer a Àustria i va ser registrada a la Comissió Europea el 18 de març, té un període d'un any per recollir el milió de signatures requerides perquè tiri endavant, 40.500 de les quals han de provenir d'Espanya: "Esperem recollir-ne el doble". Una de les principals propostes de Housing for All és que la inversió en habitatge públic no computi en el sostre de dèficit del 3% del PIB estipulat en el Tractat de Maastricht de la Unió Europea, per així evitar que sigui una excusa per alguns països, segons han explicat.

També proposa més accés al finançament de la UE per a promotors d'habitatges socials, sostenibles i sense ànim de lucre, normes de competència per als lloguers de curta durada i la compilació d'estadístiques sobre les necessitats d'habitatge a Europa. Amb això, pretenen aconseguir la creació d'un parc d'habitatge social i assequible de lloguer o cessió d'ús d'un 15% en 10 anys i un 30% en 20 anys, i assegurar un lloguer estable i assequible.

En la roda de premsa col·lectiva, les entitats han presentat les mesures com la resposta a una greu crisi de l'habitatge a Europa: "Necessitem una resposta coordinada, des de diferents països, per aconseguir eines que ens permetin avançar en el dret a l'habitatge". Han lamentat que a Espanya, en els últims anys, hi ha hagut desenes de milers de famílies desnonades i han afirmat que la iniciativa busca passar de la retòrica "a un marc jurídic clar" que defensi l'habitatge digne. Espanya compta amb una desena part de l'habitatge públic que altres països del seu entorn, només l'1,5% enfront d'una mitjana del 15%, segons han exposat, cosa que no consideren accidental sinó fruit de l'aposta per un model "insostenible" de propietat i habitatge protegit de venda.

Tot i que en funció de l'Estat la situació és més o menys greu, la realitat és que l'accés a l'habitatge, que gairebé arreu s'ha convertit en una mercaderia, és un problema estructural, fins al punt que 82 milions de llars comunitàries destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar el cost de la casa i el nombre de persones sense llar no deixa de créixer. La iniciativa ciutadana europea pretén ser una "crida als països europeus perquè prioritzin la inversió en habitatge i facin un pas endavant en la creació d'habitatge assequible".