Coordinar les diferents experiències perquè la lluita per l’habitatge tingui una major incidència social. A grans trets, aquest és el propòsit del I Congrés d’Habitatge de Catalunya, que se celebrarà els pròxims dies 16 i 17 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona. La trobada, que ve gestant-se des de mitjans de 2018, preveu reunir un ampli ventall de col·lectius entorn la necessitat d’articular una resposta el màxim d’unitària possible que garanteixi aquest dret fonamental. I això implica, segons els organitzadors, teixir aliances amb la resta de moviments socials transformadors, atès que l’habitatge travessa i representa un pilar bàsic en la vida de qualsevol persona i col·lectivitat.

Així doncs, a més d’analitzar la tasca que desenvolupen la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la resta de col·lectius implicats en aquest àmbit, el Congrés d’Habitatge aspira a definir els eixos amb què “colpejar com un sol múscul social” l’especulació i el procés de gentrificació que pateixen les principals ciutats del país.

Segons el document presentat per a l’ocasió, “de la mateixa manera que bancs, immobiliàries i grans propietaris operen de forma coordinada, el moviment per l’habitatge està obligat a desplegar mètodes de lluita compartides per ser més eficaç”. Sobretot en un moment -indiquen- en què l’habitatge està sotmès a un nivell de mercantilització sense precedents, fet que dificulta el seu accés, quan no l’impedeix, a àmplies capes de la població.

Revisar el passat per repensar el moviment

L’àmbit de l’habitatge ha sofert una mutació important la darrera dècada. Han irromput nous actors en el mercat, com els fons d’inversió estrangers, i el preu dels lloguers s’ha disparat fins a nivells alarmants. Només el 2018, gairebé 9.000 famílies catalanes van ser desnonades per impagament de lloguer i unes tres mil més per execucions hipotecàries, sense comptar amb el repunt incalculable d’expulsions “silencioses”, conegudes per aquelles que es produeixen quan els inquilins no renoven el contracte davant la impossibilitat de cobrir l’increment del lloguer.

Segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, entre el tercer trimestre de 2014 i el tercer de 2017, l’encariment mitjà d’obra nova a Barcelona va ser d’un 20%, el de segona mà un 43% i el lloguer al voltant del 30%. Si això hi afegim la compra de blocs sencers per part de Blackstone i altres fons voltors, el mercadeig al qual s’han abonat petits i mitjans propietaris i les llistes d’espera a la mesa d’emergència, que a l’any passat va superar els 500 casos a la capital catalana, les dificultats per accedir a un sostre digne arriben a nivells desconeguts en l’actual etapa democràtica. Avui, milers de persones es veuen obligades a marxar a poblacions petites on el preu de l’habitatge encara és suportable, ocupar immobles buits o bé compartir sostre amb familiars o coneguts del seu propi entorn.

Però si la situació de l’habitatge ha canviat radicalment, també ho han fet les respostes de la societat civil, ja que en només deu anys s’han multiplicat de forma notable els grups que s’enfronten a aquesta xacra social. En el Congrés hi prendran part, entre altres, una vintena de xarxes i sindicats d’habitatge, observatoris i nuclis de la PAH, així com les plataformes d’habitatges de Badalona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet o Cadaqués, a més de l’Associació de veïns de Ciutat Meridiana o l’Associació 500x20 de Barcelona. Un estol de col·lectiu que, segons explica Clàudia Ruscalleda, portaveu del I Congrés de l’Habitatge, exigeix “una estratègia compartida que canalitzi i enforteixi tota aquesta riquesa organitzada”.

Segons Ruscalleda, el Congrés neix amb el doble propòsit d’acabar amb l’actual atomització d’experiències disseminades arreu de la geografia i, de l’altra, passar de la fase defensiva a un marc programàtic que, a més d’abordar les causes que han propiciat l’emergència habitacional, faci propostes concretes i les executi de forma coordinada. “Hem de poder vincular els tres tipus de lluita que funcionen actualment: la dels sindicats que desescalen el conflicte a força de negociar la rebaixa del preu de l’habitatge amb els propietaris; la que fa la PAH i altres grups instant les institucions a facilitar habitatge social a qui compleix els requisits; i després la gent que s’autoorganitza per accedir a un habitatge mitjançant l’ocupació”, assenyala Clàudia Ruscalleda.

Aliances per esdevenir un contrapoder

Tant o més important que coordinar les tres potes del moviment, el Congrés aspira a consensuar una radiografia que ha de conduir a una agenda d’actuació que, tot respectant l’autonomia de cada grup, permeti obtenir resultats tangibles a favor del dret a l’habitatge. Conscient que fins ara les conquestes assolides en el terreny social i polític “només suposen petits pedaços”, els organitzadors han posat a debat un document base i cinc ponències que desgranen eines organitzatives i campanyes noves amb què assolir victòries concretes que reforcin el moviment.

D’aquests documents, que els participants han modificat amb les seves esmenes, s’espera que en surti un programa que converteixi el moviment de l’habitatge en “un agent polític amb possibilitats de canviar les tornes”. Un horitzó pel qual es veu necessari interpel·lar a col·lectius de l’àmbit feminista, cooperatiu o laboral que, des del seu camp d’actuació, poden aportar la seva mirada. “Atès que l’habitatge és la columna vertebral sobre la qual gravita la vida de les persones hem volgut convidar aquests moviments que, en qualitat d’observadores, ens poden ajudar a esdevenir un contrapoder que, lluny d’estar dispers i compartimentat, pot generar comunitat”, afirma Clàudia Ruscalleda.

Perquè aquest treball no quedi en paper mullat, el Congrés constituirà grups de treball que es dedicaran a fer un seguiment del full de ruta aprovat i que estudiarà, de cara a una segona trobada, la possibilitat de dotar al moviment d’un paraigua organitzatiu estable on tothom se senti representat. Al capdavall, la trobada vol ser una palanca dirigida a sumar esforços per combatre un sistema capitalista que lesiona un dels drets elemental de qualsevol individu, com és disposar d’un sostre on poder tenir una vida justa i digna.