Mohammad al Otaibi va tenir una mala idea: fundar una associació defensora dels drets humans a l'Aràbia Saudita, una de les últimes monarquies absolutistes del planeta. El seu paper de membre fundador de la Unió pels Drets Humans li ha costat una condemna de 17 anys de presó. El seu homònim Mohammad al Bajadi, creador de l'Associació Saudita de Drets Civils i Polítics (ACPRA), encara no sap quant de temps haurà d'estar pres: està reclòs sense càrrecs ni judici des de maig de 2018.

Tots dos casos figuren en l'últim informe elaborat per Amnistia Internacional (AI) sobre la repressió salvatge que el règim de Salman bin Abdulaziz manté contra els seus compatriotes. El document se centra en el que ha passat en aquest regne des de desembre de 2020, quan Aràbia Saudita va abandonar la presidència de la cimera de G-20. Quan la comunitat internacional va deixar de mirar formalment cap a Riad, el Govern va dir adéu a la seva cara amable i va recuperar el camí de l'opressió cap a activistes de drets humans, periodistes o tuiters.

Després de concloure la presidència saudita del G-20, els tribunals locals "van dictar dures penes de presó per simples tuits i van imposar restrictives condicions -com prohibicions de viatjar o el tancament de comptes de les xarxes socials- a persones que ja havien quedat en llibertat després d'haver complert condemna", subratlla el document.

Carlos de las Heras, portaveu d'AI Espanya per l'Aràbia Saudita, assenyala a Públic que "l'any passat les autoritats saudites van dur a terme una estupenda campanya de relacions públiques de cara a l'exterior: van fer alguns anuncis positius, com la reducció del nombre de condemnes a penes de mort i execucions". No obstant això, "aquests signes d'obertura o reforma s'han convertit en un miratge".

L'organització de drets humans ha aconseguit documentar 64 casos de persones "judicialment perseguides per haver exercit els seus drets a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió". D'elles, 39 continuaven a la presó, "mentre que les restants havien quedat recentment en llibertat condicional després d'haver complert condemna o estaven en espera de judici per càrrecs relacions amb la seva llibertat d'expressió i la seva tasca de drets humans".

En la majoria dels casos "el Tribunal Penal Especialitzat havia dictat condemna en judicis manifestament injustos, entelats per mesos de reclusió en règim d'incomunicació i d'aïllament, sense assistència lletrada durant els períodes de detenció, els interrogatoris i el judici, al que se sumava l'admissió indiscutida, en els tribunals, de 'confessions' extretes mitjançant tortura que, en moltes ocasions, van desembocar en condemnes a mort".

De fet, les condemnes a la pena capital, que havien experimentat un descens del 85% durant la presidència saudita del G-20, han crescut notòriament des de llavors. Al desembre, després de la fi de la cimera celebrada el mes anterior, hi va haver nou execucions de presos. En el que va de 2021 se'n sumen ja 40.

El document cita el cas de Mustafa al Darwish, un jove saudita de la minoria xiïta executat el juny passat, després de tres anys amb una condemna a mort sobre la seva esquena. Entre els càrrecs en contra figuraven acusacions com ara una suposada "participació en rebel·lió armada contra els governants, bloquejar carreteres i sembrar la discòrdia", "formar una xarxa terrorista armada i disparar contra agents de seguretat" o "buscar el trencament de la cohesió nacional mitjançant la seva participació en més de 10 disturbis".

AI recull les declaracions de Mustafa al-Darwish durant una de les vistes judicials davant el Tribunal Penal Especialitzat. "La meva confessió no és vàlida, perquè em van amenaçar, em van pegar i em van torturar per extreure una confessió. També em van torturar en zones sensibles del cos fins que vaig perdre el coneixement. Vaig confessar per por a perdre la vida", ha denunciat.

Judicis injustos

En aquest context, AI també ha documentat "desenes de casos de persones que segueixen condemnades a mort en l'actualitat, i que van ser jutjades i condemnades pel Tribunal Penal Especialitzat per diversos càrrecs relacionats amb la seva oposició al govern, la seva participació en protestes contra seva i la seva presumpta implicació en atacs o assassinats". "Totes elles van ser condemnades en judicis manifestament injustos, entelats per denúncies de tortura durant la detenció, que no van ser investigades, en cap cas, per la fiscalia", remarca.

En un altre apartat, l'informe recalca que "totes les persones recentment jutjades o condemnades pel Tribunal Penal Especialitzat han estat sotmeses a règim d'incomunicació i, durant mesos, han romàs recloses en règim d'aïllament, sense poder mantenir cap contacte regular amb el món exterior".

De fet, en gairebé cap dels casos "es va permetre consultar els seus representants legals des del moment de la seva detenció fins al principi de l'opinió, i algunes d'elles van ser sotmeses a tortura i altres maltractaments durant els seus primers mesos de detenció". "Unes altres van ser condemnades a dures penes de presó, o a mort, en judicis ostensiblement injustos", subratlla .

Abdulrahman al Sadhan, empleat de la Mitja Lluna Roja que va tenir la gosadia de criticar el règim des del seu compte de Twitter, va ser detingut sense ordre judicial i sotmès a desaparició forçada, des del moment de la seva detenció al març de 2018 fins que li van permetre cridar per primera vegada a la seva família, el 12 de febrer de 2020.

Els seus éssers estimats van explicar a AI que "mentre va romandre reclòs en règim d'incomunicació, havia estat sotmès a descàrregues elèctriques, pallisses, flagel·lació, suspensió en postures en tensió, privació de la son, amenaces de mort, insults, humiliació verbal i règim d'aïllament" . L'abril passat va ser condemnat a 20 anys de presó.

També a l'abril va arribar la condemna contra el defensor dels drets humans Khaled al Omeir, qui va rebre una pena de set anys de presó. "No va tenir accés a assistència lletrada ni durant el judici ni durant el període de detenció prèvia a aquest. Va passar molt de temps en règim d'aïllament, i afirma que en presó preventiva, abans dels interrogatoris, el mantenien amb els ulls embenats durant hores", relata AI.

Oportunitats de negocis

Aquestes greus violacions als drets humans són omeses en els diferents informes elaborats per l'Oficina Econòmica i Comercial del Govern d'Espanya a Riad. Tant la "guia de negocis" actualitzada al juny passat i que conté "informació relativa a la situació actual de país, tant política com econòmica", com la "Guia País" sobre Aràbia Saudita, publicada un mes abans, exclouen qualsevol al·lusió als casos de persecució contra opositors polítics, tuiters o defensors de drets humans.

Segons ha pogut constatar Públic, el document titulat "Guia País" no fa ni una sola menció als drets humans, cosa que tampoc passa en la guia de negocis. En tots dos documents sí que pot trobar-se una al·lusió directa al sector de Defensa com un dels àmbits "prioritaris" on les empreses espanyoles poden buscar oportunitats comercials.

Gairebé una trentena de llicències

Efectivament, Espanya és un dels principals subministradors d'armament a l'Aràbia Saudita. El 2020 -últim període de què hi ha informació disponible- la junta interministerial que s'encarrega d'autoritzar o rebutjar les sol·licituds d'exportació d'armament espanyol va donar el seu vistiplau a 26 llicències de material de defensa per valor de 215,3 milions.

Segons consta en el contrainforme elaborat per la campanya Armes Sota Control -integrada per AI, Greenpeace, Intermón Oxfam i FundiPau- va haver-hi autoritzacions per un valor d'1 milió d'euros en armes petites, 4 milions en armes lleugeres, 122 milions en munició o 75 milions en aeronaus, a més de 6,2 milions en equips de formació d'imatge o contramesura, que inclouen càmeres i equips de procés d'imatge, "susceptibles de ser usats en els bombardejos de Iemen".

Des de les oficines d'AI Espanya, De las Heras sosté que "el Govern no pot ignorar la situació dels drets humans a l'Aràbia Saudita". "Espanya no pot ni ha de vendre armes a països que puguin utilitzar-les per dur a terme violacions als drets humans", ha afegit.

La Secretaria d'Estat de Comerç ha defensat en reiterades ocasions que les armes venudes per Espanya no són utilitzades per a la vulneració de drets humans, alhora que reivindica les garanties que ofereixen els protocols vigents a dia d'avui. No obstant això, les actes de la junta interministerial que analitza aquestes operacions són secretes.