Público
Público

Drets Humans Una quarantena d’ONG d’arreu de l’Estat denuncia a l’ONU que Espanya vulnera els drets humans

Entre d'altres, s’alerta sobre qüestions referents als drets d’expressió i manifestació pacífica, la llei de Seguretat Ciutadana, la discriminació contra les llengües autòctones diferents al castellà, el dret d'asil o el dret a l'autodeterminació. Òmnium Cultural, l'ANC, el Col·lectiu Praga o el Grup de Periodistes Ramon Barnils, entre les entitats que denuncien la situació. 

Les entitats durant la roda de premsa en què han exposat les vulneracions de drets humans per part de l'Estat.

PÚBLIC

Una quarantena d’ONG de diversos punts de l’Estat ha presentat aquest dimarts a l’ONU les seves denúncies sobre vulneracions de drets fonamentals a Espanya. Ho han fet a Ginebra, en la sessió prèvia de l’examen periòdic universal (EPU) del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, que l’Estat espanyol haurà d’afrontar al gener. Entre les ONG n’hi ha moltes de catalanes -com l’ANC, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Novact, el Col·lectiu Praga, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, International Trial Watch o el Grup de Periodistes Ramon Barnils-, però també d’altres parts de l’Estat, com la Fundació Galiza Sempre, Sare o Etxerat. 

En concret, les organitzacions han comunicat aquest dimarts, dia internacional dels Drets Humans, el contingut dels informes presentats que es tindran en compte durant la 35a sessió del Grup de Treball de l’EPU en la qual s’avaluarà la situació de drets humans a Espanya. En l’acte han denunciat “l’increment de vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles contra diferents col·lectius”, cosa que s’ha vist reflectida en l’augment del nombre d’informes presentats a Nacions Unides.

Entre d’altres, s’alerta sobre qüestions referents als drets d’expressió i manifestació pacífica, la llei de Seguretat Ciutadana, la discriminació contra les llengües autòctones diferents al castellà, els drets a la veritat, a la justícia i a la reparació de les víctimes de greus crims comesos durant la Guerra Civil i la dictadura, els drets de les persones amb discapacitat psicosocial o el dret d’asil. Totes aquestes temàtiques ja van aparèixer en exàmens anteriors, però segons les ONG l’Estat “reitera en les vulneracions i no implementa les recomanacions fetes”.
En canvi, com a novetat, es parla per primera vegada de drets digitals i del dret a l’autodeterminació arran dels fets ocorreguts a Catalunya a partir l’1 d’octubre del 2017. De fet, la situació a Catalunya és un dels grans focus de les denúncies per vulneració de drets humans per part de l’Estat espanyol.

En la roda de premsa que s’ha fet all Club Suís de la Premsa de Ginebra, que és on les entitats han presentat les seves conclusions, el coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional de l’ANC, Jaume Bardolet, ha comentat que “fem una crida a les autoritats espanyoles a promoure el dret a la participació pública, oferint una oportunitat per a l'expressió de la voluntat del poble català", i ha denunciat que Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín no hagin pogut accedir a l’acta d’eurodiputats.

Elena Jiménez, de la junta d’Òmnium, ha reclamat que es compleixi la resolució del Grup de Treball de l’ONU i s'alliberi els presos polítics, mentre que Marc Marsal, del Col·lectiu Praga, considera que en el judici del Procés es va produir una “greu vulneració al dret a un judici just” i Elisenda Rovira, del Grup Barnils, ha denunciat que “en els últims anys, la llibertat d'informació i d'expressió s'ha posat en perill a Espanya, afectant no només periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació, sinó també artistes, professors i públic en general".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?