Público
Público

Economia El creixement econòmic continuat segueix sense traslladar-se a la majoria de salaris

Tot i la desacceleració, Catalunya acumula 25 trimestres consecutius de creixement econòmic. En aquest període, però, no s'ha resolt la pèrdua de poder adquisitiu durant la crisi i que les diferències entre els sous alts i baixos s'hagin eixamplat. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Un centre comercial a Barcelona.

Tot i que alguns indicadors adverteixen dels riscos d’una imminent nova crisi econòmica, de moment l’economia catalana manté un creixement notable. Segons les dades que ha donat a conèixer l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, aquest divendres, l’economia del Principat ha crescut cinc dècimes el darrer trimestre, el que situa el creixement interanual en el 2,0%. Encara que està lluny de les magnituds dels anys 2015 – 2016 -quan els creixements interanuals en alguns trimestres van situar-se per damunt del 4%- significa que Catalunya acumula 25 trimestre consecutius de creixement del seu Producte Interior Brut (PIB), en concret des del segon trimestre de 2013, quan va arrencar l’actual sèrie. Ara bé, ni aleshores ni ara aquest creixement no s’ha redistribuït ni s’ha repartit d’una manera equitativa, sinó que ha afavorit clarament a les rendes més elevades.

També aquest divendres s’han donat a conèixer les dades de la inflació, en aquest cas per l’espanyol Institut Nacional d’Estadística (INE), que va situar-se a l’agost en el 0,6% a Catalunya. En un comunicat, la UGT de Catalunya recalca que es tracta d’un “augment suau de preus”, però que no ha servit per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que van patir la majoria de salaris durant els anys de la crisi. En concret, el sindicat recalca que entre el 2008 i el 2017 els sous van perdre de mitjana un 6,4% de poder adquisitiu -resultat de la diferència entre el seu creixement i el de la inflació-.

A més a més, el repartiment del salaris en la darrera dècada també ha variat, de manera que s’ha eixamplat la diferència entre els més baixos i els més elevats. Al 2008, el 20% de salaris més baixos se situaven en 9.221 euros, mentre que el 20% dels més alts s’enfilaven als 40.774 euros anuals, el que suposava que els més elevats multiplicaven per 4,4 els més baixos. A finals de 2017, en canvi, la diferència s’enfilava fins als 4,8 (43.961 euros els més alts i 9.177 els més baixos).

Per tot plegat, el sindicat reclama un “repartiment més just del creixement econòmic”, la recuperació de la capacitat adquisitiva de la majoria dels salaris, amb convenis col·lectius que apliquin augments salarials del 3%; la “derogació immediata de les reformes laborals” i una reforma del sistema impositiu per tal que les rendes del capital guanyin pes en detriment de les rendes del treball, de manera que el sistema tingui una “veritable progressivitat fiscal”.