Público
Público

Economia Hores extres i contractes temporals supleixen el ‘boom’ de la logística

El Clúster Logístic detecta que el sòl disponible ha crescut un 20% a Catalunya en el darrer any i que el 40% de la nova superfície ja està llogada per l’increment del comerç electrònic | Els sindicats alerten que l’aparició de noves empreses de serveis al sector “dificulta el compliment del conveni col·lectiu”.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El centre logístic del Corte Inglés a la Bisbal del Penedès. GEMMA SÁNCHEZ

El 80% de les mercaderies que entren i surten de Catalunya ho fa per carretera. La tendència s’ha aguditzat per la irrupció del comerç electrònic. El creixement del sector ha tingut dues derivades: l’increment de la contractació d’espai logístic i l’aparició d’empreses de serveis que realitzen aquest tipus d’activitats i que apliquen altres convenis que no tenen a veure amb l’estipulat per la logística. L’ecommerce ha provocat un augment de la demanda de sòl per part d’aquestes companyies que requereixen més espai per les seves accions.

Un informe de l’organització Clúster Logístic conclou que la xifra de sòl logístic llogat pels inversors va superar els quatre milions de metres quadrats el darrer trimestre de l’any passat. “El parc logístic ha crescut un 20% en un any i ho continuarà fent perquè està confirmada la incorporació de 350.000 metres quadrats abans que s’acabi aquest any”. L’estudi de l’entitat dibuixa el que li espera al futur del sector logístic. “La dada més reveladora és que gairebé un 40% de l’espai que s’ampliï ja està llogat”, matisa el Clúster.

Davant d’aquesta situació, el Clúster demana “reconvertir immobles industrials obsolets i la construcció de nous”. A més, critica que les administracions no estan fent res per entendre el problema i per aquest motiu reclamen “agilitzar els tràmits i els procediments per a la generació de nous sòls logístics”.

Canvi de model comercial i laboral

L’auge del comerç electrònic està comportant modificacions en la forma que tenen els clients de relacionar-se amb els establiments, però també en l’estructura laboral. “En determinades èpoques, com la de Nadal, els empleats treballem set dies a la setmana, fent més hores i doblant jornades”. Així s’expressa Juan Carlos Pérez, secretari del sector de Carreteres i Urbans del sindicat UGT. La realitat que explica Pérez fa que els transportistes, en moltes ocasions autònoms, pateixin una sobrecàrrega de feina amb unes condicions laborals força precàries.

Les empreses que es dediquen a l’entrega de les comandes acostumen a incrementar les seves plantilles durant els pics d’activitat, però la problemàtica es genera amb els treballadors que reben o preparen les comandes als magatzems logístics o fins i tot els que les reparteixen fins al punt de distribució.

Des de CCOO a Catalunya, el responsable del sector de Carreteres, José Manuel Acosta, denuncia “les pressions que reben els treballadors per repartir la mercaderia a temps en un entorn amb un ritme de feina fort i uns centres logístics sobresaturats”. En aquest cas, Acosta assenyala que les empreses de serveis que s’han introduït al sector se n’aprofiten per “vulnerar els convenis on no hi ha delegats sindicals”. El dirigent de CCOO recorda que apliquen altres convenis que no tenen a veure amb la logística. “El nostre marca una jornada laboral de 39 hores i mitja a la setmana de dilluns a divendres, però aquestes companyies no el compleixen i menys si contracten a empleats autònoms”.

Dificultats per organitzar les plantilles

En el cas dels repartidors de mercaderies, un 80% dels treballadors estan ocupats per compte propi i només un 20% són assalariats. En aquest context, “costa molt organitzar la feina perquè es tracta d’empleats majoritàriament joves amb ritmes de treball alts, que fan hores extres i canvis de jornada constants”. Aquest buit legal en les feines de nova creació suposa un repte pels sindicats, que han de trobar la fórmula per encabir aquestes activitats en la realitat del món del treball. Acosta afegeix que “aquestes dificultats per organitzar les plantilles les ha generat la Reforma Laboral”, aprovada l’any 2012.

El pes de Catalunya en aquest sector es visualitzarà el pròxim mes de juny amb la celebració del Saló Internacional de la Logística i la Manutenció. Durant la presentació del certamen, el president de l’Organització Mundial de Zones Franques, Mohammed Al Zarooni, va defensar la importància d’enfortir el sector logístic per afavorir l’ecommerce. “El comerç electrònic ja no és una qüestió de futur, sinó de present, ja que representa un 12% del total global”. En aquest panorama, “ens hem de plantejar quines oportunitats tenim i quin marc jurídic construïm”.

En aquesta cimera logística que acollirà Barcelona, les empreses participants analitzaran eines per impulsar el sector. Les entitats que organitzen l’esdeveniment apunten que “la millora de la logística ha de ser una prioritat per recuperar i rellançar l’economia” en un àmbit de globalització i d’entorns canviants.

Tot i aquests condicionants i la necessitat de regular l’ocupació en el sector, la demanda de sòl logístic no para de créixer. Igual que en altres àmbits, Barcelona i Catalunya s’han convertit en un pol d’atracció d’inversors. Una de les firmes que atreu aquest tipus d’inversions, Savills Aguirre Newman, augura “unes previsions positives per a la logística per l’extensió del comerç electrònic”. Alguns exemples són els 81.000 metres quadrats adquirits a la Bisbal del Penedès per l’empresa ID Logistic, subministradora de la firma tèxtil Kiabi, els 50.000 de Sesé Logística a Abrera o el lloguer d’uns altres 50.000 per part de la multinacional Vente Privee, especialitzada en la venda on-line amb descomptes, a prop de Tarragona. Aquest boom d’adquisicions del sector logístic haurà d’anar acompanyat d’una revisió de les condicions i les relacions laborals dels treballadors dels magatzems i dels transportistes que reparteixen les mercaderies.