Público
Público

Economia El Mobile reactiva les fires i el turisme de negocis després de 15 mesos d'aturada

La celebració de l'esdeveniment serveix com a punt de partida per recuperar l'activitat, encara que els experts proposen una oferta de congressos més sostenible i inclusiva, basada en la diversificació, la captació de nous mercats, com l'asiàtic, i en l'aposta per les iniciatives culturals

Una imatge de la Fira de Barcelona el dia d'inici del MWC 2021.
Una imatge de la Fira de Barcelona el dia d'inici del MWC 2021. Albert Cadanet / ACN

El Mobile World Congress va ser un dels primers esdeveniments multitudinaris que es va cancel·lar just abans de la irrupció de la pandèmia de la Covid-19. Ara, gairebé 15 mesos després, la seva celebració sembla ser el punt d'arrencada d'un sector, el de les fires i congressos, durament castigat i que comporta un turisme de negocis, format generalment per persones amb un poder adquisitiu alt. Després d'aquesta llarga travessia en el desert, ara apareixen les crides a transformar-lo, igual que succeeix amb el turisme residencial, en una aposta per la qualitat, que conquisti nous mercats, com l'asiàtic, amb estades més llargues i amb un model experiencial i personalitzat que desestacionalitzi el fenomen.

La fira, que s'ha desenvolupat aquesta setmana a la Fira de Barcelona, ha combinat els visitants presencials i els actes virtuals. Les inscripcions per a aquesta edició van ser tardanes, encara que finalment van assistir-hi uns 30.000 congressistes, procedents majoritàriament de l'Estat espanyol o del sud d'Europa. Més enllà de les xifres, que en el cas de l'ocupació hotelera s'ha situat al voltant del 45%, el MWC ha estat el banc de proves per a la celebració d'esdeveniments professionals a través d'un nou protocol de control, basat en els passaports Covid, les proves d'antígens, l'ús de mascaretes i la presa de la temperatura en els accessos. Així mateix, l'assaig també ha evidenciat la irrupció d'una nova categoria de turista, més preocupat per la seguretat, la sostenibilitat i amb interessos culturals.

Malgrat l'auge forçat del teletreball i dels actes telemàtics, un baròmetre de la consultora Braintrust preveu un creixement progressiu del sector fins a l'any 2025, moment en el qual se situarà en els nivells anteriors a la Covid-19. El codirector de l'informe, Ángel García Butragueño, assegura que "en els propers 10 anys es reduiran considerablement els desplaçaments en avió inferiors a dues hores i mitja, mentre es mantindran els viatges de llarga durada".

El pes de la sostenibilitat

Des del Barcelona Convention Bureau, entitat que forma part de Turisme de Barcelona i que promociona la capital catalana com a seu de reunions, mostren un comptador actualitzat de 97 congressos per a aquest any, una xifra encara força per sota dels 430 del 2019. Afegint jornades, cursos i convencions, la xifra va arribar als 1.733 reunions professionals i 664.607 participants. L'entitat remarca que l'Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA, per les sigles en anglès) va col·locar Barcelona com a primera en el rànquing pel nombre de delegats i quarta en la xifra de congressos.

La ciutat s'ha posicionat fins ara en aquest segment gràcies als equipaments, la ubicació, les connexions o el mite de la qualitat de vida. Però més enllà d'aquests factors, els especialistes coincideixen que per recuperar la indústria dels viatges professionals serà imprescindible un compromís empresarial i públic amb la sostenibilitat.

"Tot va caure amb el Mobile i ara es torna a reactivar, però l'experiència servirà perquè el format híbrid es mantingui en els propers anys fins que el ritme de la vacunació s'estengui i es recuperi la confiança sanitària". El vaticini d'Amanda Sánchez Lahosa, coordinadora de l'especialització de Direcció d'Esdeveniments del màster en Direcció d'Empreses Turístiques de CETT-UB, dibuixa un escenari amb congressos més reduïts, apareixent seminaris, convencions i trobades que portaran el sector a una reconversió. "El networking i la sociabilitat del contacte humà no desapareixeran perquè són necessaris, però es mirarà molt més el motiu de la reunió".

Diversificació i accessibilitat

Sánchez Lahosa creu que la recuperació del turisme de congressos i fires anirà acompanyada de la reactivació dels negocis que estan al voltant de l'esdeveniment i que es beneficien d'aquest. Això sí, insta que Barcelona es posi les piles davant la competència que avança en d'altres destins, com Portugal, el Marroc i l'Europa de l'Est. "Hem de canviar coses per convèncer nous públics, com podria ser el mercat asiàtic".

El turisme de masses s'hauria de substituir per un altre focalitzat en la qualitat del visitant i en el qual la despesa per estada és més gran gràcies a l'interès per les iniciatives culturals i un poder adquisitiu més alt. L'experta posa l'accent en la diversificació pel tipus d'oferta, però també en la incorporació de nous col·lectius. "Els estudis indiquen que les persones amb discapacitat gasten més i solen venir acompanyades". Segons Sánchez Lahosa, l'aposta rau en un turisme inclusiu que vengui Barcelona com una ciutat accessible.

Per construir aquesta alternativa, l'especialista en esdeveniments turístics sol·licita una col·laboració entre l'administració pública i l'empresa privada per "complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, com la igualtat de gènere, la pau, el treball decent amb personal qualificat, la formació i la sostenibilitat". Entre les mesures a emprendre, assenyala l'augment de les taxes per als mitjans de transport que emeten CO2 i el reforç de les estratègies de Responsabilitat Social Corporativa. El nou model de turisme de negocis ha de tenir en compte no només el desenvolupament econòmic i el visitant, sinó el ciutadà i la cura de l'entorn. El futur del sector de les fires i congressos també passa per la sostenibilitat i pel control sobre la gestió de l'espai públic que realitzi l'Administració.

El relat 'oficial' del retorn de l'activitat

Entitats veïnals critiquen l'intent de ressuscitar les fires per mantenir el model d'explotació urbana i turística

Fa pocs mesos, Turisme de Barcelona va iniciar una campanya, batejada com "Barcelona Workation", encaminada a atreure professionals estrangers autònoms perquè teletreballessin des de la ciutat, alhora que es potenciaven els atractius turístics de la capital catalana. Aquest moviment, enfocat al turisme residencial, té la seva translació en l'àmbit de les fires i els congressos amb la construcció d'un relat oficial de la tornada a una certa activitat i normalitat del sector. Aquestes són les impressions de Dani Pardo, membre de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT). Segons comenta, la pràctica suposa un pas més a l'explotació turística de la ciutat.

Pardo, com a representant de la ABDT, igual que la directora de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela, defensen la necessitat de retornar els allotjaments turístics al parc d'habitatge habitual com a eina per defensar el dret a la cuitat. Pardo aclareix que "respecte a l'ocupació hotelera no està passant pràcticament res, però s'està construint el relat del retorn a l'activitat". Per al membre de la ABDT, l'estratègia de repetir el mantra que els hotels s'estan omplint i que el turisme de negocis es reactiva respon "a una maniobra per reforçar certs interessos per mantenir o incrementar l'arribada de creuers o la visió favorable a l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat".

De tota manera, Pardo considera que, després de la pandèmia, hi ha més sensibilitat amb relació a l'ocupació indiscriminada de l'espai públic. Per això, lamenta els intents de l'Ajuntament de Barcelona de prosseguir amb alguns dels plantejaments implantats arran de la Covid-19, com la rebaixa de les taxes per instal·lar terrasses. "L'intent d'estendre la mesura indefinidament em sembla una bogeria", subratlla. 

En aquesta línia, un recent estudi titulat Precarietat laboral i habitatges d'ús turístic, elaborat per Ernest Cañada i Carla Izcara Conde, i publicat per Alba Sud, alerta del ja conegut impacte del lloguer turístic a les dinàmiques urbanes, especialment en els processos de gentrificació i desplaçament de la població amb menor poder adquisitiu i l'increment dels conflictes, però també afegeix una afectació no tan evident: l'afectació sobre el treball generat per aquestes noves formes d'organització de l'allotjament turístic.