Público
Público

Economia Un model de turisme socialment just i ecològicament sostenible?

Ernest Cañada i Carla Izcara han coordinat 'Turismos de proximidad, un plural en disputa' (Icària), un recull de textos que planteja alternatives al model actual socialment transformadores i respectuoses amb el medi ambient

Carla Izcara i Ernest Cañada, coordinadors de 'Turismos de proximidad'.
Carla Izcara i Ernest Cañada, coordinadors de 'Turismos de proximidad'. Cedida

El turisme ha estat, com se sap, un dels sectors més colpits per la pandèmia i les restriccions per limitar la seva propagació. L’impacte rebut ha portat a reflexionar sobre la seva evolució i, sobretot, la necessitat d’esmenar el model actual. Turismos de proximidad, coordinat per Ernest Cañada i Carla Izcara i recentment publicat per l’editorial Icària, forma part d’aquests esforços. Com explica Cañada a Públic, el llibre "forma part d’un programa de recerca i incidència política que impulsem des d’Alba Sud, un centre d’investigació especialitzat en turisme des de perspectives crítiques, a l’inici de la pandèmia".

El que uneix als autors que participen en aquest llibre, continua, és la voluntat d’abordar "les potencialitats i contradiccions d’un turisme que s’està reorganitzant cap a la proximitat". Què vol dir això? "Estem veient que el turisme s’està reorganitzant a curtes distàncies i això té aspectes positius, com la reducció de la petjada ecològica per transport", respon Cañada. No tot, però, és positiu, ja que "també genera nous problemes", per la qual cosa calia "desxifrar aquest nou espai en disputa entre interessos diferents i contraposats".

Com s’afanya a matisar Cañada, la pandèmia no és l’única causa de la crisi del turisme, a la qual també hi contribueixen "la crisi climàtica, l’increment dels preus dels combustibles fòssils, l’escassetat de minerals rars i unes desigualtats creixents". Afegeix "la sobreespecialització havia comportat enormes problemes socioecològics" i no "garantia una vida en millors condicions ni un treball decent". Segons aquest autor, el turisme també ha de jugar "algun paper" en la transició ecològica, que també és social.

Turisme a dues hores de cotxe

L’aposta dels autors és, des del títol mateix, el turisme de proximitat. Però en què consisteix? El concepte "es pot entendre des de diferents perspectives", aclareix la coeditora del llibre, Carla Izcara, al precisar que la definició adoptada finalment és la que "té en compte la proximitat geogràfica": "és a dir, fer turisme a un radi de màxim de dues a tres hores en cotxe des de la teva residència habitual". Això significa que el turisme de proximitat "no ha d’implicar necessàriament haver de pernoctar fora de casa" i que "pot estar organitzat de múltiples maneres". "Per aquest motiu preferim parlar de turismes de proximitat en plural", indica.

"Els turismes de proximitat són una oportunitat per reorganitzar-lo en termes més equitatius, solidaris i respectuosos amb el medi ambient i les persones"

Izcara veu en els turismes de proximitat una considerable "potencialitat", en particular "tenint en compte el context de crisi climàtica". Esmenta, evidentment, la reducció de les emissions de CO2, "ja que es prescindeix de l’avió per desplaçar-se" i també "es promouen altres tipologies de transport menys contaminants, com el tren o la bicicleta".

Però Izcara veu beneficis més enllà dels més immediats o més obvis, ja que "la proliferació dels turismes de proximitat situa el debat de repensar el turisme al centre", la qual cosa els converteix en "una oportunitat per reorganitzar-lo en termes més equitatius, solidaris i respectuosos amb el medi ambient i les persones", i, a la vegada, "el fet de pensar propostes turístiques vinculades al territori articulant diversos actors pot ajudar a promoure el consum de productes locals, reactivar l’economia en territoris rurals deprimits i suposar una font alternativa d’ingressos i llocs de feina".

A causa del seu indiscutible pes en l’economia del nostre país, sembla haver-se naturalitzat que el model de turisme actual és l’únic possible, però els autors de Turismos de proximidad defensen que "com moltes altres activitats humanes, el turisme pot ser organitzat en funció de diferents objectius" i, per tant, corregit. "No ens podem resignar a creure que el turisme només pot estar al servei de la reproducció del capital", argumenta Cañada, per a qui el turisme "pot ser organitzat a partir d’altres propòsits", i, d’aquesta manera "donar resposta a necessitats humanes al voltant de la salut, el benestar, el desenvolupament personal". En aquest sentit, recorda que "un 30% de la població catalana no pot fer una setmana de vacances a l’any".

No només turisme de proximitat

El llibre desglossa algunes de les alternatives al model de turisme actual que podrien encabir-se dintre del concepte de turisme de proximitat. Una d’elles és staycation, un joc de paraules entre stay i vacation. "Es tractaria de quedar-se (stay) a casa durant el període de vacances (vacation) i organitzar a la llar o entorn proper el temps d’oci", explica Izcara. No obstant, aquesta modalitat té "un clar biaix de classe i gènere", ja que "no tothom té unes condicions dignes d’habitatge per organitzar-hi dins el seu temps lliure". A més "les responsabilitats domèstiques i de cura són generalment desiguals entre homes i dones".

Portada de 'Turismos de proximidad'.
Portada de 'Turismos de proximidad'.

Hi ha, també, el turisme social, que és aquell que "pretén promoure altres formes de consum i organització del turisme". Segons Izcara, aquest model intenta crear "una oferta turística més accessible", que "generi llocs de treball dignes" i en el qual "la maximització del lucre no és el seu objectiu principal". El turisme social vincula aquesta oferta "a objectius educatius, divulgatius o de desenvolupament personal". Com en el cas anterior, no està lliure de riscos, sent el principal "que es vegi absorbit per la lògica del consum i acabi sent dissenyat des d’una perspectiva purament empresarial".

Finalment, a Turismos de proximidad es parla d'slow tourism. Aquest "s’emmarca dins del moviment slow que aposta per un consum i producció més sostenibles, de base local i més a poc a poc". A més de comptar amb els avantatges del turisme social abans descrits, l'slow tourism promou "els desplaçaments a peu, bicicleta o tren, ajudant d’aquesta manera a reduir la pressió climàtica que generen els viatges de llarga distància." Tanmateix, Izcara alerta que aquest pot "derivar en dinàmiques d’elitització del consum" i fins i tot "en ocasions esdevé una etiqueta de màrqueting més".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?