El setembre s’iniciava amb l’ajornament de la vaga dels treballadors dels supermercats de Glovo, que estava prevista pels dies 3,4 i 5. L’aturada es volia fer amb l’objectiu de millorar les condicions laborals dels treballadors, especialment en l’àmbit de la contractació directa. Paral·lelament, a través del sindicat CCOO, un grup d’empleats va presentar una denúncia davant la Inspecció de Treball per la cessió il·legal de treballadors, els incompliments del Salari Mínim Interprofesional (SMI) i la normativa sobre riscos laborals i la vulneració del dret de vaga. Aquests moviments es produeixen poc temps després que hagi entrat en vigor la Llei Rider, en què les empreses, com el cas de Glovo, estan obligades a reconèixer els repartidors com assalariats i no com a autònoms.

El cas de Glovo només és un exemple d’una sèrie de conflictes que han sorgit darrerament, en els quals les plantilles que formen part de firmes de noves realitats laborals reclamen la internalització dels serveis, la contractació directa i el foment d’unes relacions de treball justes. L’aturada convocada a Glovo ha estat la primera a Europa a una empresa de l’economia de plataforma.

Tot i no ser una plataforma tecnològica, els treballadors del servei telefònic d'emergències 112 van començar una vaga indefinida a mitjans d’agost per exigir a la Generalitat que absorbeixi aquest servei, es constitueixi un conveni propi i poder disposar d’operadors estables durant tot l’any. En total, la protesta afecta 230 empleats dels centres de la Zona Franca de Barcelona i de Reus. El sindicat CGT, majoritari al comitè d’empresa, lamenta que "ens haguem de regir pel conveni dels teleoperadors de centres d’atenció telefònica quan gestionem emergències". El conflicte laboral del 112 es va iniciar quan l’anterior companyia gestora del servei, Grupo Norte, va declarar-se en concurs de creditors, quedant-se’l Ferrovial mitjançant una concessió del Govern.

Demanda d’internalització

Un cas similar al dels operadors del 112 és el dels treballadors del telèfon d’atenció sanitària 061. En tots dos casos, l’adjudicació la té Ferrovial. Tot i haver-se endut els concursos públics de la Generalitat, la delegada de personal d’UGT al 061 de Reus, Olga González, critica la falta de personal i que "Ferrovial ens hagi imposat contractes a temps parcial regits pel conveni de telemàrqueting".

Des de l’aparició de la Covid-19, González recorda que han hagut d’atendre pics de feina de fins a 58.000 trucades diàries. Per tot plegat, reclama al Govern a internalitzar el servei per evitar que "totes les emergències del país estiguin a les mans de la mateixa empresa, que acaba per lucrar-se amb la sanitat". En la mateixa línia, les treballadores de la neteja de les terminals T1 i T2 de l’aeroport del Prat han convocat diverses jornades de vaga durant el mes de setembre per denunciar la sobrecàrrega de treball imposada per AENA i Sacyr, que manté un gran nombre d’empleats en situació d’ERTO, tot i l’increment i la reactivació de l’activitat aeroportuària.

Precisament per evitar aquestes pràctiques, l’organització Las Kellys, que representa un grup de cambreres de pisos d’hotels, han aconseguit recaptar més de 60.000 euros a través de la plataforma de micromecenatge Goteo. L’objectiu de la iniciativa és posar en marxa una central de reserves, en la qual només es pugui accedir a habitacions d’establiments que compleixin una sèrie de requisits de treball just i de qualitat.

Segell de qualitat de Las Kellysa

Las Kellys, un col·lectiu sorgit de l’autoorganització de les treballadores, impulsaran un segell de qualitat pels hotels que respectin aquests criteris. Entre ells, l’organització parla d’eliminar les diferències salarials per sexes, la contractació de persones de col·lectius vulnerables i sobretot que l’establiment no externalitzi ni subcontracti serveis essencials, com el de la neteja.

"Els treballadors són els que prenen la iniciativa per fer aturades o protestes, ja que en molts centres de feina ni tan sols tenim representació sindical. Així, inicien una carrera d’obstacles per millorar les seves condicions laborals". Són les paraules de Carmen Juares, secretària de Noves Realitats del Treball de CCOO Catalunya. La responsable sindical al·ludeix a què els conflictes que viuen aquests treballadors, com el cas de Glovo, "han estat presents tota la vida, però ara s’ha complicat la seva gestió per la digitalització i la fragmentació dels llocs de treball".

Juares prioritza la necessitat de fer pedagogia amb els treballadors de les empreses de les economies de plataforma. "Companyies com Glovo estan enviant missatges als seus empleats dient-los que poden recórrer la sentència del Suprem que els obliga a ser assalariats i poden tornar a treballar com a autònoms". La representant sindical afirma que la lluita ara s’ha de centrar a allunyar el fals discurs de què si actues com a empleat per compte pròpia t’acabes convertint en un empresari.

Fonts de precarietat

La figura dels falsos autònoms, el fenomen de la subcontractació i el debilitament de la part social d’una empresa són tres dels factors que estan darrere d’aquestes protestes laborals. És l’anàlisi que efectua Natxo Parra, advocat laboralista i soci del Col·lectiu Ronda. "En el cas dels ‘riders’, la base de la precarietat es troba en la precarització de la relació laboral a través de la contractació externa com a fals autònom".

Un altre dels elements que permet aquest deteriorament de la qualitat del lloc de feina és la subcontractació. Parra precisa que és una pràctica permesa per l’Estatut dels Treballadors que "genera discriminacions i disfuncions, ja que amb l’aparició de les empreses de serveis, no sotmeses a cap conveni sectorial concret, aquestes acaben imposant les seves condicions i salaris".

Més enllà de les raons econòmiques i organitzatives, Natxo Parra posa el focus en les motivacions polítiques, que fan referència a l’interès perquè les empreses estiguin descentralitzades i que "cada vegada sigui més difícil organitzar-se sindicalment i tenir una representació". Si s’aconsegueix aquest propòsit, es dilueix la capacitat d’incidència i de mobilitzar la plantilla per reivindicar un conveni col·lectiu sectorial o una millora de les condicions laborals. Perquè com afirma el mateix Parra, "administrativament és més fàcil convocar una vaga a una empresa gran que a una molt petita". Són noves fórmules per "desactivar l’acció col·lectiva".