L'escena d'un habitatge d'una comunitat de propietaris a l'hivern amb les finestres obertes i la calefacció encesa o el pis gairebé desocupat que ha de pagar pel servei el mateix preu que un habitat per una família nombrosa hauria de ser cosa del passat. Així ho va establir el 2012 una directiva comunitària sobre eficiència energètica. La normativa obligava que el consum de la calefacció i l'aigua calenta estiguessin individualitzats a partir de l'1 de gener de 2017. En aquests moments, només algunes comunitats o empreses compleixen aquest requeriment.

Avui dia, la despesa en calefacció d'un veïnat encara es reparteix amb criteris tan poc tècnics en relació al consum com els metres quadrats de superfície de l'habitatge. Individualitzar el consum implica flexibilitzar l'ús i ajustar-lo a les necessitats de cada pis. Els experts en eficiència energètica consideren que, si paguem d'acord amb el que gastem, els ciutadans prenem consciència de l'estalvi energètic.

Un estudi de l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Politècnica del País Basc ha comprovat que individualitzar el consum i la mesura de l'aigua calenta i la calefacció suposa un estalvi del 20%. El Col·legi d'Enginyers Tècnics de Barcelona considera que la directiva hauria de propiciar "l'apoderament ciutadà per conèixer el consum i ser més sobirà energèticament". El Cap de Serveis Tècnics del Col·legi d'Enginyers, David Jiménez, apunta a "un desconeixement absolut de la despesa en calefacció i aigua calenta per part de les instal·lacions comunitàries, on hauria de ser prioritari saber com s'està distribuint el consum".

Pedagogia de l'estalvi

Jiménez comenta que si s'apliqués la normativa gràcies a un Reial Decret que l'Estat espanyol encara no ha desenvolupat es podria realitzar una gestió eficient de la despesa, "analitzant i detectant deficiències com la manca d'aïllament tèrmic o l'envelliment de les instal·lacions". El responsable del Col·legi d'Enginyers admet que per lluitar contra el malbaratament energètic "existeix una mancança d'experts en eficiència i estalvi que facin pedagogia per modificar hàbits i patrons de consum".

Tot i que el sistema de calefacció i aigua calenta individualitzada és obligatori a les noves construccions, igual que el certificat energètic, David Jiménez dubta que el ciutadà tingui la informació necessària per valorar aquestes prestacions. "A l'hora de comprar un habitatge ningú es planteja si el preu és més elevat o no perquè disposa d'aquests serveis".

En els darrers anys, cada vegada més, les comunitats de veïns són les que decideixen implantar instal·lacions individualitzades. A més de conèixer la despesa energètica de cada veí, l'estudi de l'Escola d'Enginyeria del País Basc conclou que el període de retorn de la inversió necessària per individualitzar els comptadors és d'uns 10 anys.

Qui subvenciona la calefacció?

"El sistema actual desincentiva l'estalvi i l'eficiència energètica perquè els veïns no tenen el confort que volen i uns subvencionen la calefacció de l'altre", explica Carles Borràs, Product Manager de l'empresa Standard Hidráulica. En el cas de la calefacció, si no fos possible des del punt de vista tècnic la utilització de comptadors de consum individuals, "la normativa preveu repartidors de costos per mesurar la despesa de cada radiador". Si el consum es mesura de manera correcta, "es motiva a l'usuari a fer un ús més eficient de l'energia", assegura Borràs.

La consultora de solucions energètiques E3G reconeix que la despesa en canviar la instal·lació és el que fa tirar enrere les empreses. "Estan interessades a estalviar en la seva factura energètica, però sense fer cap despesa extra". Per aquest motiu, una de les funcions que realitza E3G és assumir el cost de la inversió per substituir els comptadors i recuperar la despesa amb l'estalvi generat amb la nova instal·lació.

En els casos d'empreses, E3G recorda que la reducció de la despesa pot arribar als 100.000 euros anuals, alhora que el consum energètic pot baixar un 60%. Abans de totes aquestes iniciatives, defensa la importància de "produir un canvi de mentalitat a l'hora de planificar el consum energètic d'un edifici des del moment de la seva construcció".

La calefacció central, la què no individualitza els costos, està instal·lada en un 10% de les llars. Amb els repartidors de costos, l'estalvi en habitatges d'edificis amb aquest sistema frega el 25%. Això pot suposa una rebaixa anual a la factura de 224 euros. Els repartidors de costos i les vàlvules termoestàtiques tenen un cost més baix que el canvi total de la instal·lació. La inversió se situa entre els 700 i els 1.000 euros anuals per habitatge.

Malgrat les recomanacions, el Govern de l'Estat va comentar a principis d'any que el seu objectiu era prendre's amb tranquil·litat l'aplicació de la norma i relaxar la persecució del seu incompliment. La decisió deixa oberta la porta a les possibles sancions per part de la Comissió Europea.

Empreses i enginyers coincideixen en la necessitat de fer assessorament i pedagogia perquè la població adquireixi consciència que controlar l'estalvi és possible. L'objectiu final és arribar a aconseguir que un ciutadà, una comunitat de veïns o una empresa tinguin un consum energètic proper a zero.