Público
Público

Eleccions 10 de novembre L’independentisme registra un creixement força homogeni, però segueix lluny del 50% dels vots a les grans ciutats

ERC perd força, però es consolida com la formació amb una implantació més homogènia a tot el territori i, sobretot, resisteix bé a l'àrea metropolitana de Barcelona, on tant JxCat com la CUP hi tenen un suport escàs. Només en 8 de les 50 principals ciutats catalans, la suma dels tres partits supera la meitat dels vots. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La manifestació de la vaga general del passat 18 d'octubre. EFE / ALEJANDRO GARCÍA

Una de les conclusions evidents de les eleccions del 10 de novembre en clau catalana és que l’independentisme n’ha sortit ha reforçat. Ha passat de 22 a 23 diputats i del 39,4% dels vots al 42,6%. La seva capacitat de mobilització, però, ha estat similar a la del 28 d’abril, ja que si aleshores entre ERC, Junts per Catalunya i el Front Republicà van sumar 1.634.986 vots, aquest diumenge les dues primeres formacions i la CUP en van aglutinar 1.642.063, és a dir, un increment de menys de 7.100 paperetes. En termes relatius, però, el creixement és més important, com a conseqüència de la caiguda de la participació. El que hi ha, sobretot, és un reordenament de l’independentisme, amb una ERC que cau lleugerament -perd dos diputats, dos punts de suport i 150.000 vots-, una JxCat que millora sensiblement -guanya un diputat, 27.000 vots i 1,6 punts de suport- i una CUP que irromp al Congrés amb 2 escons i que supera amb escreix els resultats del Front Republicà el 28 d’abril.

Ara bé, dins aquest traç general hi ha matisos importants. ERC retrocedeix sobretot als feus independentistes, en benefici de JxCat i la CUP, però aguanta prou bé -i en alguns casos, fins i tot millora- als municipis metropolitans i en aquelles poblacions on l’independentisme és més dèbil. En bona part d’aquests municipis, JxCat es manté com a una formació residual i la CUP, tot i doblar o triplicar el suport del Front Republicà, tampoc es pot dir que hi hagi irromput amb força.

Per províncies, les tres forces independentistes guanyen uns tres punts de suport a les quatre demarcacions i se situen en el 38,96% a Barcelona, el 44,69% a Tarragona, el 59,52% a Girona i el 60,85% a Lleida, que és on més puja (3,8 punts). El gran forat independentista continuen sent les grans ciutats, fins al punt que en cap dels deu nuclis més poblats de Catalunya hi supera el 50% dels vots. Sí que ho fa a Girona (l’onzena), amb el 58,1% dels sufragis. Dels 50 municipis amb més habitants del Principat, només en vuit la suma d’ERC, JxCat i la CUP depassa la meitat dels vots emesos: Sant Cugat del Vallès, Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès, Igualada, Olot i Tortosa completen un llistat que encapçala Girona.

ERC ha estat la formació més votada en 617 municipis i, entre d’altres, s’ha tornat a imposar a la capital, Barcelona, per davant del PSC. JxCat ha estat la primera opció en 241, entre els que destaca Girona, mentre que el PSC s’ha imposat en 76, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona i a l’entorn de Tarragona. Amb el cas d’extrem de Badia del Vallès, on no arriba al 10% dels sufragis, ERC es consolida com el partit de millor implantació territorial de Catalunya. A Barcelona obté el 20,95% dels sufragis, i en els principals feus metropolitans es manté o millora lleugerament: a l’Hospitalet registra el 13,84%, a Badalona el 17,12%, a Santa Coloma de Gramenet l’11,38%, a Sant Adrià de Besòs el 14,9%, a Cornellà el 12,9%, a Sant Boi el 16,0%, a Ripollet el 15,0% o Rubí el 18,0%. En canvi, el partit retrocedeix amb força en feus independentistes, com Vic, on cau més de set punts -es queda amb 26,31%-, Vilafranca del Penedès -cinc punts menys i el 26,53% dels vots-, Manlleu -baixa set punts-, Berga -en baixa quasi deu-, o Falset, on cau gairebé vuit punts.

Tot i que a Barcelona l’independentisme supera el 40% dels vots, en d’altres municipis metropolitans queda molt lluny d’un suport important, sobretot pels pocs vots que hi reben la CUP i JxCat: a l’Hospitalet suma el 20,8% (JxCat es queda en el 4% i la CUP no arriba al 3%), a Santa Coloma de Gramenet en el 16,39% (tant JxCat com la CUP hi obtenen al voltant del 2,5%), a Cornellà el 19% (amb JxCat i la CUP al voltant del 3%), a Viladecans el 18,9%,... Tampoc s’enlaira a l’entorn de Tarragona, on a la capital aglutina el 33,7% de les paperetes, però a Vila-seca es queda en el 21,9% i a Salou en el 26,6%.

JxCat només s’imposa a Girona i Vic entre les principals ciutats, però recupera posicions arreu, si bé es reforça en bastions sobiranistes. El partit de Carles Puigdemont i Quim Torra manté un problema important a les ciutats metropolitanes, ja que tot just suma el 4% dels vots a l’Hospitalet, el 6,8% a Badalona, el 2,5% a Santa Coloma de Gramenet, el 3,2 a Cornellà, el 4,5 a Sant Boi, el 3,5 a Viladecans, el 4,3 a Ripollet, el 6,0% a Rubí o el 5,3% a Montcada i Reixac.

Pel que fa a la CUP, el partit ha sumat 244.000 vots, el 6,35% del total. A les principals ciutats, destaquen els seus resultats a Barcelona (6,95%), Berga -on té l’alcaldia- (15,1%), Vilafranca del Penedès (9,8%), Vic (11,6%), Manresa (9,0%), Manlleu (9,7%), Tàrrega (8,6%), Valls (9,5%), Olot (9,7%), Santa Coloma de Farners (10,7%), Salt (8,2%) i, sobretot, Girona (11,0%).