Que el gruix de la gran empresa catalana no veu amb bons ulls la independència ha quedat més que clar des de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. A partir d'aquella data, al voltant de 3.000 societats han traslladat la seu social fora del Principat i diverses organitzacions empresarials i grups de pressió del gran poder econòmic han celebrat l'aplicació de l'article 155 i, sobretot, que el govern espanyol convoqués eleccions al Parlament pel 21 de desembre. Arribats a aquest punt, bona part de les organitzacions empresarials i els lobbies econòmics han decidit fer campanya pels partits que defensen la unitat d'Espanya, és a dir, Ciutadans, PSC i PP. Ja sigui amb comunicats en què demanen "estabilitat" o amb la realització d'actes promocionals dels candidats dels partits esmentats, la gran burgesia deixa clar aquests dies quin resultat desitja a les urnes.

En un comunicat recent, el Cercle d'Economia ha manifestat el seu posicionament de cara el 21-D. L'espai demana als partits que "es comprometin a desenvolupar la seva futura acció política en el marc de la legislació vigent en cada moment". El text afegeix que la DUI "va despertar l'alarma i la reacció immediata" de les empreses, que va traduir-se en el trasllat de les seus, i adverteix que "si la política catalana no recondueix de forma urgent aquesta deriva, els ciutadans es veuran abocats a patir-ne les conseqüències, de forma directa i immediata, com, per exemple, amb un augment de la desocupació". Per tot plegat, el Cercle vol que les formacions "vagin a les urnes amb propostes concretes i realistes".

Fundat el 1958, el Cercle és un espai de debat de l'elit empresarial, econòmica i política del Principat. Vinculat tradicionalment a la burgesia nostrada, cada maig celebra una trobada a Sitges on participen alguns dels principals càrrecs polítics de l’Estat i de Catalunya. L'actual president és Juan José Bruguera, que està al capdavant de la immobiliària Colonial, una de les empreses que durant l'octubre va traslladar la seu fora del país. El Cercle ha refusat amb claredat les vies unilaterals. Durant la campanya l'entitat ha organitzat diverses conferències de polítiques i per la seva seu hi han passat el candidat dels Comuns, Xavier Domènech; del PP, Xavier García Albiol; de C's, Inés Arrimadas, i, aquest dimecres, del PSC, Miquel Iceta. Aquest dijous és el torn del republicà i secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès –cessat pel Govern de Mariano Rajoy–. Per tant, el ventall de convidats a les cites dels Cercle és més ampli que el d'altres organitzacions empresarials o clubs de la burgesia.

Foment del Treball, la gran patronal catalana, també ha fet diversos comunicats els darrers dies per manifestar que "és urgent generar un clima d'estabilitat institucional i seguretat jurídica com a requisits indispensables per garantir el creixement econòmic i de l'ocupació". L'organització empresarial ha aprofitat igualment per advertir que la tensió política té un impacte tant a l'economia catalana com a l'espanyola i demana mantenir la "serenitat" institucional, en un missatge prou explícit de rebuig a la independència.

El passat 22 de novembre, Foment va celebrar l'acte de lliurament dels Premis Carles Ferrer Salat en què el seu president, Joaquim Gay de Montellà, va compartir protagonisme amb el cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, i va transmetre un missatge similar. No és sorprenent si es té en compte que Foment sempre s'ha mostrat partidària de mantenir l'actual statu quo, fonamentalment amb un acord entre els governs català i espanyol que reconegui Catalunya com a nació i un pacte fiscal similar al concert econòmic, entre d'altres. Durant l'octubre, la patronal va refusar la declaració d'independència i Gay de Montellà va manifestar-se el 12 d'octubre al costat de les principals dirigents del PP Català i de Ciutadans en la mobilització convocada per Societat Civil Catalana.

Actes exclusius per als candidats constitucionalistes

El 24 i 25 de novembre, la Cambra de Comerç de Barcelona, juntament amb la Fundació Internacional Olof Palme i La Vanguardia, va organitzar la ja tradicional Trobada d'Economia de S'Agaró. El programa, com és la tònica habitual de l'esdeveniment, va estar marcat per la presència de representants de l'establishment polític i mediàtic. L'únic candidat al 21D que va tenir-hi veu va ser Miquel Iceta, el cap de llista del PSC, que hi va pronunciar la conferència Un projecte per a Catalunya. Però el PP també hi va tenir una forta presència, en aquest cas a través de dos ministres: la vicepresidenta espanyola, Soraya Saénz de Santamaría, i el titular d'Economia, Luis de Guindos.

Si el focus es posa en dues de les entitats més representatives de la burgesia barcelonina més elitista i conservadora, el biaix a favor de determinades opcions polítiques encara és més clar. Per l'exclusiu Círculo Ecuestre, per exemple, hi han passat les darreres setmanes Miquel Iceta, Inés Arrimadas i Xavier García Albiol, però cap candidat de les altres quatre formacions que tindran representació al Parlament. L'Ecuestre està presidit pel banquer Alfonso Maristany, i al seu senat hi ha Mar Raventós, presidenta de Codorniu, la cavista que a l'octubre va traslladar el domicili social a la Rioja.

Finalment, el Cercle del Liceu, un altre club privat i exclusiu, també ha convidat les darreres setmanes a les seves instal·lacions Iceta, Arrimadas i García Albiol. A més, durant el novembre hi ha passat un altre socialista, l'expresident de la Generalitat José Montilla. El Cercle del Liceu està presidit pel financer Ignacio García-Nieto Portabella, membre d'una nissaga representativa de la burgesia barcelonina. Tot plegat constata que, un cop més, la burgesia i la gran empresa catalana segueixen de campanya i han pres partit clarament en defensa de la unitat d'Espanya.