Público
Público

ELECCIONS 21D Les cinc "claus" dels Comuns per formar govern

Xavier Domènech presenta una proposta "per formar un Govern per a tothom a Catalunya" després del 21D.

El candidat de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, en un acte de campanya. /Catalunya en Comú-Podem.

"Tenim la clau en aquestes eleccions: ara ja tothom reconeix que serem decisius", va afirmar el candidat de Catalunya En Comú-Podem, Xavier Domènech, en el primer acte de campanya. Aquest dilluns Domènech ha presentat els cinc punts o "claus" per formar un govern amb el qual "inaugurar el canvi a Catalunya". Es tractaria d'una "proposta inclusiva", que no es basaria "en la negació de l'altre" sinó en "l'afirmació de tots i totes", amb la qual superar "les grans fractures d'aquest país, que són socials i econòmiques" i "recuperar l'autogovern i fer-lo avançar".

"El màxim perill és quedar bloquejats després de les eleccions", ha alertat Domènech, per a qui "el desbloqueig es produirà abandonant qualsevol pretensió d'unilateralitat i qualsevol pretensió de que la única solució és la reacció i l'ordre". Les cinc "claus" dels comuns es divideixen en dues propostes de caràcter social i econòmic i tres referides a l'encaix de Catalunya a Espanya. Totes dues, asseguren des de la formació, estan vinculades.

Més inversió social i reforma fiscal

La primera de les claus dels comuns passaria per "blindar els drets socials i reactivar l'economia social". Per fer-ho, plantegen aprovar uns pressupostos socials, "revertir les retallades dels darrers anys i fixar un sòl d'inversió social en els pressupostos que en vuit anys arribi a la mitjana europea del 28% del PIB, enfront del 21% actual." Els darrers pressupostos aprovats per la Generalitat de Catalunya han estat una de les principals crítiques dels Comuns a l'independentisme, i un dels motius de fricció amb la CUP, que va donar-hi un suport "condicional" per fer possible el referèndum de l'1-O.

Entre les mesures concretes plantejades per Catalunya En Comú Podem estarien "recuperar l'impost de successions, modificar l'impost de patrimoni, i un IRPF més progressiu i més just" que afectaria només els contribuents que ingressen més de 60.000 euros l'any, que la formació recorda que "representen el 3,8% del total" a Catalunya. Els Comuns també demanen "un impost sobre grans entitats bancàries i financeres posseïdores d'habitatge per posar-los en lloguer i amplificar bonificacions i deduccions per autònoms i petita i mitjana empresa."

Superar l'autonomia

Les posicions dels Comuns sobre la qüestió nacional han estat aquests últims anys motiu de crítiques, en ocasions aferrissades. Catalunya En Comú-Podem creu que s'ha de superar el marc estatutari, però que per fer-ho s'ha de renunciar a la unilateralitat i buscar acords de país que expressin àmplies majories socials. Aquesta seria la tercera "clau" dels Comuns per formar govern. "Hem de poder recuperar la dignitat de Catalunya, que també passa per poder parlar de tu a tu al Govern de l'Estat. Catalunya ha de ser reconeguda com el que és: una nació", ha dit Domènech.

Segons el candidat dels Comuns, ja existeixen vies factibles per als canvis en aquesta direcció, com la reforma de les lleis orgàniques i el blindatge "real" de les competències exclusives que otorga l'Estatut, com ara una hisenda pròpia –que per als comuns també seria "solidària"–, el desplegament de la qual formaria part de la quarta "clau". Aquesta permetria "disposar dels recursos que necessita el país" i implementar l'agenda social que els comuns reclamen.

La cinquena clau seria un pacte de claredat a Catalunya per a un referèndum acordat. El pacte de claredat dels Comuns s'inspira en la llei de claredat canadenca aprovada el 29 de juny del 2000, que estableix les condicions perquè el govern negociés la secessió del Québec en cas d'una victòria del en un referèndum, i que es va debatre com a un possible model per al cas català. Aquest pacte de claredat serviria, ha assegurat Domènech, per establir "en quines condicions, barems, fórmules, podríem construir un referèndum acordat", que permetés "fer aquesta proposta a l'Estat des d'àmplies majories".

El candidat de Catalunya En Comú Podem ha insistit un cop més que aquest pacte "no es pot construir des d'una exigua majoria parlamentària", sinó "des de la diversitat de país". Només així, ha senyalat Domènech, es podria "construir i avançar" i evitar que "se'ns tingui bloquejats amb fulls de ruta que situen moments claus que mai arriben."

Coalicions i ball de cadires

Les cinc claus dels Comuns arriben en un moment en què les enquestes preveuen un Parlament de Catalunya fragmentat i de difícils acords de govern si ERC i Junts per Catalunya no reediten una coalició semblant a la del 2015. Fins al moment, des d'ERC només el diputat al Congrés dels Diputats Joan Tardà s'ha manifestat públicament a favor d'una coalició amb els Comuns. En un míting amb Raül Romeva, Tardà va demanar fa uns dies a la seva formació "adquirir cultura de govern" i es va expressar a favor "d'un govern progressista i esquerrà de tot l'independentisme i altres forces no independentistes que defensin el dret a decidir". L'objectiu segons Tardà seria "acumular forces", sense renunciar, però, a implementar la República catalana, que seria en la seva opinió "la manera més eficient d'assolir" objectius socials. "Els nostres compatriotes no independentistes han de saber que la manera més eficient d'assegurar les pensions o la sanitat pública és la República", va declarar Tardà.

Des de Catalunya En Comú Podem no s'ha acceptat ni declinat l'oferta, i s'assegura que esperaran a veure els resultats del 21D per estudiar les possibilitats de coalició. Més complicada resulta encara la possibilitat d'un tripartit amb el PSC –una opció afavorida per alguns sectors de Podemos– ateses les posicions nacionals d'aquest últim en els darrers anys. En qualsevol cas, en tots dos casos resta la incògnita de si una coalició amb independentistes passaria factura electoralment a Podemos a la resta d'Espanya.