Un sospir d’alleujament. En Comú Podem van evitar ahir una caiguda del vot tan profunda com vaticinaven algunes enquestes. Però especialment, s’autoemmarca en el cavall guanyador de la nit (el centreesquerra), davant una dreta que no suma la majoria absoluta. Així ho considerat el candidat Jaume Asens, qui s’ha felicitat per la derrota del “tripartit de Colón”. Ha reconegut que s’havien marcat com a objectiu tornar a guanyar les eleccions, tot i que finalment han quedat relegats a la tercera posició. Malgrat tot, Asens ha destacat “la remuntada” que han experimentat des de l’inici de la campanya, quan les primeres enquestes els atorgaven just 4 escons.

I és que, finalment, En Comú Podem assoleix a Catalunya set diputats, sis a Barcelona i un a Tarragona. Perden, això sí, cinc diputades respecte les eleccions generals de 2015 i 2016. Pel que fa als vots, n'aconsegueixen 616.000 paperetes (perdent-ne unes 235.000). Al Senat, el resultat és molt pitjor: es queden sense els quatre senadors que van aconseguir fa tres anys.

Tot i així, previsiblement, els Comuns hauran de jugar un important paper en les negociacions que  el PSOE i Podem iniciaran aviat sobre la formació del pròxim Govern espanyol. Pablo Iglesias ha reconegut aquest mateix diumenge que ha mantingut una conversa amb Pedro Sánchez en la qual, a més de felicitar-lo pel resultat electoral, li ha plantejat la seva "voluntat de treballar per un Govern de coalició d'esquerres" i ha assegurat que han quedat a "parlar i a mantenir una reunió aviat".

Una caiguda homogènia a tot el territori

Per territoris, els Comuns cauen fort al seu feu de la província de Barcelona i passen del 26,2% al 16,3%. Són 10 punts que es tradueixen en una fugida de prop de 185.000 vots. Venen, especialment, de la ciutat de Barcelona, amb una baixada de 53.000 vots. També de ciutats com L’Hospitalet (quasi 10.000 vots menys), Terrassa (on en perden quasi 7.000), Sabadell (més de 8.000) i Santa Coloma de Gramenet (4.000). La caiguda és percentualment homogènia a totes aquestes ciutats, amb una pèrdua d’uns 9-10 punts i passant de primera a tercera força.

A la demarcació de Tarragona, on mantenen el diputat de 2016, també cauen amb la mateixa intensitat, tot i que partint d’una base de suports un poc menor que la de Barcelona (venien del 22% i baixen al 13%). A la capital perden prop de 4.000 vots. On els comuns partien d’una base més baixa és a la província de Girona (un 17% al 2016), i ara han davallat al 9,7%, resultat calculat del que han tret a la capital. El resultat més exigu, tanmateix, se l’enduen a Lleida: 8,2% del vot i cinquena posició (per darrere de Ciutadans). A cap d'aquestes dues províncies obtenen representació. 

“Un partit sobiranista pot estar al Govern central”

Però En Comú Podem creu que la valoració és relativa. Així ho ha explicat Asens: “Hem tret menys escons, però som més decisius”. Tant és així que Asens ja apuntava cap a La Moncloa: “Per primera vegada en la història, un partit catalanista i sobiranista, com nosaltres, pot estar al Govern central”. I ha defensat que el PSOE pacti amb ells, per damunt de la possibilitat que ho faci amb Ciutadans.

És per això que les sensacions a la seu general d’En Comú Podem no eren dolentes. Malgrat no mostrar cap signe d’eufòria (per la pèrdua de les cinc diputades), tampoc hi ha sensació excessiva de derrota. Ja estaven mentalitzats per una baixada de les paperetes morades. “Hem salvat els mobles”, reconeix, entre bambolines, una dirigent, qui afegeix: “No és una debacle. Però amb PSC i ERC tan forts...”.

Així que la victòria global del centreesquerra, a nivell estatal, és el clau ardent al que s’aferren. Un dels comentaris que més es va escoltar entre els simpatitzants és allò que “la dreta no suma”, que mostren la lectura més global a la que s’estan ajustant els Comuns. I és que ahir no només es valorava el nombre concret de diputats d’En Comú Podem i Podemos, sinó les possibilitats que oferiran a partir d’ara l’aritmètica electoral. I per tant, estan en condicions de pactar un Govern amb el PSOE (i el suport extern d’altres formacions perifèriques).

Una altra vegada més, la paradoxa de la influència: amb menys escons, podrà fer més. O sigui, malgrat patir una forta caiguda en el nombre d’escons, podria arribar a La Moncloa i situar Pablo Iglesias com a vicepresident del Govern i un grapat de dirigents de Podemos al Consell de Ministres. Ara bé, això implicaria que PSOE no prefereixi governar amb Ciutadans, amb qui també li surten els números. Per això, Asens també va intentar amarrar el PSOE a l’opció de les esquerres, intentant allunyar-lo de la temptació de pactar amb Ciutadans.

Tendència a la baixa, però menys intensa

En línies generals, l’evolució del vot de l’espai dels Comuns ve dels més de 929.000 sufragis a Catalunya de la seva estrena electoral a unes generals, aquell desembre de 2015. Després, en la repetició d’aquestes eleccions al juny de 2016, els Comuns davallaven lleugerament, perdent 81.000 vots, però mantenint els 12 diputats i la condició de força més votada. Es situaven en 848.000 paperetes. Diumenge han baixat fins a l’entorn de 616.000 vots.

En tot cas, queden lluny del registres de les forces predecessores als Comuns. Anteriorment, i prenent la candidatura en solitari d’Iniciativa per Catalunya com a equivalent, l’any 2011 aconseguien 288.000 vots amb una la llista encapçalada per Joan Coscubiela.

El paper de Jaume Asens

Pablo Iglesias, ha plantejat reiteradament la voluntat de governar conjuntament amb el PSOE, una idea en la qual ha abundat tot sovint el cap de llista per Barcelona, Jaume Asens. Aquest dirigent, que fins ara formava part del cercle de confiança d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, havia demanat el vot pel Comuns com el de la garantia de diàleg entre Catalunya i la resta d'Espanya.

Asens no s'ha volgut pronunciar aquest diumenge sobre la seva participació com a ministre en el futur Govern espanyol, però al llarg de la campanya ha proposat, com a "solució a l'actual bloqueig que pateix Catalunya", la creació d'una taula de diàleg entre els partits catalans per consensuar una llei de claredat per a un referèndum acordat sobre el futur de Catalunya, blindar la immersió lingüística i una hisenda pròpia fora del règim comú.