En plena recta final de la campanya, els partits tracten d'afermar al seu electorat, rescatar a milions d'indecisos de l'abstenció i, fins i tot, aconseguir que es canviï el vot a favor seu. Ho fan amb propostes, espots electorals, eslògans cridaners i atacs al rival. No són tant els mítings -als quals acudeixen els ja convençuts- sinó els debats el que els dóna més visibilitat als candidats. En ells podem veure les diferències i similituds entre formacions i programes: els motius pels quals es confronten i els consensos generalitzats entre blocs.

En la dreta, tant el Partit Popular, Ciutadans i Vox, coincideixen en una qüestió clau en matèria econòmica: abaixar els impostos (a les rendes més altes). En el debat del dilluns vam poder veure com Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal defensaven que per a combatre la recessió que s'ensumen des d'alguns sectors és necessari un pla ambiciós de baixada d'impostos perquè la càrrega fiscal que suporten les famílies i les empreses no sigui tan elevada i provoqui que es deixi de consumir i invertir a Espanya. La defensa del sector privat preval sobre un Estat al seu judici, ineficient, que ha de reduir el seu pes en l'economia.

El líder del PP quantifica la seva proposta de baixada d'impostos en 16.000 milions d'euros que, segons defensa, es retornarien als espanyols en la supressió de Donacions, Successions, Patrimoni, Actes Jurídics Documentats i en la baixada de l'IRPF per sota del 40% i l'impost de Societats per sota del 20%.

Rivera advoca per abaixar l'impost sobre la Renda de les famílies i desitja establir un tipus marginal màxim en l'IRPF del 44%. La formació 'taronja' proposa suprimir l'Impost de Successions i Donacions entre parents directes i la seva reducció en el cas de transmissions entre altres parents, independentment de les quantitats i propietats que suposin.

Per part seva, la formació ultradretana que presideix Santiago Abascal, planteja una baixada de l'IRPF que obligaria els mileuristes exempts a presentar la declaració de la renda, una reducció de l'IVA al 4%, una baixada del tipus general de l'impost de societats al 20% i la supressió del tribut sobre successions. Així mateix, proposen que la tributació màxima sigui del 30%.

La corva de Laffer, un 'populisme' de la dreta

La corba de Laffer és una teoria encunyada pel professor d'Economia de la Universitat de Chicago, Arthur Laffer, per la qual rep el seu nom. Aquest va dibuixar en un tovalló una espècie de campana dividida en dues parts. En la primera, els ingressos per impostos augmentaven a mesura que pujava el tipus impositiu. No obstant això, en arribar a cert punt —on s'iniciava la segona part de la corba—, la recaptació queia a mesura que es continuava incrementant el gravamen. Era 1974. La dreta 'liberal' utilitza aquest model per assegurar que sí que es pot reduir els impostos i ajudar a incrementar l'activitat econòmica. Qüestió que, fins avui, no ha donat resultat.

La curva de Laffer

El professor titular d'Economia de la Universitat de Barcelona, i exvicerrector d'Economia, Gonzalo Bernardos, explica a Público que la teoria de la corba de Laffer "és falsa". Argumenta l'economista que una baixada d'impostos condueix a dues repercussions sobra la recaptació: una positiva i una negativa. La positiva, un increment en augmentar la despesa de famílies i empreses. La negativa, una disminució en reduir els ingressos tributaris per euro guanyat o gastat. "Aparentment, el balanç és incert", assenyala.

No obstant això, les dades demostren que les baixades dels tipus impositius precisament el que fan és reduir la recaptació. El Partit Popular va disminuir els impostos els anys 2000, 2015 i 2016. En ells, la ràtio ingressos públics / PIB va passar del 38,6% al 38,1%, del 38,9% al 38,5% i d'aquest al 37,7%, respectivament. "Si abaixar els impostos augmenta la recaptació, apujar els impostos la baixaria, no? Llavors.... per què Mariano Rajoy apuja els impostos en contra del seu programa el 2012? Perquè no es podia sostenir", reflexiona.

És 'normal' que els partits de dretes juguin amb el tema de la reducció d'impostos. A ningú li agrada pagar-los i per això aquest argument és populista de dretes de primera fila. Des de Margaret Tatcher i Reagan, per no referir-nos a Trump, que ara ha constituït una part important dels seus programes amb aquestes premisses", admet, per part seva, Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita en Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

"No hi ha cap evidència que la corba de Laffer funcioni. De fet, sempre que s'han reduït impostos el que ha ocorregut és un augment del dèficit i l'endeutament públic que acaba drenant molts recursos públics al pagament del servei del deute. Les polítiques d'ajust fiscal imposades a Europa el 2010 també va mostrar que en lloc de reduir l'endeutament provocaven una segona recessió i un augment del dèficit públic", defensa, per part seva, el professor titular del Departament d'Economia Aplicada de la UAB

Es paguen impostos a Espanya?

"A Espanya, en conjunt, no es paguen massa impostos. El problema està en la seva distribució", considera Etxezarreta. "Si observem l'esforç fiscal, ens trobem que les classes populars espanyoles paguen bastant més del que sembla pel contrari del que passa amb les classes altes del país. És per aquí, on hauríem de mirar", reclama l'economista.

Bernardos també és contundent sobre aquest tema: no. "El 2018, els ingressos públics al nostre país es van situar en el 39,2% del PIB. A la zona euro, en el 46,5%. Entre els països de l'àrea, Espanya és el setè on proporcionalment es paguen menys imposats. Després d'Irlanda, és la nació amb menys pressió fiscal d'Europa Occidental", assenyala.

Per part seva, el president del Consell General d'Economistes (CGE), Valentín Pich, també apunta en la mateixa direcció i remet a l'arrel del problema en un debat sobre els impostos a Espanya: "Això succeeix pel nostre nivell d'atur i perquè una bona part de la població obté unes rendes tan baixes que no tributen".

Per què el PP presumeix tant d'economia?

El Partit Popular utilitza l'economia com a reclam electoral. Defensen que el seu partit és el que arregla les "destrosses" del socialisme i que en temps de recessió, les millors mesures vénen de la mà dels conservadors. "La crisi apareix amb el socialisme. Va passar el 1996, va passar el 2011 i, de nou, torna a repetir-se una desacceleració econòmica ara", va assegurar Casado al debat. Al país li va millor econòmicament quan governa la dreta? No exactament.

"Durant els anys 2005, 2006 i 2007 -en l'època de 'bonança' de José María Aznar- el PIB va créixer, però la pujada de la recaptació va ser molt gran perquè el sector que impulsava l'economia era el que més impostos paga, el sector de la construcció", explica Bernardos a aquest mitjà. "Un Govern, les grans partides que té per actuar és com distribueix la renda, moltíssimes coses sobre com l'ha de fer et vénen de l'exterior. Si tens sort i la conjuntura exterior és favorable, creixeràs. Si tens mala sort, decreixeràs".

"Els governants de la dreta han tingut molta sort -continua el professor- Rajoy i 2015 passarà a la història per això. Aquest any, el Govern tènia previst un increment de l'1,8% del PIB, i finalment va pujar 3,8%. El preu del petroli es va reduir a la meitat, l'euro es va menysprear, el Banc Central va començar a comprar deute, va haver-hi conflictes a Tunísia, Turquia i Egipte i el 'boom turístic' es va disparar. Llavors, arriba Sánchez i la conjuntura que tenia Rajoy favorable, passa a ser desfavorable. Així i tot, Espanya creix el doble que la zona euro", sentencia.

Què li va passar a l'expresident José Luís Rodriguez Zapatero, llavors? La seva imatge segueix avui dia molt associada a la crisi per la seva més que qüestionada gestió al capdavant de l'Executiu. "El súmmum de la mala sort va ser Zapatero: no va ser ni molt menys brillant en economia, però és que el preu del petroli va pujar al doble, Alemanya va aplicar l'austeritat. Allò va ser un desastre. Fent-ho només ell malament, no hauria arribat a aquell desastre, la conjuntura internacional influeix molt".

En aquest article s'han utilitzat fragments de 'Lo que esconde la rebaja masiva de impuestos de los partidos de derecha'. Un reportatge realitzat per Aurora Muñoz per a Público el 21/04/19.

El líder del PP quantifica la seva proposta de baixada d'impostos en 16.000 milions d'euros que, segons defensa, es retornarien als espanyols en la supressió de Donacions, Successions, Patrimoni, Actes Jurídics Documentats i en la baixada de l'IRPF per sota del 40% i l'impost de Societats per sota del 20%.

Rivera advoca per baixar l'impost sobre la Renda de les famílies i desitja establir un tipus marginal màxim en l'IRPF del 44%. La formació 'taronja' proposa suprimir l'Impost de Successions i Donacions entre parents directes i la seva reducció en el cas de transmissions entre altres parents, independentment de les quantitats i propietats que suposin.

Per part seva, la formació ultradretana que presideix Santiago Abascal, planteja una baixada de l'IRPF que obligaria els mileuristes exempts a presentar la declaració de la renda, una reducció de l'IVA al 4%, una baixada del tipus general de l'impost de societats al 20% i la supressió del tribut sobre successions. Així mateix, proposen que la tributació màxima sigui del 30%.

La corba de Laffer és una teoria encunyada pel professor d'Economia de la de la Universitat de Chicagor, Arthur Laffer, per la qual rep el seu nom. Aquest va dibuixar en un tovalló una espècie de campana dividida en dues parts. En la primera, els ingressos per impostos augmentaven a mesura que pujava el tipus impositiu. No obstant això, en arribar a cert punt —on s'iniciava la segona part de la corba—, la recaptació queia a mesura que es continuava incrementant el gravamen. Era 1974. La dreta 'liberal' utilitza aquest model per a asseguren que sí que es pot reduir els impostos i ajudar a incrementar l'activitat econòmica. Qüestió que, fins avui, no ha donat resultat.