Amb el 28 d’abril a la vista ha tornat per a més de dos milions d’espanyols residents a l’exterior el particular via crucis que cal repetir cada vegada que hi ha eleccions. Aquest cop, per partida doble, triple o quàdruple, segons si es vota a les Corts Generals i a les Europees, o si també li coincideix amb les autonòmiques i, en el cas dels residents temporals a l’estranger (ERTA), també les municipals. I en plena Setmana Santa, temps de vacances per a molts, es complica. Especialment tenint en compte els festius inhàbils dels serveis postals a molts països. I és que és justament sobre el correu postal que reposa tot el sistema de vot exterior espanyol.

Comicis rere comicis, des del 2011 quan PP, PSOE, CiU i el PNB van reformar la LOREG -la Llei Orgànica de Règim Electoral General- per instaurar el vot pregat, sorgeixen sempre les mateixes denúncies del sistema. Calendaris massa justos, terminis i burocràcia desincentiven el vot exterior. Segon les dades de l’INE, el 2004 la participació exterior era del 27,4% del cens, i el 2008 va arribar al 31,7%. Però amb el vot pregat el 2011 va enfonsar-se al 4,9%, al 4,7% el 2015 i al 6,3% el 2016. Ara només el 8,4% han pregat el vot, però d'aquests caldrà veure quants vots són recomptats.

A les darreres eleccions celebrades, les catalanes de 2017, alguns van rebre les paperetes per Reis quan la jornada electoral era el 21 de desembre. I malgrat les promeses de derogar el vot pregat dels polítics sempre que visiten la comunitat a l’exterior, quan passa l’elecció la promesa cau en l’oblit. Durant aquesta legislatura s’ha plantejat reformar l’actual sistema però tot ha quedat en l’intent.

Votant pels morts i per als amics

“El meu avi va morir l’any passat. Era republicà, mai hauria volgut que ara l’extrema dreta de Vox obtingui ni un sol diputat. Jo ja sóc alemanya, vaig néixer aquí, no voto a Espanya. Però quan la meva àvia va rebre les targetes censals ens vam adonar que al consolat ni tan sols sabien que havia mort. Escanejant el seu DNI, que està en vigor, vaig fer el vot pregat per internet. També es podia fer per fax. I quan vam rebre els papers, vaig triar la seva butlleta de sempre. A correus tampoc et demanen res, aquí és per correu ordinari. Vaig enviar els dos sobres jo mateixa dijous cap al consolat. Ha estat més complicat entendre les instruccions que no pas fer-ho. Em va sorprendre que calgui posar les dades de remitent rere el segon sobre, el que va a la Junta Electoral Provincial. On queda l'anonimat del vot?”. L’experiència de B.C., que s’ha volgut mantenir en l’anonimat, és excepcional però demostra que el frau és possible. Es pot votar pels morts en cas de vigència del DNI.

Al consolat de Stuttgart, la funcionària encarregada d’expedir els certificats als residents admet que l’única manera de saber si algú del cens ha mort és que ho notifiqui la família amb l’acta de defunció, ja que no hi ha cap contacte regular amb cada integrant del cens per verificar qui és viu i qui no. "S'instal·len centenars d’espanyols cada any i no sabem ni qui són ni on viuen. No ens truca ningú de cap ajuntament per dir-nos que algú s’ha empadronat o que s’ha mort. Estem a la UE però inclús aquí cada Estat és sobirà i no es creuen les dades en general. Normalment quan això passa ens ve algú de la família amb l’acta de defunció i així podem tramitar la baixa del cens".

El servei de premsa de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) confirma les explicacions de la funcionària. I és que amb Schengen no és necessari inscriure’s al consolat, situació que canvia en altres països i continents. Simplement cal empadronar-se al municipi, pagar els impostos i complir drets i deures del país d’acollida.

Altres testimonis expliquen com les falles del sistema permeten fer efectiu el vot per correu de manera delegada. És el cas d’una parella d’emigrants al centre d’Europa des de la crisi de 2008 que s’han volgut mantenir en l’anonimat per evitar “problemes futurs amb el consolat”. “Ja teníem comprats els bitllets per marxar de vacances uns dies per Setmana Santa amb els nens. O sigui que el meu marit i jo vam deixar unes fotocòpies dels nostres DNI a una amiga veïna de casa. Quan van arribar els sobres a la bústia, ha posat a cada sobre les butlletes, certificats i fotocòpies dels DNI i ja ho ha enviat. Ens ha fet un favor la veritat, sinó ens hauríem quedat sense votar. Tampoc sabíem si arribarien les butlletes o no... Ho hem provat i ha sortit bé. El consolat no sap mai qui ho envia i nosaltres tampoc sabem què en fan dels sobres quan arriben, estem empatats”.  

Exteriors i consolats, poca informació i confusa

Diumenge 21, el Ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació (MAEC) va tuitejar  els terminis de vot exterior de fa tres setmanes enlloc d’informar sobre l’ampliació que la Junta Electoral Central ja havia acordat el 4 d’abril (acord 114/2019). L’acord permet justament que els residents a l’exterior puguin votar en urna als consolats dissabte 27 i diumenge 28 d’abril i fins i tot per correu amb matasegells datat del mateix 27 (punt 4). La reacció a les queixes ciutadanes dels errors van arribar al cap d’un dia, amb un nou tuit i les dates corregides. També es va actualitzar de sobte el PDF de la seva web.

La confusió està servida i caldrà veure si la correcció es replica als consolats. I és que el Ministeri d’Afers Exteriors seguia basant-se en els calendaris oficials de Oficina del Cens Electoral i de la pròpia Junta Electoral Central que fins dilluns al matí seguien indicant el 23 d’abril com a termini màxim per enviar el vot per correu i del 24 al 26 d’abril per al dipòsit en urna, ignorant l’ampliació acordada per la pròpia JEC. L'ampliació de la JEC és però només per als CERA, els residents permanents. Els temporals ERTA n'han quedat exclosos.

“No entenc que tenint les nostres dades, les dels pocs que hem pogut pregar el vot, no ens escriguin un mail indicant-nos els nous terminis per votar. Seria tant fàcil com això. Les instruccions que vaig rebre a la carta duien els terminis antics, i a la web del consolat no és una informació destacada, costa de trobar. Per què no se’ns informa correctament i directament?”, és la queixa que Pedro L.M. ha traslladat al consolat de Buenos Aires. Com ell, tots els ciutadans reben les instruccions amb les dades antigues i encara dimarts, passat aquests terminis, esperaven el material per votar.

No inscriure’s, no votar o correu certificat: “a cuál peor”

Ton Falqués, bioquímic emigrat a Suècia fa un any, va decidir no inscriure’s al consolat espanyol. “No confio gens en el sistema de vot exterior, els desastres que n'he llegit són majúsculs. Si puc em compro un bitllet d’avió i baixo a votar a casa”. Més al sud d’Europa, Eva S., una catalana que viu a Itàlia des de fa vuit anys, ha desistit. “El 2015 vaig decidir no votar mai més, des que es va fer públic que els nostres vots corrien perduts pels carrers de Roma. Els sobres oficials per reenviar el vot tenien l’adreça del consolat amb un carrer inexistent. Vaig veure que no s’hi podia confiar. No ens ofereix garanties, no sabem on van els vots. Ara tinc amics que simplement estan indecisos aquestes eleccions, i que tampoc votaran com jo, però en el seu cas per no complicar-se la vida amb mil gestions”.

A Nova Zelanda, l’investigador de la Universitat d’Auckland Jordi Boix és un votant experimentat. “Porto molts anys barallant-me amb el vot exterior. Sempre és una feinada i nervis. Aquest cop s’ajunta amb dies festius, així que no tinc massa esperances. Auckland és la ciutat més gran del país i no té consolat. L’ambaixada em queda a 800km. Fa poc hi vaig haver d'anar per renovar el passaport, 150 euros em va costar la broma”.

Cristina M. ha provat el vot pregat per primer cop, a Grècia. “No m’ha arribat res i per calendari em queden dos dies només. El pitjor és que no sé si és que vaig fer bé o malament el vot pregat. Només tinc l’OK conforme del fax arribat. Almenys t’haurien de dir si has superat aquesta fase o no. Tampoc servirà de res anar als consolats perquè no hi tenen butlletes, les has de rebre a casa. Et treuen el dret de vot si no t'arriba tot”.

En una dotzena de països cal procedir expressament per correu certificat però la situació no millora. “Aquí a Suïssa La Poste funciona bé. Però jo treballo, com tothom, i no podem estar cada dia a casa esperant una carta certificada que no sabem ni quan ni si arribarà. Seria més efectiu poder-se descarregar les butlletes de vot. O millor encara: poder votar per internet, com als Estats Units. Si operem per banca online de manera segura, perquè no podem votar online igual? Estem al segle XXI, en l’era d’internet, i tenim un sistema que fa viatjar papers fent la volta al món. No és ni lògic, ni eficient, ni sostenible”, argumenta Mercedes L., que treballa en una organització internacional a Ginebra.

Una llei inconstitucional?

Per a Bea S., estudiant de Dret resident temporalment a Brussel·les, “no s’entén que quan jo visqui a Málaga tingui uns drets i quan estic fent un Erasmus a fora i sóc ERTA els perdi. Ni tant sols tinc ni els mateixos drets que els residents permanents. Som ciutadans de tercera, per darrera els CERA”.

Efectivament, la Constitució espanyola estableix en l'article 23 el dret a sufragi universal, segons l’article 14 tots els espanyols són iguals davant la llei. D’acord amb l’article 9.2, els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu siguin reals i efectives, eliminant obstacles que dificultin la seva plenitud i facilitant la participació de tots els ciutadans en la vida política. I segons l'article 68.5: "Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics. La llei reconeixerà i l’Estat facilitarà l’exercici dels drets de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori d’Espanya".

La pregunta per als experts és doncs inevitable: estem davant d’una llei contrària a la Constitució? “La primera impressió és que sí, que és inconstitucional, perquè vulnera el principi d’igualtat (art. 14) amb relació al dret de participació (art. 23)”, afirma el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós. La derogació del sistema podria ser doncs objecte de recurs pel propi Tribunal Constitucional.