Público
Público

Eleccions europees La Fiscalia acusa la Junta Electoral de vulnerar els drets de Puigdemont i avala la seva candidatura a les europees

Demana que s'estimi el recurs presentat per l'expresident, Antoni Comín i Clara Ponsatí. Recorda que la llei no preveu cap condicionant ni restricció al sufragi passiu que no sigui la condemna per sentència ferma.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Carles Puigdemont i el seu successor al capdavant de la Generalitat, Quim Torra. EFE

La Fiscalia de Madrid ha demanat que s'estimi el recurs presentat per Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí contra la seva exclusió de la candidatura europea de Junts per Catalunya perquè considera que es vulnera "el dret fonamental de sufragi passiu" que tenen els polítics catalans exiliats. El Ministeri Públic ha presentat els seus arguments al jutjat del contenciós administratiu número 2 de Madrid, on Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer la decisió de la Junta Electoral Central que els va deixar fora de la llista al Parlament Europeu, on ocupaven els tres primers llocs de la candidatura. D'entrada van ser substituïts per l'advocat Gonzalo Bayo, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i la periodista Bea Talegón. 

La Junta Electoral Central, sense unanimitat, va estimar que la llista era una "burla" a la llei en pretendre concórrer als comicis malgrat estar "fugits" de la justícia espanyola; i va al·legar que els tres incomplien la normativa electoral en no ser residents de les localitats en què estan empadronats, quan la inscripció en el cens electoral és "un requisit indispensable" per exercir el dret al sufragi actiu i també al passiu.

Però per a la Fiscalia, aquesta interpretació restringeix el dret fonamental al sufragi passiu dels recurrents, quan la doctrina del Tribunal Constitucional "imposa el deure d'optar per la interpretació més favorable" a l'exercici dels drets fonamentals. El Ministeri Públic s'uneix així als vots particulars emesos per membres de la pròpia JEC i recorda que la llei no preveu cap condicionant ni restricció al sufragi passiu que no sigui la condemna per sentència ferma.

El cens electoral, continua, té com a missió acreditar que els votants ho són efectivament i ordenar l'exercici del dret de sufragi actiu, determinant on ha de votar cadascú per evitar duplicitats, però aquests "factors instrumentals, per contra, no tenen sentit en l'àmbit de l'exercici del sufragi passiu".

Clatellada a l'argumentació de la JEC

La JEC va al·legar que és "notori" que resideixen fora d'Espanya i que no s'han incorporat al cens de residents a l'estranger, però la Fiscalia recorda que "no hi ha cap norma jurídica vigent que impedeixi que puguin efectivament (intentar) votar a la mesa electoral que els assigna el cens".

"Sense perjudici, com és natural -afegeix-, que en intentar fer-ho i abans d'aconseguir-ho siguin detinguts com a conseqüència de la seva situació judicial de rebel·lia", i per tant, resulti "materialment impossible aquest exercici" del seu dret al vot. Rebutja la Fiscalia que la condició de processats dels tres polítics els impedeixi ser candidats i recorda que la JEC no ho va impedir a diversos dels acusats en el judici del Procés que han pogut concórrer a les eleccions generals del 28 d'abril.

I subratlla el dret a la presumpció d'innocència: "no es pot equiparar els condemnats per sentència judicial ferma amb els merament processats per un delicte". Amb aquests arguments, el Ministeri Públic considera que la resolució de la JEC "no és ajustada a dret", tot i que rebutja l'argument dels recurrents que tingui un caràcter polític o que aquest òrgan no sigui competent per adoptar decisions d'aquest tipus.

La Crida per la República denuncia vulneració de drets

La Crida Nacional per la República ha donat a conèixer aquest mateix divendres una carta adreçada al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Junker, al del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i al del Consell Europeu, Donald Tusk, per denunciar "la vulneració de drets i el cop d’Estat a la democràcia" que representa la decisió de la JEC d’impedir en l’últim moment que Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín puguin participar com a candidats a les eleccions al Parlament Europeu.

En l'escrit s'assegura que la determinació de la JEC es basa en motius polítics i que el seu únic objectiu és impedir que exerceixin plenament el dret fonamental de participar com a candidats en les eleccions a l'europarlament.

La Crida recorda que Ponsatí pot particpar com a candidata a les muncipals i demana que des de les institucions europees s’exigeixi al Govern espanyol que "corregeixi immediatament la decisió injustificada i antidemocràtica de la JEC".

La carta compta amb el suport d'entitats com Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Associació de Municipis per la Independència (AMI), Plataforma per la Llengua, associacions de juristes, ADIC en Xarxa i Associació CLAM, a més de diferents personalitats a títol individual de Catalunya i altres països.

"Arbitrarietat i manca de fonamentació jurídica"

A instàncies del PDeCAT, l’Ajuntament de Barcelona també ha denunciat "l’arbitrarietat i la manca de fonamentació jurídica de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’excloure Puigdemont, Comín i Ponsatí de la candidatura amb la que es van presentar a les eleccions europees.

El seu portaveu, Jaume Ciurana, ha qualificat “d'indecència democràtica" i "d'indigència jurídica" la decisió de la JEC, que segueix el camí del TC, el TS, i se suma al desprestigi de les institucions, erigint-se en àrbitre per alterar majories parlamentàries i segrestar la voluntat del poble”.