Público
Público

Eleccions municipals La CUP escalfa motors per a les eleccions municipals, que situa com "el gran embat real" del país

La formació de l’Esquerra Independentista fa bandera de la transformació als municipis i la desobediència des de les institucions i els carrers.

El diputat de la CUP Carles Riera a l'acte "Municipis valents". CUP

La CUP escalfa motors per la campanya electoral del “gran embat real pel país”. Les eleccions municipals del 26 de maig obren una nova legislatura de quatre anys que renovarà els colors als ajuntaments i els anticapitalistes han presentat els seus pilars bàsics d’actuació als municipis a les Cotxeres de Sants, a Barcelona. L'acte ha comptat amb la participació de candidats a les alcaldies, membres del Secretariat Nacional de l’organització i ha tingut les absències de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i l’alcalde de Viladamat, Robert Sabater.

Els comicis locals són fonamentals per a una formació que ha basat el seu arrelament en el creixement progressiu a les administracions locals i que el 2015 va protagonitzar un gran salt en passar d'un centenar a gairebé 400 regidors i a liderar gairebé una vintena d'alcaldies. I, de fet, l'acte ha servit per posar de manifest la importància que els cupaires donen als municipis en la construcció nacional. La formació es presentarà a les urnes amb 400 propostes "transformadores" i definint-se com l'única opció rupturista.

Amb el títol “Municipis valents per canviar-ho tot” el partit de l'Esquerra Independentista ha fet gala de la seva voluntat d’"aixecar catifes” i crear alternatives per “trencar amb la corruptela” i “fer República”, segons l'exportaveu del secretariat -l'executiva cupaire- i candidata a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada. Estrada ha definit la CUP com “la pedra a la sabata de qualsevol partit que estigui a l’ajuntament apoltronat” i ha apostat per “ser el lleixiu contra la putrefacció del règim” del 78.

L’alcalde de Capellades (Anoia), Aleix Auber, ha subratllat que “les velles estructures de poder estan molt solidificades perquè se’ls ha donat molt de marge” i per això ha reconegut “les contradiccions i limitacions” que suposen pel partit les institucions. En aquest sentit també ha parlat la candidata per Barcelona, Anna Saliente, que ha posat en dubte la neutralitat de l’arena institucional. Tot i això, la CUP no té “por a la responsabilitat de governar”. Així ho ha explicat l'alcaldable per Girona, Lluc Salellas, que ha dit que volen “compartir el poder amb la seva gent”. Salellas encapçala una candidatura de confluència amb el nom de Guanyem Girona.

“Profundament orgulloses de ser desobedients”

L’exdiputada de la formació Gabriela Serra ha reivindicat el llarg recorregut en matèria de desobediència de la formació anticapitalista lligant-ho amb l'actual context polític català. “Som rebels des del primer dia”, ha sentenciat. Serra ha remarcat la defensa de les classes treballadores i del projecte independentista i ha recordat que encara que estan “lluny del món que volem”, en els últims anys s’han fet molts avenços en lluites com la feminista i pels drets de la classe treballadora.

Igualment Serra ha volgut posar de manifest el paper de l’Estat en la situació política actual -fent esment implícit al judici als presos polítics i a la situació dels exiliats- i ha etzibat “que no ens parlin de violència perquè el règim del 78 té el monopoli de la violència”. Una afirmació que ha tancat manifestant que les candidatures se senten “profundament orgulloses de ser desobedients”.

L’acte l’ha tancat el portaveu de la CUP al Parlament, Carles Riera, que ha carregat contra el Govern català i s’ha fet ressò de les “prioritats” de les candidatures. Ha acusat el Govern de Quim Torra de “malbaratar la revolució democràtica” creada al voltant de l’1 i el 3 d’octubre del 2017 i ha dit que “la nostra batalla política principal és al territori” en referència als comicis municipals.

Igualment ha assenyalat que “la passa més important no passa per Brussel·les i Madrid” -referint-se a les eleccions espanyoles- i ha volgut llimar les possibles diferències amb Poble Lliure per la seva concurrència als comicis -juntament amb Som Alternativa i Pirates- dient que no pretenen “confrontar-se amb qui vol fer polítiques de bloqueig” a les institucions estatals. El seu objectiu és “posar el cos als ajuntaments amb els presos i els exiliats”.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?