Público
Público
Únete a nosotros

Eleccions municipals i europees ERC i PSC, guanyadors d'un 26-M a Catalunya en què JxCat salva els mobles gràcies al vot a Puigdemont a les europees

Els republicans s'imposen a Barcelona i Lleida, mentre que els socialistes recuperen posicions a quasi tot arreu, són segona força a les europees a Catalunya i reforcen els seus bastions metropolitans. El projecte dels Comuns queda molt tocat amb la pèrdua de Barcelona. JxCat retrocedeix, però manté feus convergents com Vic, Girona, Sant Cugat del Vallès o Tortosa. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Miquel Iceta, amb Laia Bonet i Jaume Collboni, celebrant els resultats del PSC el 26-M. EFE / SUSANNA SAÉZ

Ningú ha arrasat, però si dos partits tenen raons per sentir-se guanyadors de les eleccions d'aquest 26 de maig a Catalunya són ERC i PSC. Els republicans s'han imposat, per primera vegada des de la II República, a les municipals i, sobretot, han assolit l'alcaldia de Barcelona. Els socialistes han estat la segona força més votada tant a les municipals com a les europees, han recuperat bona part del seu vigor a l'antic -i ara renovat- cinturó roig metropolità i només han patit un desgast important a Tarragona, Lleida o Terrassa, però han recuperat posicions quasi a tot arreu.

Junts per Catalunya conserva alguns dels seus feus històrics, com Igualada, Sant Cugat del Vallès, Tortosa o -més recent- Girona, però repeteix uns pèssims resultats a l'àrea metropolitana i, aquest cop també, a Barcelona. Si la nit no ha estat un fracàs per a la dreta independentista és per la victòria a les eleccions europees, que converteixen en eurodiputats electes l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, ambdós exiliats a Bèlgica. L'estancament absolut de Cs, que no millora els resultats de 2015, la confirmació que el PP s'ha tornat un partit marginal a Catalunya -amb les illes, importants, de Badalona i Castelldefels- i els passos enrere del municipalisme del canvi representat per l'univers dels Comuns, Podem i la CUP són altres dels titulars de la jornada.

Anem a pams. ERC ha arribat als 820.000 vots (el 23,5% del total) i ha assolit als 3.107 regidors, un augment de més de 700 respecte el 2015. El gran èxit, sens dubte, és la victòria, per uns 5.000 vots sobre Barcelona en Comú, a Barcelona. Però no només. ERC també ha estat l'opció més votada a Lleida, empatada a set regidors amb el PSC, on Miquel Pueyo ho té tot de cara -via pacte amb JxCat, per exemple- perquè la capital provincial canviï de mans. I això es pot considerar, tenint en compte que el PSC hi ha governat 38 dels últims 40 anys. A Tarragona, ERC ha empatat a set regidors amb el PSC, si bé en aquesta ocasió com a segona força. Els pactes postelectorals determinaran qui serà l'alcalde, si Pau Ricomà (ERC) o Josep Fèlix Ballesteros (PSC). Només Girona, amb 4 regidors i quarta força -per darrera de JxCat, Guanyem -amb la CUP- i PSC- és una taca.

Altres ciutats on ERC es converteix en primera força i, probablement, assolirà l'alcaldia, són Manresa -per pocs vots-, Salt o Blanes, a banda de mantenir feus com Amposta o Solsona. En canvi, per pocs vots, deixa de ser l'opció més votada a Sant Vicenç dels Horts -el poble de Junqueras- en benefici del PSC i amb tota probabilitat perdrà l'alcaldia. Tot i no guanyar, també són importants els resultats a Vilanova i la Geltrú, Mataró, Sabadell, Reus, Sant Boi o l'Hospitalet, on serà segona força, quasi sempre -menys a Reus- per darrere del PSC. A les europees, Ara Repúbliques ha sumat tres eurodiputats, però a Catalunya ha quedat tercera, a més de set punts i 250.000 vots de JxCat.

Revifa amb força el cinturó roig

Després d'anys acumulant retrocessos, les generals del 28 d'abril semblen haver marcat un punt d'inflexió al PSC, que aquest 26 de maig ha recuperat terreny. Cinc punts i 235.000 vots més que el 2015 li han permès tornar a ser competitiu a Barcelona -tercera força, amb vuit regidors-, reforçar alcaldies on sempre governa -Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Viladecans- i recuperar posicions a Sabadell -primera força amb 11 regidors, més del doble que fa quatre anys- o Girona -tercera amb sis-. També és l'opció més votada a Vilanova i la Geltrú. En canvi, perd un regidor a Lleida, on perdrà l'alcaldia en benefici d'ERC, i Tarragona, on dependrà dels pactes postelectorals per mantenir-se al capdavant del govern. L'altra patacada la té a Terrassa, on perd dos regidors i, sobretot, es veu superat per Tot per Terrassa, la formació liderada per l'exalcalde Jordi Ballart, que va deixar el partit en rebuig pel 155, entre altres qüestions.

A JxCat el gairebé milió de vots obtinguts a Catalunya a les europees li salven una nit electoral on les municipals ha perdut la meitat de vots i suports a Barcelona i, amb l'excepció de Sant Cugat del Vallès -on mantindrà l'alcaldia- empitjora uns ja pèssims resultats metropolitans: no tindrà regidors a l'Hospitalet, Rubí, Sant Boi, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, només un a Badalona. Dit això, deixa de ser primera força a Vilanova i la Geltrú, Salt i Manresa, però s'hi manté a Girona, Igualada, Tortosa, Lloret, Figueres, Banyoles, Olot o Reus, entre d'altres ciutats mitjanes.

Per als Comuns, la nit del 26-M els deixa sense el seu gran bastió polític, Barcelona, on tot i l'empat a 10 regidors han assumit que perden l'alcaldia. A partir d'aquí, l'espai -dividit en diverses llistes en molts municipis- es manté com a primera força al Prat de Llobregat, ja sense l'etern Lluís Tejedor d'alcalde, manté representació a Lleida (dos regidors) i la dobla -d'un a dos- a Tarragona. Ciutadans pràcticament clava els resultats de 2015 i, per tant, difícilment assolirà cap alcaldia, mentre que el PP desapareix en molts municipis -perd pes a Tarragona, Lleida o Barcelona-i salva la nit gràcies a les victòries a Badalona (11 regidors) i Castelldefels (8), on dependrà del que faci el PSC per tornar a unes alcaldies que ja va tenir entre 2011 i 2015.

Finalment, la CUP tampoc ha viscut una bona nit electoral. A l'àrea metropolitana retrocedeix gairebé arreu i es queda sense representació a Cornellà, Santa Coloma de Gramenet o Sant Boi, a banda de Barcelona, mentre que a Badalona -dins de Guanyem Badalona en Comú i aliada amb ERC- serà segona força, amb set regidors, però depèn del PSC per recuperar l'alcaldia perduda fa un any per una moció de censura. A Girona, Guanyem Girona ha aconseguit ser segona força, amb sis regidors, però sembla difícil que Marta Madrenas (JxCat) perdi l'alcaldia. En canvi, la CUP es reforça a Berga, on ja tenia l'alcaldia i guanya dos regidors.