Público
Público

Eleccions municipals Mantenir Barcelona i guanyar presència fora de l'àrea metropolitana, reptes dels Comuns per a les municipals

A diferència del que va passar el 2019, Catalunya en Comú i Podem concorreran conjuntament a totes les ciutats i pobles on presentin candidatura, un fet que ha de permetre consolidar el projecte polític i millorar els resultats dels últims comicis locals. Amb una prioritat clara per reduir les desigualtats i per la lluita contra l'emergència climàtica, l'espai pretén superar la quinzena d'alcaldies actuals i manté l'aposta per formar "governs progressistes"

21/11/2022 - Jéssica Albiach, Ada Colau i Candela López en la III Assemblea de Catalunya en Comú, celebrada al novembre.
Jéssica Albiach, Ada Colau i Candela López en la III Assemblea de Catalunya en Comú, celebrada al novembre. Maria Belmez / ACN

Després del retrocés experimentat el 2019, els Comuns afrontaran les eleccions municipals de l'any vinent amb l'objectiu clar de millorar resultats, tant a l'àrea metropolitana de Barcelona -on ja són una força significativa-, com a la resta del territori català, on, en canvi, hi tenen una presència més residual, tot i algunes excepcions. Òbviament, la joia de la corona del seu poder local és l'alcaldia de Barcelona i retenir-la -per tercer mandat consecutiu- s'intueix com el repte polític més significatiu que tenen els comicis de l'any vinent. La recent confirmació que l'alcaldessa, Ada Colau, tornarà a encapçalar la candidatura de Barcelona en Comú ha augmentat l'optimisme en un espai conscient del seu ganxo electoral.

La defensa del dret a l'habitatge o la lluita contra les desigualtats i contra l'emergència climàtica seran tres dels grans eixos programàtics amb què concorrerà la formació, que pretén superar amb escreix les 200 candidatures locals. La xifra serà notablement més elevada de les 170 que va presentar el 2019 i una de les claus -més enllà del treball realitzat els darrers anys per guanyar presència a més comarques- és l'acord assolit entre Catalunya en Comú i Podem per presentar-se conjuntament a tots els municipis.

D'aquesta manera s'evita la trencadissa de l'espai, que fa tres anys va traduir-se en llistes separades en una cinquantena de poblacions i en què el Comuns no obtinguessin representació en ciutats tan importants com Terrassa, Sabadell o Sant Cugat del Vallès, per uns mals resultats agreujats per la divisió del vot.

En paraules de Candela López, una de les tres coordinadores generals de Catalunya en Comú -les altres dues són Colau i Jéssica Albiach, líder d'En Comú Podem al Parlament-, aquest acord "ens ajuda a consolidar el nostre projecte". "Ja ens presentem conjuntament a la resta d'eleccions, com En Comú Podem, i era important aterrar-ho a tots els municipis, de manera que puguem aconseguir ser una força decisiva en el conjunt de Catalunya", afegeix.

López, que va ser alcaldessa de Castelldefels del 2015 al 2017, també comenta que "tenim la voluntat de continuar sumant i apropar molta més gent al nostre projecte" i, de fet, a banda de trobar-se a veïns, moviments socials o entitats de la societat civil, també aspiren a arribar a acords amb formacions locals progressistes.

Millorar la implantació territorial

El 2019, els Comuns van quedar-se en 328.260 vots -el 9,4% del total- i 258 regidors, clarament per sota dels gairebé 373.000 sufragis (12%) i 370 electes obtinguts quatre anys enrere. La formació és especialment forta a l'àrea metropolitana de la capital, on va aconseguir el 15,7% de les paperetes i concentra la meitat de les seves alcaldies -amb Barcelona, Montcada i Reixac, el Prat i Sant Feliu de Llobregat com a més significatives; a banda també forma part del govern de Badalona-, i també té una presència notable a la segona i tercera corones metropolitanes -lidera els governs d'Olesa de Montserrat, Santa Perpètua de Mogoda o Montornès del Vallès-. A partir d'aquí, la seva implantació és molt més baixa, amb l'excepció de les Terres de l'Ebre, on sí que té una representació important i alguna alcaldia, i, per exemple, no té regidors a la ciutat de Girona, tot i que sí tant a Lleida com a Tarragona.

Els comuns tenen 189 regidors a Barcelona, però només 45 a Tarragona, 17 a Girona i 7 a Lleida

Mentre que a la província de Barcelona acumula 189 regidors, a Tarragona es queda en 45, i a Girona i Lleida les xifres són encara més baixes: 17 i 7, respectivament. En aquest sentit, Candela López declara a aquest diari que "per a nosaltres és important consolidar encara més el projecte en l'espai metropolità, però també que tingui presència a tot el territori català. És un repte important, perquè volem ser un referent arreu".

"Portem anys expandint-nos, amb referents a totes les vegueres i a les capitals de comarca i tenim molt clar que el nostre és un projecte municipalista i com a tal és important que arribi a molts municipis catalans. També ho intentem fer sumant-hi candidatures independents amb qui compartim valors polítics i projectes de proximitat, com hem fet a les Terres de l'Ebre", exposa la dirigent. També cita que la voluntat és "intentar aterrar a cada poble i ciutat la feina que ja fem en municipis on ja tenim l'alcaldia o en els quals des de l'oposició omplim de propostes sobre com ha de ser ciutat del futur".

A banda d'incrementar el nombre de regidors, En Comú Podem també aspira òbviament a augmentar el seu volum d'alcaldies. Sobre aquesta qüestió, López es mostra convençuda que la certificació de l'aliança local amb Podem i l'aparició del projecte estatal de Yolanda Díaz són elements que "generaran il·lusió" i que poden obrir "oportunitats per aconseguir alcaldies".

Lluita contra les desigualtats i aposta pels béns comuns

La coordinadora general de Catalunya en Comú admet que un dels grans reptes actuals "és com engrescar la gent, perquè tornem a estar en un moment de molta desafecció política. Però amb l'aposta per la proximitat i amb polítiques valentes esperem aconseguir-ho". De fet, l'objectiu de l'espai polític és que el maig de l'any vinent es torni a viure una "primavera democràtica", que rememori la del 2015, moment de la irrupció a nombrosos consistoris -començant per Barcelona- de candidatures de l'esquerra transformadora. "És cert, però, que els temes que formen part del nostre ADN ara estan a la centralitat", recalca, per afegir que "tenim molta feina a fer per donar resposta al grans reptes que tenim al davant i avançar cap a com han de ser les ciutats del futur".

López defineix les cinc grans línies programàtiques amb què afrontaran els comicis locals: "el primer és tot allò que té a veure amb la vida de la gent perquè pugui millorar-la, com ara les polítiques socials de lluita contra la desigualtat i les relacionades a la lluita contra el canvi climàtic i la transformació urbana, com poden ser les superilles, la creació de zones de baixes emissions, l'aposta pels eixos verds o la mobilitat sostenible". El segon és apostar pels "béns comuns", que es materialitza a partir d'una voluntat clara d'enfortir i augmentar la "gestió pública dels serveis", fonamentalment a través de remunicipalitzacions i exposa àmbits com "l'aigua o l'energia". "És un eix de centralitat per veure com plantem cara als lobbies i les grans empreses", emfasitza.

Els Comuns pretenen impulsar la gestió pública dels serveis, per exemple a través de remunicipalitzacions

El tercer eix que cita és "apostar per ciutats més habitables i més segures", en el qual òbviament garantir el dret a l'habitatge serà fonamental. Una altra pota central del programa municipal dels Comuns serà aconseguir ciutats i pobles més "inclusius", en què es faci front als discursos d'odi i, per tant, s'enforteixin les "polítiques feministes", es garanteixin els drets de les persones LGTBI+ o s'enforteixi "el dret a la cultura". Finalment, també parla d'impulsar "polítiques innovadores" que puguin garantir "treball digne a les nostres ciutats", ja sigui amb el desenvolupament de noves indústries o intentar incidir en els serveis amb la voluntat de garantir-hi "drets i salaris dignes". En resum, "volem construir ciutats cuidadores, feministes, valentes, habitables i que puguin garantir el futur dels veïns", resumeix López.

Voluntat de formar "governs progressistes"

Conscients que les majories absolutes són una realitat cada cop més escassa, especialment als nuclis més poblats, les aliances postelectorals seran un element cabdal per conformar els governs locals i sobre això la coordinadora de l'espai subratlla que l'aposta és, "com sempre, formar governs progressistes". Tot i insistir en el respecte a "l'autonomia local" i que la realitat de cada municipi pot ser diferent, no amaga que això implicarà fonamentalment tancar acords "tant amb el PSC com amb ERC", un fet que ja han fet en el darrer cicle electoral.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?