Público
Público

ELECCIONS MUNICIPALS Maragall referma la voluntat de govern sol, mentre que Colau reafirma la intenció de liderar un pacte d'esquerres 

Amb una situació d'empat tècnic a les enquestes, els candidats de Barcelona en Comú i ERC s'enfronten en un cara a cara a dos dies de les eleccions. Colau demana al candidat republicà que “miri a la seva esquerra i no a la seva dreta”, mentre que Maragall critica la possibilitat d’un pacte entre BeC i el PSC: “És incompatible aquest compromís contrari a la repressió i fer Govern amb la força que l’està exercint”. L’habitatge, la seguretat i el canvi climàtic ocupen gran part del debat, emès per la SER Catalunya

La candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, i el candidat d'ERC, Ernest Maragall, per l'alcaldia de Barcelona durant el cara a cara a la ràdio SER Catalunya. Cadena SER

L'últim dia de campanya ha arribat, finalment, el cara a cara entre els dos favorits a l'alcaldia de Barcelona: Ada Colau (Barcelona en Comú) i Ernest Maragall (ERC). Emès per la SER Catalunya i moderat per Josep Cuní, qüestions com l'habitatge, el dret a l'autodeterminació o la denúncia de la repressió han copat part del debat. Els pactes postelectorals, que seran necessaris per arribar a l'alcaldia, han marcat el tram final d'un cara a cara en què Maragall ha insistit, com els darrers dies, que no descarta govern en solitari, mentre que Colau aposta per encapçalar un govern d'esquerres. El discurs “pel canvi” del republicà s’ha topat amb una Colau persistent en la defensa de la seva acció de govern . Ni tan sols la discussió sobre el procés, allà on ERC s’ha sentit més reforçada en campanya, ha aconseguit situar Maragall en una posició de força respecte la seva oponent.

La regulació del preu del lloguer ha encetat el debat, quan Ernest Maragall ha titllat la política de l’Ajuntament d’insuficient -“mucho ruido y pocas nueces”- i ha tret pit del recent Decret Llei impulsat des del Govern de la Generalitat: “La regulació autèntica l’hem començat al Govern de Catalunya”. Colau ha criticat que aquesta mesura no s’hagi impulsat abans: “Porten anys al Govern de Catalunya i han fet el decret en campanya electoral”, i s’ha sumat a les crítiques que el moviment pel dret a l’habitatge ha fet per “l’opacitat” de la iniciativa.

El republicà s'ha aferrat al fet que durant els anys de govern dels comuns l’emergència habitacional s’ha agreujat: “Els lloguers han pujat com mai, la llista d’espera de la taula d’emergències s’ha allargat, hi ha una insuficiència del desplegament del sòl disponible. Estem molt lluny de l’objectiu del 15% d’habitatge públic”. Per contra, Colau ha fet bandera de ser "l’administració de tot l’Estat amb més polítiques d’habitatge", i ha recordat el llegat negatiu, dels anteriors governs, com els del PSC, dels que Maragall en va formar part: “Quan vostè estava al Govern jo estava aturant desnonaments. Porto molts anys reclamant la regulació de lloguer i el parc públic. És insuficient? Clar que sí. Però demanar que en quatre anys revertim el que s’ha fet en 40 és agosarat”.

Colau també ha criticat que l'executiu català no estigui assumint el 60% d’habitatge públic que li pertoca pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona, el qual, assegura, s’està compensant amb un sobreesforç des de l’alcaldia. Maragall, però, ha denunciat que la seva oponent delegui les responsabilitats a la Generalitat després d’aprovar un Decret Llei per la regulació de lloguer, però que no faci el mateix amb Madrid, quan aquesta qüestió finalment va acabar apartada pel govern de Pedro Sánchez: “El socialisme i Podem van acordar una posició llunyana a la resposta real que necessita Barcelona. És per això que el Govern de Catalunya ha pres aquesta iniciativa”.

Acusacions de partidisme en seguretat i mobilitat

Sobre la seguretat, l'element que els partits de dretes han volgut convertir en l'epicentre de la campanya, Colau ha posat el focus de nou en l’executiu català per “girar l’esquena a la ciutat”, ja que no han ampliat la plantilla de Mossos d’Esquadra: “Ni es presenten a les reunions de la Junta de Seguretat de Barcelona”, ha dit en referència de l’última absència del conseller d'Interior, Miquel Buch. L’alcaldessa ha fet gala de l’ampliació en 600 agents la plantilla de la Guàrdia Urbana i ha proposat generar una fiscalia especialitzada en furts. Maragall ha qualificat la crítica de Colau “d’impotència” i de no ser capaç “d’encapçalar solucions”. A més, el republicà ha promès augmentar en 500 el nombre de Mossos destinats a la ciutat, fet que ha provocat una picabaralla entre els dos candidats. “Jo sí que els obtindré”, ha afirmat el republicà, pel que la candidata dels comuns l’ha acusat de fer “partidisme amb les institucions” i de posar només recursos “si són dels seus”.

Pel que fa a l’emergència climàtica, tots dos han insistit en la necessitat de transformar la mobilitat, reduir les emissions i dur a terme la transició energètica. Maragall, però, ha insistit en la falta de compliment de les “expectatives” promeses pels comuns, mentre que Colau l’ha acusat de portar al programa mesures que ja han estat engegades per l’actual govern municipal. I al centre, un dels grans conflictes al consistori: la connexió del Tramvia. “El Tram ja arribaria a Verdaguer si no fos perquè ERC ho va bloquejar per qüestions partidistes”, ha etzibat l’actual alcaldessa. “Encara sort que ERC va actuar amb responsabilitat institucional. Tenien una posició absolutament entreguista a les concessionàries actuals”, responia el candidat d’ERC. “Qui va fer la gestió privada del tram va ser el seu partit”, deia Colau.

Atacs pels pactes

El debat territorial entre els dos candidats l’ha obert Quim Torra i les seves declaracions dient que Barcelona havia "abdicat" com a capital catalana i, en canvi, qui n'exercia era "Girona": “No li sembla greu? En lloc de teixir consensos, es dedica a confrontar ciutats: Girona és bona catalana i Barcelona és mala catalana”, criticava Colau, que ha demanat explicacions a Maragall. L’alcaldable republicà ha arribat a desmarcar-se de les afirmacions del president de la Generalitat i li ha recriminat “d’equidistància” amb el dret a l’autodeterminació i la lluita contra la repressió: “Li demano coherència. Està defensant associar-se amb el senyor Collboni, del mateix partit que Borrell, que està fent ostentació de la seva convicció repressora amb el 155”.

Per contra, Colau ha defensat mantenir una posició “inequívoca" en contra de la judicialització, demanar la llibertat dels presos i resoldre el conflicte territorial “amb política”, un compromís que assegura estar traslladant els diputats Jaume Asens i Gerardo Pissarello en el seu salt de la ciutat al Congrés. A més, també ha destacat que l’Ajuntament de Barcelona és l’administració catalana que més ha denunciat les càrregues de l’1 d’octubre: “Més enllà de qui sigui independentista o no, a aquesta ciutat no s’accepta l’abús de poder. Jo no sóc independentista. I no sóc ambigua: amb la repressió hem estat més ferms que ningú”.

Pel que fa als pactes, Maragall ha insistit en la seva voluntat de governar tot sol i no ha fet menció a cap entesa amb Junts per Catalunya, un plantejament que Colau ha criticat. Tanmateix, ha insistit en les “incoherències” d’un pacte entre socialistes i comuns: “Em sembla incompatible aquest compromís contrari a la repressió i fer Govern amb la força que l’està exercint. No es pot estar a les dues bandes a la vegada”. Colau ha respost que és hora d'aixecar “les línies vermelles” i no ha tancat portes a generar pactes amb les forces d’esquerres: “L’única garantia de govern progressista és que jo guanyi les eleccions. Potser així aconseguim que Maragall i Collboni mirin a la seva esquerra i no a la seva dreta”.