Público
Público
Únete a nosotros

Eleccions municipals Vox afronta les municipals a Catalunya enmig de tensions internes

El partit ultradretà presenta candidatures a 29 municipis. Destaca Barcelona, on l'alcaldable és el també diputat al Congrés Ignacio Garriga. Una part important dels seus candidats provenen de la xenòfoba PxC, dissolta fa uns mesos.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Jorge Buxadé, Santiago Abascal i Ignacio Garriga a un acte al barri barceloní de Torre Baró. EFE / ENRIC FONTCUBERTA

Després d'aconseguir 24 diputats i el 10,3% dels vots el passat 28 d'abril a les eleccions al Congrés, Vox afronta les municipals del dia 26 apostant principalment per tres eixos: baixades d'impostos, la lluita contra la immigració irregular i la islamització i la seguretat ciutadana. Temes clàssics de la ultradreta europea. I és que Catalunya, clau en el seu enlairament a Andalusia i, posteriorment, al Congrés, perd pes com a concepte discursiu en uns comicis locals. El partit de Santiago Abascal només presenta candidatures a 29 municipis catalans d'un total de 947. Són, però, bona part de les ciutats més poblades, ja que representen més del 40% de la població de Catalunya.

Juntament amb el País Basc i Navarra, Catalunya va ser l'únic territori on la formació d'extrema dreta va quedar-se per sota del 5% dels vots el 28 d'abril, el llindar mínim que permet obtenir representació als ajuntaments. Amb tot, el partit va aconseguir un diputat a Barcelona, Ignacio Garriga. Els pocs municipis on Vox va superar el 5% dels vots i ha presentat llista són Reus, Tarragona, Figueres, Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Badia del Vallès i Pineda de Mar.

Les candidatures del partit per a les municipals estan majoritàriament integrades per empresaris poc coneguts, militars, exmilitants del PP i per persones afiliades vinculades a la formació ultra des dels seus inicis. En diverses localitats, els integrants de la llista electoral són membres de la mateixa família. Com els Sellas Vila a Sentmenat. Com explica eldiario.es, fins a vuit membres de la catòlica i militant família Sellas Vila (els progenitors havien militat a Fuerza Nueva) figuren en diferents llistes, sis d'ells a la candidatura de Sentmenat. A Santa Perpètua de Mogoda o Sant Adrià del Besòs, les llistes de la formació ultradretana també estan copades per integrants d’una mateixa família.

Tot i l'omnipresència que Catalunya ha tingut en el discurs del partit, la realitat és que les visites de la seva cúpula estatal hi han estat escasses. Fins ahir, només el número dos, Javier Ortega Smith, hi havia passat fugaçment el passat 14 d'abril a Tarragona. Aquest dimecres, però, Abascal va fer acte presència, protegit per un ampli dispositiu dels Mossos, al barri barceloní de Torre Baró, per demanar la detenció del president de la Generalitat, Quim Torra, i la il·legalització dels partits independentistes.

La pugna interna per controlar el partit

Des de fa uns mesos hi ha malestar a les bases de Vox a Catalunya pels nomenaments a dit de diversos candidats i la imposició de “paracaigudistes” a les llistes pel 26-M. A la demarcació de Tarragona, la lluita interna i les discrepàncies són una constant entre les bases i agrupacions locals i els quadres que provenen del PP, Ciutadans o Plataforma per Catalunya (PxC) i que lideren les llistes del partit. Per confeccionar les llistes no s’han realitzat primàries i també han incorporat candidats que ni tan sols resideixen als municipis. La configuració i moviments de les llistes de Vox al Vendrell, Torredembarra, Cunit o Reus ha generat tensions que cuegen fins a dia d’avui. El partit les nega, però aquestes no es circumscriuen a la província, sinó que també arriben fins a la província de Barcelona i queden reflectides a les xarxes socials i a la premsa local, que se'n fa ressò.

En campanya electoral, però, la pugna per fer-se amb el control del partit i els càrrecs ha quedat relegada a segon pla en benefici d’uns bons resultats el 26-M. Així, el sector que encapçala Lola Martín, presidenta del comitè provincial i número 4 al Congrés per Barcelona, i Patrícia Muñoz, alcaldable per Sabadell, porta mesos enfrontat al sector de Jorge Buxadé -número u de Vox al Parlament europeu- i els antics membres de PxC. El sector de Buxadé també té el suport d’Ignacio Garriga, diputat al Congrés i alhora candidat a l'Ajuntament de Barcelona.

A les eleccions catalanes de 1995, Buxadé va ser el número 7 de la llista de Falange Española de las JONS per Tarragona, i a les eleccions generals de 1996, va ser el número 8 de Falange Española Auténtica per Barcelona. Com a advocat de l’Estat, Buxadé va ser qui va recórrer la consulta sobre la independència de Catalunya d’Arenys de Munt de 2009 en nom del govern espanyol de Rodríguez Zapatero.

L'alcaldable per Barcelona havia estat candidat a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès el 2015. Ignacio Garriga ha celebrat més d'una vegada el cop d'Estat del 18 de juliol de 1936. A través d'un missatge a Twitter el 18 de juliol 2017, va afirmar: “Vagi per endavant la meva condemna a les morts ocasionades per tots dos bàndols, però celebro que valents ens lliuressin del jou comunista”. El mateix dia de l'any 2016 ja havia dit: “Avui agraeixo als meus avis que en un dia com avui es llancessin a defensar els nostres principis”. Garriga, antic militant de les joventuts del PP -en aquella etapa va coincidir amb David Mejía, actualment diputat de Ciutadans al Parlament- nascut el 1987, és català i té la pell negre. La seva mare, exmilitant del PP, és originària de Guinea Equatorial amb ascendència portuguesa. El número 3 a la ciutat és Joan Garriga, exmembre de l'executiva de PxC i cosí d'Ignacio Garriga. Joan Garriga també va ser el número 2 de la llista de l’aleshores diputada del PP Montserrat Nebrera quan va competir contra Alícia Sánchez-Camacho per dirigir el PP català. 

El sector de Lola Martin, format per militants inicials de Vox, s’oposa que els altres quadres de la ultradretana PxC ocupin llocs estratègics en l’organigrama del partit. PxC va cessar la seva activitat per adherir-se a Vox a principis de febrer passat. Sorgida el 2002, fins ara havia estat la formació d’ultradreta amb una major representació institucional a Catalunya, arribant a sumar 67 regidors el 2011 i 75.000 vots a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, sota el lideratge de Josep Anglada i centrant en el rebuig de la immigració bona part del seu discurs.

La incorporació de militants seus a Vox ha arrossegat la formació d’Abascal a les disputes soterrades en l’activisme espanyolista i contrari als llaços grocs -en suport als presos polítics- i ha suposat també, la pèrdua de les simpaties dels votants que només votaven PxC pel seu discurs xenòfob però que són contraris a les propostes centralitzadores i anticatalanistes de Vox. Com explica el periodista Xavier Rius Sant, altres coordinadors locals de Vox que portaven desenvolupant el seu càrrec des de fa un anys, com els de Castelldefels i Martorell, han dimitit motivats en part per la dinàmica i el poder que han agafat alguns membres de PxC dins del partit estatal.

Les llistes de Vox farcides d’antics membres de PxC

A la segona ciutat més poblada de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat el candidat a l’alcaldia és l'exvicepresident de PxC Pablo Barranco Schnitzler. També va ser responsable de les relacions internacionals de PxC i l’enllac del partit amb els partits d’extrema dreta d’Alemanya i Àustria -Alternativa per Alemanya (AfD) i el Partit Liberal d'Àustria (FPÖ), respectivament- i amb el col·lectiu islamòfob Pegida. El seu aterratge a la llista va desbancar Daniel Clemente, que va dimitir del seu càrrec de coordinador de Vox al municipi. A Mataró encapçala la llista Mònica Lora, antiga secretària general de PxC. La segueix José Casado de l’escamot antigroc Segadors del Maresme. Lora va imposar-se al fins aleshores coordinador del Maresme, José María Pérez. A Salt, presenta al capdavant de la candidatura Sergi Fabri i Sergio Concepción, fins ara regidors de PxC.

David Parada, exregidor de PxC a Sant Boi de Llobregat i un dels ideòlegs del partit en la etapa post Anglada, va de segon a Pineda de Mar. Com informa Nació Digital, Inmaculada Cervilla, la cap de llista de Vox a l'Ajuntament de Manresa, va cotitzar durant el mandat de 2007-2011 com a càrrec de confiança del grup municipal de PxC a l'Ajuntament del Vendrell sense assistir a la feina i sense cobrar el seu sou, però meritant per a l'atur i per al seu còmput general de la Seguretat Social.

A Tàrrega, el primer de la llista és Eduard Pallerola, exlíder de PxC a Lleida i exregidor de PxC a Sant Martí de Riucorb. El número u a Olot per Vox és Nacho Mulleras, també exregidor i antic membre del neonazi Democràcia Nacional i de Juntas Españolas. A Terrassa, la llista que encapcala Jesús Rodríguez inclou membres de l’escamot antigroc i amb connexions neonazis Brigada Tarrasa, que el passat cap de setmana va enfrontar-se i amenaçar el veïnat de Verges.