Público
Público

RESPOSTA DAVANT LA CATÀSTROFE Els afectats per la riuada a la Conca de Barberà i les Garrigues treballen solidàriament per recuperar la normalitat

Cada vegada que hi ha hagut una gran avinguda el Francolí s’ha emportat tot allò que hi havia construït dins de la seva llera, que alhora modifica el curs natural del riu i fa que la riuada afecti el nucli urbà. El president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans assenyala que a causa del canvi climàtic aquest fenomen es reprodueix en forma més greu.

Veïns treballen en tasques de neteja a L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) després de les riuades  EFE/ Jaume Sellart

“Havíem fet neteja a tot el poble el dia abans perquè jo patia pel temps i encara ens vam quedar curts. Una catàstrofe així no la pots frenar”. Són paraules d’Adrià Vives, regidor de l’Ajuntament de l’Albi (les Garrigues), una de les poblacions afectades per les pluges i riuades del passat 22 d’octubre. El temporal va afectar sobretot poblacions de les comarques de la Conca de Barberà i les Garrigues que van veure com camins, cases, cotxes i altres objectes desapareixien empesos per l’aigua. Totes les persones consultades per Públic coincideixen en que és un dels temporals amb conseqüències més adverses que es recorden, però tot i això posen en valor la col·laboració ciutadana i les mostres de solidaritat, expressades de moltes maneres.

Una dada: aquell dia el riu Francolí, que s'observava amb especial atenció durant aquelles hores, tenia al seu pas per l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) un cabal molt superior al que registra habitualment. Segons els registres, el seu cabal mitjà és d’un metre cúbic per segon i durant el dia dels fets va registrar pics de fins a 1.280 metres cúbics per segon, unes quantes vegades superior al cabal del riu Ebre. Algunes de les conseqüències com ara la destrucció d’un celler i diversos locals al mateix municipi de l’Espluga van ser abastament recollits pels mitjans de comunicació. Això no obstant, les poblacions afectades encara estan immerses en peritatges i avaluacions de danys i debaten sobre quina és la millor manera de recuperar la vida normal a les diferents localitats.

A les Borges Blanques, municipi que ha registrat danys sobretot en zones agrícoles del terme, un grup de veïns provinents de diverses iniciatives del poble es van posar a treballar des de l’endemà a primera hora. “Dimecres ens vam posar en contacte amb una de les famílies a les quals els havia quedat afectada la residència habitual i ens van dir que no volien fer res fins que passés el perit”, recorda Arnau González. “Dissabte -continua- una trentena de voluntaris vam anar a fer tasques de neteja i vam haver de buidar la casa completament perquè havien tingut 1,80 metres d’aigua dins de casa”. Malgrat tot, no va ser l’única casa afectada. Daniel Not, regidor del consistori municipal, comenta que tres dies després d’haver posat en funcionament una oficina on poder fer la valoració de danys, hi havien passat més de 150 persones.

Resposta solidària

Tot i la tasca ingent dels ajuntaments, la implicació dels habitants i la col·laboració ciutadana també ha estat fonamental. La iniciativa dels veïns de les Borges Blanques i d’altres municipis ha anat més enllà i són diversos els pobles que estan organitzant actes i jornades solidàries per fer front de manera col·lectiva a les reparacions. A Borges preparen un vermut solidari pel dia 10 de novembre -coincidint amb les eleccions generals- i una rifa per recaptar fons per als damnificats i a l’Albi alguns veïns i comerços del poble han posat a disposició de qui ho necessiti esmorzars i dinars. De fet, segons explica Adrià Vives, 24 hores després dels fets, l’associació de la gent gran va fer una donació solidària de 3.000 euros i va ser la manera d’encetar una iniciativa que ha portat al ple municipal a obrir dos comptes corrents per fer front als costos de reparació dels desperfectes.

Un dia després, el divendres, naixia a l’Espluga de Francolí el moviment Riuada Solidària. Un dels seus portaveus, Roger Òdena, exposa que la plataforma té com a objectiu “traduir i intentar canalitzar moltes de les propostes que ens han arribat al poble i també gestionar els donatius que han d’ajudar als damnificats”. Òdena incideix en el fet que es tracta d’un “complement a molts esforços de voluntariat que hi ha hagut al municipi”. Riuada Solidària s’emmiralla en Rebrotem, la iniciativa sorgida arrel dels incendis de l’estiu a la comarca de la Ribera d’Ebre i de fet, a més dels objectius també comparteixen el dissenyador de la imatge gràfica, Dani Rull.

El portaveu de Riuada Solidària posa en valor la feina de voluntaris locals i també dels municipis veïns feta des del primer moment i subratlla que “no només s’està traduint en suport econòmic sinó també moral”. La propera cita que marquen al calendari des de l’organització és el cap de setmana del 23 i 24 de novembre quan estan previstes activitats culturals, esportives i concerts amb la voluntat de poder fer créixer una caixa de solidaritat per les persones afectades i fer palesa una mostra de suport.

Pressió sobre les administracions

Des de política local es valora de manera molt positiva la resposta ciutadana. Aida Morgades, tinent d’alcalde de l’Espluga, afirma que estan “molt més que contents perquè des del principi la resposta de tothom ha sigut molt emotiva i positiva”. Una resposta que es dona seguint la mateixa línia però amb altres paraules des de la resta de consistoris consultats. Tots ells han assistit durant aquesta setmana a diverses reunions i trobades amb càrrecs de la Generalitat i del Govern espanyol i es mantenen a l’espera de les properes actuacions a dur a terme. Els alcaldes de les localitats afectades s’han reunit als respectius Consells Comarcals, amb càrrecs del Govern i representants territorials com la Delegada del Govern, Teresa Cunillera. L’objectiu és posar un termòmetre a la situació i veure quins passos cal seguir per mitigar els efectes dels aiguats.

Una de les qüestions que es troba sobre la taula en paral·lel als peritatges i les gestions amb les asseguradores que s’estan duent a terme és la declaració de la zona com a “zona de risc”, terme anteriorment conegut com a “zona catastròfica. D’aquesta manera els municipis es podrien acollir al paquet d’ajudes ja desplegat pel pas de la pertorbació atmosfèrica coneguda com a DANA per les demarcacions del País Valencià i de Múrcia que ha estat prorrogat fins al març de l’any vinent.

En aquest sentit, alguns municipis posen de manifest una major celeritat per part de les administracions superiors en tant que es tracta d’una “catàstrofe” i “hi ha actuacions que no poden esperar i no hi podem fer front”, reclama l’alcalde d’Arbeca, Sergi Pelegrí. Igualment exposa que des del municipi no han posat en marxa cap campanya de recollida de fons perquè “les aportacions les ha de fer qui li pertoqui, en aquest cas el responsable de protecció civil”. Al terme d’Arbeca hi van haver afectacions a diverses infraestructures públiques així com a zones agrícoles i particulars. L’escola bressol va quedar inundada i va necessitar 48 hores perquè els nens poguessin tornar a fer ús de l’espai. Malgrat tot, la pista d’atletisme i la piscina municipal van quedar devastades per complet i tot apunta a que s’hauran de refer.

Uns espais que també s’estan condicionant sense aturador són els camins agrícoles d’accés als camps que han quedat malmesos pel temporal i la crescuda dels rius. A la zona afectada s’hi cultiva, entre d’altres productes, oliva i la temporada de collita comença d’aquí a dues setmanes.

L’enèsima advertència climàtica

Des del punt de vista científic, els episodis viscuts la setmana passada no són nous sinó que es tracta d’un fet cíclic. Xavi Jiménez, biòleg i president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec-EdC), posa de manifest que “ja tenim molts antecedents de les grans crescudes però tenim una memòria històrica curta i sovint oblidem el passat”. Jiménez argumenta que “els rius mediterranis tenen uns règims hídrics molt variables, i per tant, cada cert temps tenen crescudes”. Jiménez posa en relleu que “cada vegada que hi ha hagut una gran avinguda el riu s’ha emportat tot allò que hi havia construït dins de la seva llera” i lamenta que tot i els antecedents poc a poc es torni a edificar en els mateixos espais. A més, apunta que a causa del canvi climàtic la situació s’està agreujant. També incideix en que les diverses construccions que van ser arrasades pel riu Francolí al seu pas per l’Espluga es trobaven dins de la llera i que fins que no se les va poder emportar van provocar que el riu modifiqués el seu curs natural. Així, la riuada va afectar cases del nucli urbà que d’una altra manera no haguessin format part de la zona inundada.

En aquesta mateixa línia reclama al Govern que insti al compliment de la delimitació de les “zones de domini públic hidràulic”, on el riu arriba en cas de màximes avingudes. “L’Administració ha de preveure que passaran 10, 15 o 20 anys i per allà tornarà a passar el riu”, conclou. Igualment recorda que durant l’estiu arran de la prohibició de celebració del festival Doctor Music al Pallars perquè les instal·lacions s’havien de situar en una zona d’alt risc d’inundacions, alguns ajuntaments i d’altres institucions van reclamar una flexibilització de la normativa sense tenir en compte que situacions com la que acaba de tenir lloc poden succeir.