Els animals salvatges cauen un 28% a Catalunya en les dues darreres dècades

Les poblacions d'animals salvatges han baixat un 28% a Catalunya en les dues darreres dècades, en concret entre els anys 2002 i 2023. Ho recull l'última actualització de l'Índex Planeta Viu (IPI-Cat) de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, impulsat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la mà de diverses organitzacions. En aquesta edició s'han incorporat dades de 353 espècies, 32 més que en l'edició de fa dos anys, entre les quals hi ha el peix samaruc, el ratpenat de bosc, el teixó o la granota roja. Per primer cop, s'inclouen espècies marines.

A més, per primera vegada també s'ha analitzat quina és l'evolució general de l'IPI-Cat per esbrinar si aquesta pèrdua en les poblacions s'ha accelerat, frenat o s'ha mantingut estable durant els darrers anys. Els resultats apunten aquesta darrera opció: tot i que no s'està atenuant la pèrdua de biodiversitat, tampoc s'ha accelerat els darrers anys i es manté en una preocupant mitjana anual d'1,5% de pèrdua d'exemplars.

A escala mundial, l'índex calcula que durant els darrers 50 anys la davallada mitjana d'individus a les poblacions d'espècies monitoritzades ha estat d'un 73%, mentre a la regió d'Europa-Centre Àsia és del 35%. A Catalunya, l'índex mostra una pèrdua major que la que s'expressava en l'actualització del 2022.

El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, veu l'LPI com un indicador clau. "Cal implementar objectius ambiciosos amb polítiques de conservació que reverteixin aquesta tendència", ha dit, assenyalant que s'està treballant per tenir les eines necessàries per a complir-los. En aquest sentit, es preveu la Llei de la Natura per a mitjans de 2025 i tenir l'Agència de la Natura operativa a principis de 2026.

Pèrdua en els ambients agrícoles i prats

Com a novetat, durant 2024 s'ha pogut actualitzar i millorar la informació per ambients, que no es publicava des del 2020, quan es va incorporar en l'informe Estat de la Natura. En aquest sentit, s'observa una davallada del 40% en els ambients agrícoles i prats i en els ambients d'aigües continentals en els darrers 22 anys, mentre que en boscos i matollars es quantifica en un 15%.

L'LPI-Cat assenyala que les poblacions d'animals forestals són un objectiu prioritari, puix la pèrdua d'aquests animals s'està accelerant. "Això ens fa sospitar que tot i l'aplicació de mesures de conservació, alhora també estan creixent les pressions sobre el medi natural en la mateixa proporció", comenta el coordinador científic de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, Lluís Brotons. En canvi, en ambients agrícoles i prats, s'observa una tendència menys negativa en els darrers 10 anys.

Menys papallones i peixos

Malgrat que de mitjana s'observa una davallada, hi ha una gran diversitat de casos: les poblacions de 164 espècies disminueixen, 70 estan creixent i les 119 restants no mostren tendències significatives. Els grups que mostren una davallada més general són les papallones diürnes i els peixos, on prop del 70% de les espècies estan patint una pèrdua en el nombre d'exemplars. A l'altra banda de la balança es troben els mamífers, on hi ha més espècies en augment.